A vegades , molt sovint ultimament tinc ganes de carretera i manta, de cotxe vell amb les finestres obertes, de cinta vella i cançons nostàlgiques, d'ulleres de sol cridaneres, d'àlbums i caixes de fotografìes velles al seient de darrere, de paissatges desèrtics, de serralades imponents i deserts austers, ganes de desfer niu, de botes de muntanya, de llibres antics, de vida bohèmia.
Canvis canvis i més canvis, ja fa dies que m'adono que tot està canviant, o potser ja fa temps que estava canviat i la meva ceguesa no m'ho deixava veure, potser , i és molt provable que siguin coses de la vida, però amb tot hi ha canvis desagradables, i potser toca com toca i ara toca el què toca...de fet res està sempre igual, la vida es un canvi constant,...millor dit una evolució, però les evolucions comporten canvis. A vegades toca parar-ho tot i decidir, a vegades toca simplement apartar-se i deixar passar, i ara potser toca de qualificar tot això de monòleg interior...estrany.
2 comentaris:
el canvi és necessari, què és el que no canvia? les coses mortes.
La vida és el q és gràcies a l'evolució. l'evolució no és un procés agradable i comprensiu, tot al contrari és agressiu i egosita (i no m'estic ficant el la filosofia de Nietzsche i el tema del super home i la mort de déu).
No ens ha de fer por canviar i deixar coses endarrera, coses q ja estan mortes tot i que els hi tenim aprecii.
petons maca maquíssima!
imrpessionant el segon video, impressionant la guitarra, la cansó, l'harmonica!!!!la manera en que deixa fluir els tons...huhuhu imrpessionant en danny i la seva veu...acords perfectes!
jo mateixa!
Publica un comentari a l'entrada