"El hombre no puede descubrir nuevos océanos si no tiene el valor suficiente para perder de vista la orilla."

Vas i tornes, vas i tornes. Trepitjant flors i trencant branquillons. Vas i tornes. No t'adones que cad anada i tornada pot ser una destrossa. No t'adones quede cop hi ets, i ho desmontes tot, esperes treure'n tant suc com et convingui o fins i tot més encara, ho deixes tot eixut... sec. Llavors ja no hi ets altre vegada, i al teu pas tot queda mort, sense vida... i quan comença a reviure, a omplir-se de vida tornes i ho expremeixes tot altre vegada i ho tornes a deixar sec. I vas, lluny, lluny, no parlen de tu ni els ocells, ni els núvols, ni el vent, ni les fulles que mates. I llavors neix una petita flor, tendre, senzilla, i broten les fulles dels arbres i tot sembla mig viu, i plou i surt el sol d'amagatotis entre els núvols. I tot viu. I tornes i ho mates.

Silence is a scary sound!

Bipolar.

Estranya, molt. Desganada. Bipolar. Enyorança d'alguna cosa, no sé de què. Ho enyoro molt. Desganada. Freda. Potser Berlin, potser dies càlids. Potser que tot torni a la normalitat. Farta d'això i d'allò i nostàlgica de no sé què. Avorrida. Desganada. Sense ganes de sortir, ni de menjar, farta de que et comptin per al que no vols i mai per allò que vols. Tipa. Desganada. Bipolar. Potser esperant el príncep blau i no un altre gripau. Bipolar. Freda, tipa. Insegura, nostàlgica. Alguna cosa canvia, ara, no després. Desganada. Freda. Bipolar. Ni pintures ni lectures, tipa. Ganes de seure al mòrbid sofà dels somnis. Dubtes. Bufó?NO, brètol. Bipolar.

(L) Berlin.

Vol EZY4528 de Barcelona a Berlín. Les dues B. Decidim divir-nos i seure de 3 en 3. No hi ha lloc per totes. La Laia diu que a va ella a davant sola, que vol dormir. La Mireia i jo seiem de costat. Al seient de la finestra hi ha un noi ros, ulls blaus, cara pigat...el suposem Berlinès; si més no estem segures que és alemany. Llegeix un llibre de Walter Moers, no n'hem sentit mai a parlar. El llibre és Der Suhrecksenmeister. Va mirant per la finestra, el llibre obert sobre les cuixes. Ell es mou, sembla nerviós. És interessant. L'avió s'enlaira, tanca els ulls ben fort. Amb la Mireia creiem que té por a volar. La Mireia fa un son. Ell es posa els auriculars, es relaxa una mica. Parlen per megafonia: turbulencies, els cinturons. La Mireia es desperta, ell es posa tens. Efectivament: no li agrada massa volar. Comença a llegir; pàgina 124. Llegeix 10 pàgines, ho deixa. Mira per la finestra, escolta música, sembla relaxar-se altre vegada. A cada alenada és més aprop de casa. Torna a llegir, aquesta vegada fins la 144 i tanca el llibre. La Mireia i jo fem crucigrames d'una revista, ens mira encuriosit, quan veu que el mirem ens regala migsomriure. La Mireia afirma: és molt sexy. Ell riu, sexy és d'allò més internacional. Fora es comencen a veure llums de la nostra aventura: Berlín. Ells somriu abstret mirant aquests milers de petites gotetes lluminoses. Especulem sobre si l'esperen a casa, o potser la xicota, o potser els amics per anar de festa. Què deu pensar i quin tipus de vida porta ens té ocupades la resta del trajecte. Sortim de l'aeroport cansades, contentes i amb la sensació que el tornarem a veure.