...records...

ara estava mirant unes fotos aqui a l'ordinador i he pensat en un cap de setmana que va ser dels millors de la meva vida....el recordo com si fos ara...la nevia ens va convidar a portee...la seva mare ens duia a totes 4 en un cotxe i el seu pare anava en l'altre cotxe. la casa era magnifica. el menjar delicios i la companya era imsuperablement grata... la sesio de fotos de l'habitació, les compres a andorra, i la visita a les piscines del pas de la casa... la mitja hora de nit al jacuzzi de la terrassa i les voltes descalces i en banyador per la terrassa amb el terra gelat...ho recordo com si fos ara...cada moment..les converses de nit abans de dormir...el passeig per el poble desert...els intents de fer una foto des de terra... ho tinc gravat a la ment...va ser realment fantàstic!!

el poder de les onomatopeies

...

tothom sap que hi ha una edat( a la infància) en què es fa un gran us ( fins i tot podem dir que és execiu) de les onomatopeies...que segons com també es podrien anomenar intents d'efectes de so...bé dons tinc una especial devilitat a vegades positiva i a vegades negativa cap a la gent que s'expressa bàsicament utilitzant-les... em recorda a la meva infància... que muntar a cavall era catroc catroc, un cop de puny feia puixxxzxzx...i tantes i tantes coses en aquest idioma ininteligible per als adults tan adults que han oblidat el nen que porten dins

una paraula, una abraçada i un petó

El poder de les paraules ..i els fets...què es valora més? una paraula o un fet?...crec que aixo no és gens fàcil de dir...més aviat és un món ple de matissos...per exemple...en un moment en el que estàs trist, i l'amis s'acosta, i nom és et diu una paraula i et reconforta més que cap altra cosa...o una abraçada que sembla retornar-te a la seguretat dels braços de la mare. En canvi a vegades no n'hi ha prou amb una paraula...que valores molt més l'acció...perquè hi ha amics de paraula i amics de fet...els amics de paraula només parlen...els de fet escolten, parlen, actuen, ajuden...i deixen que els ajudis. o un petó té molta més força que milers de paraules...perquè és en el moment de besar, el moment en que ets realment tu, no hi ha tapes ni res amagat, la calidesa del petò diu moltes més coses que la descripció més ben trobada de la persona.

caretus de bon mati

...bon dia... una de les frases més repetides...de sempre, però qui la escolta?...jo no ...com es deu entendre.Hi ha qui diu que al mati...faig molt bona cara....però també hi ha qui diu que faig cara de "porrada"; jo sincerament penso que són els últims els que tenen la raó, i és que s'ha d'anar molt adormit perquè fins i tot la mestra et digui: "tens molta son?¿, és que fas molt mala cara..." és la meva situació, i és que fa gairabé dues setmanes que vaig a dormir molt d'hora,i no hi ha manera de poder-me llevar un dia amb el temps bé per no fer tard, és com si fos imposible..i no és per falta de voluntat, perquè de voluntat n'hi poso molta...però la son em guanya!

bones! ja sc aki! jeje no se m'ha acudit cap títol millor pel meu nou blog...que més que tenir intenció de fer he creat per error... per dir-ho més clar...he entrat al blog de la laia(capde) i hi volia posar un comentari...i me anat posant a investigar i aquí em teniu...fua...jeje però pensant-m'ho millor no està gens malament aixó, per què ara em podre expressar sense cap mena de vergonya!! jeje vinga fins una altra!