HAVE A NICE DAY



:)

Perdí la noción del tiempo, no sabía siquiera si llevaba días o tan solo horas encerrada en mi habitación. Mi habitación tampoco parecía la misma, ahora era más oscura de lo que nunca había llegado a estar, superaba la oscuridad perfecta de la noche. Yo estaba en el centro de mi habitación, i me mente i mi desorden de pensamientos se extendían hasta llegar a los más recónditos rincones de mi pequeño mundo. Nunca jamás había estado tan desconcertada. Mi madre decía de mi que era extremadamente ordenada, meticulosa y serena. A día de hoy todas sus teorías han caído. Como dicen, a situaciones desesperadas, medidas desesperadas. Ayer me compré un paquete de blue tack, y un paquete de cartulinas de colores, partí las cartulinas en tres partes de manera que me quedaban rectángulos de cartulinas de colores. En cada uno de ellos escribí varias palabras que se iba pasando por mi mente, poco a poco, lentas y vergonzosas.
El resultado fue una enorme montaña de palabras, entre las que se encontraban mis problemas y mis posibles soluciones, que colgué cuidadosamente en las puertas del armario y las paredes. Había hechos que tenía asegurados como que iba a perder mi trabajo. El gran cúmulo de problemas se desataba a mi alrededor y yo y mi letargo personal podríamos haber permanecido muchísimo tiempo más a no ser de la existencia de una pequeña ley, llamada de causa y consecuencia. Las causas las provocaba yo misma, y las consecuencias estallaban a mi alrededor como una pequeña cadena de bombas imposible de frenar. Por eso mismo me encontraba ahora a oscuras con las paredes de mi habitación y las puertas del armario completamente recubiertas de palabras.



Moltes felicitats a un amic genial i company inseparable de les llargues hores de mates i de psicologia. ;)

Molt out.

-De veras, no deberías hacerle eso a la gente-le critiqué-.Es muy poco cortés.
-¿Hacer qué?
-Deslumbrarla...Probablemente, ahora está en la cocina hiperventilando.
Pareció confuso.
-Oh, venga- le dije un poco dubitativa-.Tienes que saber el efecto que produces en los demás.
Ladeó la cabeza con los ojos llenos de curiosidad.
-¿Los deslumbro?
-¿No te has dado cuenta?¿Crees que todos ceden con tanta facilidad?
Ignoró mis preguntas.
-¿Te deslumbro a ti?
-Con frecuencia-admití.

Crepúsculo. Stephenie Meyer.

Nadal

Ai! S'acosta Nadal! Nadal, Nadal ens fa consumistes a la gran majoria, comprem comprem comprem...i llavors saltem amb les opinions de que per Nadal el que és més important és el sentiment, l'amor, el passar-lo amb qui més estimes... Però tots sabem del cert que darrere totes aquestes raons i arguments s'hi amaga el nostre jo consumista que ens deixa anar el discurs per fer-nos sentir menys malament. El Nadal suposa per molts (o tots) una gran quantitat de despeses extres: que si el joc per el nen, el puzzle per la nena, el perfum per la tieta, aquells bombons que són una delicia per la confident...total, els calers volen abans d'obrir els ulls. Però i Nadal+Crisi?Jajajaja, val més riure que no plorar. Es presenta una situació difícil, es busca el regal econòmic, regals originals, estrafolaris, però econòmics al cap i a la fi. I si ho posem mésdifícil? Nada+Crisi+Sense feina ....és questió de quedar malament o fer funcionar l'inventiva a 200%.
Bones Compres Nadalenques de Crisi¡!
I per si les mosques, Bones Festes!
(vaig una mica d'hora no?)

..I'm

Since the day I met you
I'm addicted to you

Acabem de gastar l'any amb ganes!

Caminante no hay camino

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.


Antonio Machado.

Oblidar i no recordar

Sovint, els confonem, sí, dic confonem per que jo també ho faig.
Què és per vosaltres oblidar? I no recordar? Hi ha diferència segons la vostra opinió? Segons la meva si; per mi oblidar és esborrar a conciència, i no recordar és perdre erròniament les coses dins el caos de la memòria. Sé que m'explico fatal; però per posar un exemple és com si la nostre memòria fos un despatx; els records, informacions, etc són documents, els records que ens marquen queden molt ben arxivats en els calaixos, en canvi els que són poc importants o que simplement no acabem d'assumir són els que perdem i que per tant sense voler no recordem i per últim aquells que no volem i que volem llençar; sovint d'aquests no aconseguim desfer-nos-en.



-Visca els poñetas i els treballs de lite interminables!
-Visca!
-Visca les hores de gravació de les que només s'aprofiten les tonteries!
-Visca!

Dilluns 24; l'alba obre l'ordinador; busca el bloc, introdueix nom d'usiari i contrasenya, després de mirar la pantalla durant gairabé mitja hora desisteix, està de mala lluna. Tanca sessió i " a otra cosa mariposa".
Dimarts 25; l'alba fa la mateixa operació que dilluns, aquesta vegada només es queda mirant la pantalla 1/4 d'hora; dimecres té examen i no està per perdre temps esperant alguna cosa.
Dimecres 26; l'alba ja ha fet l'exàmen, i porta la tarda perdent el temps, dijous torna a tenir examen. Realitza la mateixa operació que els dos dies anteriors, després d'esperar i veure que no arriba a enlloc més que a la desesperació i l'avorriment decideix escriure sobre tot això. L'alba ha estat tota la tarda perdent el temps tontament, alguna cosa la sobrepassa. Ara el so d'una harmònica la mig-relaxa. L'alba fa molts caps de setmana que no fa el que vol. L'alba està cansada de la feina. L'alba posa punt i final a aquesta tonteria [punt i final].

Gabriel García Márquez, Carta de despedida.

Si por un momento Dios se olvidará de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo. Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan. Dormiría poco, soñaría más. Entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen, escucharía cuando los demás hablan y ¡cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate!Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma. Dios mío, si yo tuviera un corazón, escribiría mi odio sobre el hielo y esperaría a que saliera el sol. Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, una canción de Serrat sería la serenata. Regaría con mis lágrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas y el encarnado beso de sus pétalos...Dios mío si yo tuviera un trozo de vida... no dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente que quiero que la quiero. Convencería a cada hombre o mujer de que son mis favoritos y viviría enamorado del amor. A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse. A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez sino con el olvido.Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... he aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por vez primera, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre. He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas las cosas que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas. Si supiera que hoy es última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma. Si supiera que esta fuera la última vez que te vea salir por la puerta, te daría un abrazo, un beso y te llamaría de nuevo para darte más. Si supiera que ésta fuera la última vez que voy a oír tu voz, grabaría cada una de tus palabras para poder oírlas una y otra vez indefinidamente. Si supiera que estos son los últimos momentos que te veo, diría TE QUIERO y no asumiría tontamente que ya lo sabes.Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré. El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo. Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesites, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles lo siento, perdóname, por favor, gracias y todas las palabras de amor que conoces.Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos cuánto te importan.

Gabriel García Márquez

-¡Yo conocí a un niño!¿Quién eres ahora?



Nyam Nyam.

08/11/08

Des de ben petita que a la meva vida hi havia hagut un home, un gran home, gran en edat i en sabiesa d'aquella que només s'aconseguieix amb el pas del temps, sabiesa de vida, era bo, molt bo, com un troç de pa i incapaç de fer mal. De petita em parlava d'un invent que segons ell en un parell d'anys havia de revolucionar el mercat. Jo, innocent me'l creia. Parlava de bicicletes que funcionaven amb piles, que no necessitaven la força de pedalar. Em va dir que ell tenia la única del món, i que quan jo fos més gran me la regalria. Després vaig crèixer, i vaig veure que el cert era que no hi havia tal bicicleta, però era bonic de recordar. Després va resultar que vaig tenir un germà, i de ben petit a ell li va explicar la mateixa història. Li va dir també que li regalaria quant fos més gran. A vegades, quan tal regal no existeix el que si que queda és un llegat, un record que s'ha de mantenir viu. Ara aquesta tasca és nostra.

Voldria robar-te un sospir, fondre'm amb tu com la neu als dits, voldria ser caramel per poder-te besar, voldria ser aire per dansar entre els teus cabells, ser nit per veure't dormir. Voldria ser invisible per agafar-te la mà secretament, tastar els teus llavis. voldria lluitar contra tu, frec a frec, desvestir-te amb la mirada.guarir-te amb un petó, tremolar en veure't, somriure sota nas.

He trobat un llapis amb el que els dibuixos surten de mi.

O.o

Sembla increïble que ahir mateix parlessim d'una nevada que ens semblava de tot menys propera. Deiem que per sortir al carrer amb neu hauriem d'esperar una mica de temps, i avui, avui neva, neva i s'agafa( a la carretera no).

Primera NEVADA! :)

La neu ho calla tot i fa somriure. Remolins de flocs que cauen davant nostre per relaxar-nos.

Una altre.

Típic?

Una de les moltes Albes existents.

No res

Fa dies que tinc poques coses a dir, almenys importants, potser que sigui un d'aquells canvis meus que fan que tot el que em passa m'ho quedi per mi, com a secret gran o petit, però meu- el meu professor de psicologia diu que quedar-se les coses per un mateix és dolent, perquè si és alguna cosa que de veritat t'afecta el no treure-ho et pot arribar a fer mal mé endavant; el meu professor de psicologia diu moltes coses interessants entre els llargs silencis i els glopets d'aigua.Parla de la intuició femenina, de les diferencies que hi ha entre el cervell masculí i el femení, i de totes aquelles coses que afecten a tots i cada un de nosaltres i que no es diuen en cap altre mena de classes.-Doncs això, que escric aquí, no perquè avui tingi res interessant a dir, sino per no perdre el costum, entenent que porto 3 dies envoltada de figuras retóricas (en castellà) de redundáncia viciosa, del mester de clerecía, i fins i tot de las cántigas de amigo.
Sabeu, potser la vida mateixa és una redundáncia viciosa.

Today,

Extret de la revista AR del mes de novembre de 2008

:):):) és genial la moto!! i m'ha agradat molt parlar.

Per fi divendres! --> Avui és divendres<-- XD

Perdona, què dius?

Ara em venen amb lliçons de què és estimar, ara em venen amb: ho entens?, mira noi, ja fa tems que vaig arribar a aquestes concluions, i tu encara no eres dins la meva vida. Fa dos dies que saps el meu nom i creus que em coneixes, que amb tant sols una mirada em veus el fons, i perona si m'equivoco però crec que et queda molt per saber tot això, si mai ho arribes a coneixer. i no vull que et pensis que per veure'm cada matí asseguda en una cadira amb cara de joquer et pensis que saps tot de mi, o que per canviar unes paraules amb la teva xicota creguis que li explico la meva vida i miracles. Vas molt equivocat, i ara si no et fa res, deixa'm caminar tranquil·la.
Dedicada als pesats que trobes cada mati esperant per dir-te bon dia.



-"tens un estil colorista, que a vegades es perd.. però que troba un cromatisme encantador tot sovint."
.Gràcies.

One Piece

Fa ben poc que, un bon dia, em vaig posar a buscar
el somni etern que vull guanyar,
i les ones m'esquitxaven contra el vent.
Des de llavors que el cor de poc no em surt del lloc,
l'emoció em porta
i em guia: és com el meu far fix i etern.

El sol i el vent sobre les veles
van dient-me sempre on haig d'anar.
- Vaig volant des del mar -
Són la porta a un món que s'obre
i que he de descobrir per avançar.
- Vaig volant des del cel -

Passaré por dins del meu cor,
a mar obert, sense timó;
hi haurà tempestes, però mai no m'aturaran.
Seguiré.

Fa ben poc que, un bon dia, em vaig posar a buscar
el somni etern que vull guanyar,
i les ones m'esquitxaven contra el vent.
Des de llavors que el cor de poc no em surt del lloc,
l'emoció em porta
i em guia: és com el meu far fix i etern.



http://es.youtube.com/watch?v=KyGdLkINpeY&feature=related



:P

Costums

M'he adonat que escric aquí cada vegada que estic enrabiada, feliç, o molt trista, per desfogar-me, per explicar tot allò que em corre per dins i no puc evitar treure, allò que no puc controlar, allò que em fa por, o que senzillament em preocupa, en altres casos allò que m'agrada i em fa il·lusió.-lleint això segurament t'has adonat que avui no vaig per aquí, o sí, però fent la volta una mica més llarga- a vegades, massa sovint ens perdem el gust de gaudir de les coses bones de la vida, ja sigui per pressa o per mandra; i és una llàstima. Moltes vegades també ho fem per inèrcia, fem allò quotidià, sense parar-hi cap més atenció, aplaudim el què ens agrada i critiquem el que no, sense llegir entrelinies i veure que la gran majoria de coses van a segones i terceres intencions, i que potser allò que estem criticant perque no ens agrada, no ens agrada precisament perquè ens toca de ple.Avui i aquí ha quedat demostrada la meva gran capacitat per marxar del realment important, ja que només volia dir, que tinc ganes de somriure.

M A R

La platja, el mar, la mar.
La llibertat dels núvols al cel.
La pressa de la sorra entre els dits.
El temps relentit...
Els dits molls sobre la tovallola.
Les gotetes de sal a la pell.
L'erotisme del so del mar.
Les nits eternes a la sorra.
La platja, el mar, la mar.

Irregulritats.

La vida són irregularitats, pujades i baixades, dies de sol ,dies de núvol, bon humor, males llunes. Batecs, silencis i paraules, uns deixen pas als altres, irregulars, tic-tacs, pensaments i contradiccions. Discrepàncies, opinions, tendències, modes, tot es regeix per la irregularitat relativa. Amor, odi. Res.
Aquí se'm acaba la inspiració.

Paraules que porten a llocs.

Papallones

Nerviosisme. Mal d'estómac, redaccions a classe, jerseis calents. Papallones a la panxa, aleteig constant. Somriures càlids, coneguts, ganes d'hivern i neu. De xocolates desfetes. Ganes de tardor de colors, encesa. Records agradables. I avui, no sé perquè, més somriures del normal. Avui és un dia especial. Avui és avui. Avui som aquí. Què té de dolent? Dia de records, però també dia de crear-ne.

Molts petons.

Regust de nostàlgia

En tot allò nou hi ha un punt de conegut, o bé l'escenari, o potser part de la companyia, o potser un so, és igual, sigui el que sigui, dóna seguretat. Ara mateix em sento cómode, molt, estic escoltant un gran grup, cançons de fa temps, llegint un article interessant del PSYCHOLOGIES, i tot i que a partir d'ara veuré molt menys a certes persones (em refio del cap de setmana) avui a classe m'he sentit com fa 2 anys, potser hi ha fet molt tenir tres companys de classe iguals, una veu coneguidíssima i un professor conegut, m'ha fet sentir segura entre tanta novetat. I el grup que escolto ara,....si, ho sé, els tenia molt abandonats, però hi ha coses que amb el temps no canvien. I tot i la feina vull tot allò vel, que fa olor a conegut i a Nadal, a hivern i estiu, i a amor i amistat.
Ara sí un petò i un text de Quim Monzó que m'ha fet molta gràcia.


L’escriptor comença a teclejar amb prevenció. Ha d’escriure un conte curt. Tothom parla, últimament, de les virtuts de la narrativa curta, però ell, si pogués ser sincer, confessaria que detesta els contes en general i els curts en particular. Tot i això, per no perdre passada, s’ha vist obligat a afegir-se a l’ onada de falsaris que simulen ser uns apassionats de la brevetat. Per això l’aterra la lleugeresa amb què els dits se li desplacen per les tecles, de manera que rere una paraula n’apareix una altra i a aquesta n’hi segueix una altra, i una altra, que acaben per configurar una línia, rere la qual se’n configura una altra–i una altra!–sense que aconsegueixi centrar l’assumpte, perquè està avesat a les distàncies llargues: de vegades necessita cent pàgines per començar a intuir de què va el que escriu, i altres vegades ni amb dues-centes no ho aconsegueix. No li ha passat mai pel cap amoïnar-se per l’extensió. Com més extens millor: beneïda sigui cada nova línia, perquè, una rere l’altra, demostren no tan soIs la grandària sinó també la grandesa de la seva obra, i per això–encara que, en el fons, una, dues o cinquanta línies no afegeixin res a la història que narra–mai de la vida no les expurga. En canvi, per escriure aquest conte gairebé hauria d’agafar la cinta mètrica i posar-se a mesurar-Io. És absurd. És com demanar a un atleta maratonià que corri els cent metres amb dignitat. En un conte, cada nova línia no és una línia més sinó una línia menys, i en aquest cas, concretament, una línia menys fins a la trenta, perquè això és el màxim: «Entre una i trenta línies», li ha dit la veu de vellut que li ha telefonat del suplement dominical del diari i li ha demanat el conte. A desgrat, l’escriptor aixeca els dits de les tecles i compta les línies que du escrites: vint-i-tres. Només n’hi falten set fins a la que serà la trentena. Però, després d’escriure aquesta consideració–i aquesta altra–encara n’hi falten menys: sis. Mare de Déu! És incapaç de pensar res i no teclejar-ho, de manera que cada cosa que pensa se li menja una nova línia i això fa que a la línia vint-i-sis s’adoni que, a només quatre línies del final, no aconsegueix centrar la història, potser perquè de fet–fa temps que ho sospita–no té res a dir i, encara que normalment aconsegueixi dissimular-ho a base de pàgines i més pàgines, aquest maleït conte curt el posa en evidència, motiu pel qual, quan arriba a la línia vint-i-nou sospira i, amb una sensació de fracàs no del tot justificada, posa el punt final a la trenta.
De: Quim Monzó. Mil cretins

Festa major d'afonies, cubates, xupitillos i licors, de disgustos, de mocs, de pipís de burra i pipís de pollastre. Festa major de bona música i millors companyies, Festa major de converses i situacions estranyes que obren horitzons. Festa major de moltes fotos que s'han de passar!!!
Molt bona festa major.


i ara la depriment rutina.

08/09/08

A la foto encara tenies 15 anys.

:D

FELICITATS LAIA! [17]

Emprenyada.

Bones!
Bé, el títol ara mateix no té res a veure amb com estic d'ànims, però si que té a veure amb com em sentia aquest matí. No és cap sensació nova, però amb tot, molesta. Sovint o no tant sovint decideixes anar a veure alguna cosa per passar una estona agradable, o anar al mercat , o anar a alguna fira,... o milers de possibles opcions.
Emprenya la gent que no té respecte per res i que no paren fins que et fan fora a cops de colze, o la gent que té la fantàstica filosofia de vida de " o passar o rebentar". O que se't emportaper davant i no es giren ni a dir HO SENTO, o que et trepitjen i no s'aturen a dir disculpi, i em treuen de polleguera, I SÍ, AVUI M'HE PICAT AMB UN HOME PER CULPA D'AIXÒ. Quan ja m'ha fet fora a mi a cops de colze i es disposava a fer el mateix amb me mare, m'he cremat, però quan ha anat just que no tir me mare sobre un cotxet he entrat en acció. Però quina vergonya!Com pot ser que la gent sigui capaç d'arribar a aquests extrem per pur egoísme? Per què coi no es queden a casa seva?!
Que ja tenim una edat per anar fent el SUBNORMAL pel món. Deixar passar als nens quan hi ha un espectacle està molt bé, és més trobo que s'hauria de fer sempre, però que gent que en teoria és adulta faci aquestes tonteries em rebenta molt.

Personal Big Bang

No hi ha titol millor.
Ni tampoc explicacions,
és simple, ha passat, i de fet m'alegro que la persona que ho ha hagut de rebre sigui la ue ho ha rebut, crec que ho necesitava (jo) -no sé aquesta persona-.

Molt molt bona nit.
i petons. (al nas)

Bones.

Vull presentar-vos els que seràn els meus companys durant tot un curs - no tots, només us presento alguns d'ells-:
Don Quijote de la Mancha (Miguel de Cervantes)
El Burlador de Sevilla ( Atribuït a Tirso de Molina)
Cinco horas con Mario (Miguel Delibes)
Rimas y leyendas (Gustavo Adolfo Bécquer)
Eloísa está debajo de un almendro( Enrique Jardiel Poncela)
Tres sombreros de copa(Miguel Mihura)
La Bogeria(Narcís Oller)
Antologia de poesia catalana
Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)
Soldados de Salamina (Javier Cercas)
The Great gatsby (F.Scott Fitzgerald)
a més a més dels llibres de Ll. i Literatura Catalana, L. y Literatura Castellana, Ciències per al món contemporani, Matemàtiques aplicades a les ciències socials, H. Contemporània, Filosofia i Ciutadania, Steps to Succes ( S.B. i Wk.B.), i algun altre que suposo conèixer més endavant.

Tic-tac

Tic- tac. Tic-tac. Tic-tac. Monotonies. Tc-tac. Tic-tac. Clong. Canvi radical. Tic-tac. Una persona, un fil de color. Una casa, fils de colors que no paren quiets. Una parella, els dos fils que combinen més. Tic-tac. Un poble, una ciuta, centenars i milers de fil de colors. Tic-tac, fils que s'emboliquen, que es perden, que es retroben, que s'obliden, fils que no combinen, fils que es tallen, fils que ploren, fils.

Confessions

Mireu, suposo que tots o gairabé tots haureu notat que aquests ultims dies he estat un tant extranya, i potser penseu que sense motiu. Bé, potser en algún moment aquesta teoria vostra hauria estat l'encertada, però no sempre. La veritat és que m'han passat moltes coses (no totes es poden veure a simple vista) , i a vegades tants canvis o situacions diferents de cop no s'acaben..."paint" bé. I segurament el problema ( o no) s'ha fet més gran amb la meva manca de capacitat de concentració, i de la falta enorme de serenitat que hi ha en mi, resumint per una poc pràctica manera de saber solucionar les coses i una manera artificial de saber dominar la situació.

Coses a dir o explicar: Moltes. a TOTS vosaltres,

:)

Nous aires a moltes coses. Sovint pensem que per canviar la nostra vida hem de fer un gir brutal, o que per renovar l'armari hem e buidar-lo tot i comprar-ho tot de nou, o que per redecorar l'habitació hem de anar comprant i canviant. Doncs jo penso que no, és molt més senzill... a veure si m'explico, es tracta de llençar coses velles i inútils, de moure unamica els prestatges, de canviar els posters, i d'apujar les cortines, desempolsinar els mobles i mirar-ho tot amb optimisme; en el cas de redecorar l'habitació. En el cas de l'armari,... buscar al fons de tot, gastar una tarda sencera provant roba i portar a reciclar la que ja no ens serveix, i segur que trobem samarretes i jerseis que ja no recordavem i que per tant tenen aires nous. i en l'últim cas, el de la nostra vida, és potser el més senzill i el més complicat: es tracta de canviar l'ordre a les activitats més cotidianes, de dir el que pensem ,de fer el que de debó ens ve de gust i de provar mica en mica coses noves.
Ho estic intentant.

I don't wanna hear the same excuses!!
Thanks!

Diferent, i prou.

Altament pensativa, visualitzant la sala del temps, amb milers de rellotges pendents a les parets, milions de tic-tacs a l'uníson,records que tornen de la llunyania, que prenen forma i poder, la màgica frase: "I'm just a kid and live is a nightmare" que s'amplia es renova. Somriures estranys, plaents. El temps lent, altra vegada, tic-tacs cansats, pesats, llargs."There's a million things I hate about you". " I'd do anything". Més somriures estranys, ganes de saltar i cridar, de ballar i canta fins a dir prou. Aigües glaçades. "And leave this place To never come back".
Na na na na naaaa!
xD

petons.
[optimista, almenys de moment.]

RELAX!
(only one more day, please)

Ehe-hem.

Paraules que encenen la sang, olors de menjar dolent entrant per la finestra, converses absurdes sobre teories absurdes, amients tenços, muntanyes de roba per planxar, revistes amb articles interessants, altres aficions, calor, fred, paciència, bones fotografies, la millor cervesa del moment, Ai, la sang encesa encara, rates, nits fredes, bafos traicioners, riures, somriures, riallades, records, viatges, més records, més viatges, estades eternes, petons infinits, desitjos anul·lats, esperances noves.Punt i a part. Majúscula de nou, nois, noies, coneguts, desconeguts, granotes i grills, patates negres, patates de pollastre a l'ast, patates de sal i vinagre.

No titol,

Bones!!
Estiu diferent, amb gust d'estiu si, però amb un regust molt diferent als altes i sobretot als plans incials d'aquest estiu, amb tot contenta, perquè està resultant ser tant bo o millor. Tardes de paraules infinites, de monos absurds i de teories incoherents, dies de botes de muntanya brutes, de matins molt d'hora i de nits infinites, de pel·lícules repetides i llibres devorats. De soparets "romàntics" i confessions estranyes. De voltes diferents i cafés de durada tres hores mínim. Dies de culs cremats, de berenars ensucrats, de diners perduts, de feines absurdes i de neteja general.


Tall en sec,

Estic mirant fotografies varies i se'm ha fet un nus a l'estómac; gent que estava acostumada a veure dia rere dia, i no veuré més.

Res més.


Punt final.

Seguint en la mateixa linea.

Continuo entenent coses dia rere dia, la subtilesa de mil detalls i la brutalitat de tants moments. Avui vull fer una gran gran referència a la persona que em va recomanar el llibre, al llibre i a l'exemple de la Niki, que representa que he de seguir. Heus aquí que és amb tot això amb el què també he entès coses, he entes per explemple que les històries es van repetint al llarg dels tems, que a vegades és millor callar i deixar fer, que els consells de segons qui sempre o gairabé sempre són bons i que sí, que una vegada m'hi poso puc aconseguir el que de debó volia en uns inicis, -ara m'he desviat del tema, perquè això últim són coses que estic aconseguint ara per ara i que fa molt temps que hauria de tenir al sac ja- deixem-ho com a notes absurdes de l'intent d'autora. Vida sana, literatura, poca rutina, sensacions i sentiments clars i a vegades falta d'iniciativa.- un altre petita aportació de "l'autora": no crec que aquests textos els entengui ningu, però de debó, ultimament només obro l'ordinador per fer això i funciona de nassos.-

Vaig a seguir amb la Niki que llavors tinc una cita amb la duxta i el bus, petó.

Sorprent-me

Ultimament em sorprenc a mi mateixa amb un somriure estúpid i sense sentit aparent als llavis, no sé de què és, i em suposo que es pot arribar a confondre per el somriure d'un enamorat, però no és el cas, el méu somriure ve de més lluny, d'allò que tots busquem i poc saben trobar, sí, de la felicitat, ara per ara, amb tot i encara que em queixo sovint per coses intracendents sóc feliç, no plenament ni completa, però feliç de totes maneres. Els últims dies m'ha donat per pensar [Hi ha qui ho ha hagut d'aguantar] i m'he adonat que ara si que sé que és ser lliure, qué per fi he conegut el penediment de debó, i que ara conec el desig real, fins ara creia que sabia que era tot això, però només en tenia una idea malformada i poc profunda, digna d'un nen de curta edat - tampoc em considero feta per el temps, doncs sóc jove encara- ;però que més que no pas el temps crec que són les experiències que fan a les persones més grans, acumular records i experiències que serveixen sempre per continuar. Recuperar el somriure perdut fa temps, i començar de nou, carregar bateries.

bon viatge! a 3 dels meus 4 lectors/es.

Pla d'Estràngol 2008

Deliciosament esgotador.

Grans grans rialles,
grans grans nits,
grans grans nens adorables,
grans grans nens pesats,
grans grans OSRTES,
grans grans pintades,
grans grans picades,
grans grans fangs,
grans grans sols i poques ombres i
grans grans rialles.

Vilafranca del Conflent

Prescindible.

Vaig estar molt temps amb la soletat com a millor i única amiga, feia gairabé dos anys que m'havia escapat de casa meva amb pocs diners i moltes ganes de veure món, i des de llavors malvivía en una pensió de mala mort. Lluny de casa, en una ciutat inmensa i nova vaig començar una vida sola, per intentar enterrar el passat que m'havia fet tant mal. Feia un any que havia perdut el contacte amb la familia i alguns dels pocs amics que conservava del poble. Vaig estar treballant fregant escales, servint en menjadors escolars, tot per un sou que gairabé no m'arribava per poder pagar a la mestressa de la pensió. Vaig viure refugiada en tant sols dues o tres persones i a vegades a gent de bar, nocturns habitants de la ciutat, desgraciats o malalts. Vaig coneixer enamorats que no havien estat mai corresposts, alguna dona que la vida havia fet crèixer més ràpid del que tocava i havia obligat a la prostitució; fins i tot una vegada i per sorpresa meva vaig arribar a conèixer una noia amb una vida similar a la meva, amb els mateixos problemes de passat, que amb tot l'únic que va fer va ser reobrir ferides que mai no havien arribat a tancar-se. Encara tinc present que jo només vaig ser una noia anorèxica i ignorant del meu poble, victima de les veïnes indiscretes i de vells verds. Els companys que tenien la meva edat em feien la vida encara més impossible, però amb l'ajuda de tres amics inmillorables vaig aconseguir superar la malaltia, i amb tot agafar forces per començar de nou.
Avui per primer cop en 2 anys he decidit tornar al poble, a veure la meva familia, a instalar-me i a refer una vida que porto malgastant des d'adolescent. I vinga, del poble a on vivia jo no hi havia massa temps per tant avui mateix hi he tornat. He dit a l'Angelina- la mastressa de la pensió- que aquesta setmana aniré a buscar les poques coses que m'he deixat. I jo que arribo al poble i em trobo una gran amiga, hem parlat durant molta estona.

No sé res.

Cortesia senyors?
Idees imcompatibles sobre el bé i el mal, mirades d'odi, paraules seques, quan hi ha paraules és clar, si no, silencis matadors. Paraigües esparrecats, tovalloles molles, vides buides, refugis de paper i coberta dura. Mocadors de cel·lulosa molls a totes bandes. Pollastres penjats, o a terra amb la soga al coll encara. Brises estiuenques, pors estúpides però reals, companys estranys. Soletat. Piles de cartes amb mal principi arrugades.


all I can say.

Cert

És cert que petits canvis i petites renovacions a la vida de cadascú poden arribar a canviar la forma de veure-ho tot, mai oblidant els origens, sempre millorant -a vistes de la persona-, no és gens bo quedar atrapat en un passat que ja no serà, i a vegades, per cru que sembli s'ha de deixar enrere, i amb tot, aquell passat ajuda a tirar endavant i a somriure, i poc a poc el que sentim respecte aquest passat varia breu i lent, però variant constantment. Pot ser que la força de tirar endavant afluixi en alguns moments, però cal fixar-se que és llavors quan la nostàlgia t'empeny. Podriem dir que el camí més viable cap a la felicitat és el propi somriure per petits detalls, que fan la vida menys costosa, i més agradable.

...A.s.a.l.ll,.a.s.n.h.a.t.l.e.-

Apalííííííiiiii!:D

P.D: Te quiero, la pel·lícula, el llibre.

Ara deu fer un any aproximat, vaig llegir-me el llibre que es titula igual que la pel·lícula, suposo que només pel títol, una gran majoria ja ha penjat l'etiqueta de llibre rosa a aquesta història, però la meva opinió després de llegir el llibre i veure la pel·lícula no és aquesta. Val que potser el tema central és l'amor, i que hi ha un toc fatalista en la vida de la protagonista quan mor el seu amor, però té un toc de valentia i de... no sé, és senzillament una història encantadora.

Narra la història d'una parella d'anys, Holly i Gerry, enamorats fins al moll de l'òs l'un de l'altre, viuen bé, però sense luxes, ell treballa i ella va fent com pot,amb petites bronques,... però Gerry mor d'un tumor al cap. Per Holly és com la fi del món, passa temps morts, sense sortir de casa seva, viu fora de la realitat, fins que el dia després de cumplir els 30 anys li arriba una carta del seu marit, mort. A partir d'aquella carta començen a arribar-ne més amb la regularitat d'un mes, que li tornaràn la vida a la Holly. En aquestes cartes Gerry dóna instruccions detallades a Holly perquè la seva vida comenci a prendre forma altre vegada, i així fins un any després que rep la carta número 12, la última. En tot aquest temps Holly veu com tothom del seu voltant continua visquent, les seves millors amigues una embarassada i l'altre a punt de casar-se... i ella és incapaç de seguir sense l'ajuda de les cartes. Gerry té perfectament preparada l'arribada de les cartes, i en aquestes cartes hi entren tot de plans per Holly, com un viatge a Irlanda (país originari de Gerry i lloc on es van conèixer) i amb aquest viatge evoca els seus inicis, com es van conèixer,... i Holly troba allà un altre inici.

A vegades

A vegades , molt sovint ultimament tinc ganes de carretera i manta, de cotxe vell amb les finestres obertes, de cinta vella i cançons nostàlgiques, d'ulleres de sol cridaneres, d'àlbums i caixes de fotografìes velles al seient de darrere, de paissatges desèrtics, de serralades imponents i deserts austers, ganes de desfer niu, de botes de muntanya, de llibres antics, de vida bohèmia.

Canvis canvis i més canvis, ja fa dies que m'adono que tot està canviant, o potser ja fa temps que estava canviat i la meva ceguesa no m'ho deixava veure, potser , i és molt provable que siguin coses de la vida, però amb tot hi ha canvis desagradables, i potser toca com toca i ara toca el què toca...de fet res està sempre igual, la vida es un canvi constant,...millor dit una evolució, però les evolucions comporten canvis. A vegades toca parar-ho tot i decidir, a vegades toca simplement apartar-se i deixar passar, i ara potser toca de qualificar tot això de monòleg interior...estrany.

13/07/08.- Avui és un dia realment important,

Perquè no hi ha res que no s'arrgeli(almenys una mica) amb una bona maduixa, o tall de fruita vermella.

16!!!

em....Moltes Felicitats!!!!

:)

es presenten un/s estius interessants.

Monotonies?

Sensacions confuses, repeticions repetides, fastigeig constant, tens la sensació d'haver viscut el mateix 300 milios de vegades, potser si que la conversa es diferent, el temps, la roba, les cares i les mirades, però al cap i a la fi et sembla repetir-te, a veure....mmm sí! això l'altre vegada no va passar, No, és cert, no va passar. Aquest és el petit detall, el matís de l'escala, el punt diferencial, i l'instant que ho fa tot diferent, un moment, uns segons, potser un minut,... o potser mitja vida, però tendeix a capgirar-ho tot.

Un petó[net] a qui el vulgui, amb boca de pinyó.

Fent com es pot

- Hola!
- Eei! Què tal?
- Bé, com sempre i tu?
- Si mira, anar tirant, oi?
- Si és clar, què hem de fer, no?
- Si si, que estàs per aquí ara?
- Sí, la setmana passada em vaig instal·lar.
- Doncs així algun dia d'aquests et faré un truc i quedem per fer un café, què et sembla?
- Ai si, perfecte! Quedem així doncs?
- Entesos, fins una altre.
- Vagi bé.


Hi ha trucades que val més la pena no esperar, perquè per molt que esperis no arriben,


Petons a qui els vulgui!

welcome.

SMILE.

El més característic de mi torna, petit encara però ja és aquí.

Sento la meva absència sense motius ni justificacions, però crec que la faré durar una mica més.


:)

Ella.

Ella m’ho va ensenyar tot, jo era sols un marrec quan vam anar de vacances un estiu a un poble on hi havia un monestir romànic. L’arribada a aquell poble va ser un vespre de pluja, molta pluja, de llamps i trons. Vaig pensar que ella s’havia equivocat aquella vegada, però he de reconèixer que com la majoria de vegades, jo, un marrec insolent, anava errat, i ella, una dona de cultura i feta per la cultura, tornava a encertar amb el destí de les nostres vacances. Plegats havíem recorregut mig país, li devia tot a ella. L’ hotel, com tot el que l’envoltava a ella era confortable, molt acollidor. Al matí següent vam dedicar-nos a recórrer carrers ombrívols i estrets del casc antic. Vam anar a parar a un punt on s’acabaven les construccions i començava la natura humanitzada, realment verd, realment encisador. Ella va treure la càmera, i va fer fotografies- sovint me’n deixava veure algunes de les del seu jove passat, i cada estiu m’imprimia les que jo volia de les vacances, les posava en un sobre i les entregava a la meva mare, mà a mà-.
Aquell mateix dia a la tarda les visites al museu del poble i a l’església romànica ens van mantenir molt ocupats i segons com atrafegats. Recordo que plovia, lleument, un plugim empipador, no prou insistent com per mullar, però si per esquitxar el nas.
Vam donar una gran volta als exteriors del monestir, ella amb la càmera inseparable i jo amb el seu paraigua rosa clar, mentre feia les fotos jo vaig asseure’m en un mur que hi havia prop, a llegir un llibre que s’havia comprat al mateix poble. Mai s’oblidava de mi. No m’era res de família, i ni tant sols la coneixia de sempre. Un dia va arribar a la meva vida, va parlar amb els meus pares i des de llavors sempre se’m enduia a tot arreu.

ziiiip, zooop,

A vore,

és temps altre vegada de somriures complices, i mirades furtives,...
és temps de mitjes freses suspeses a l'aire d'estiu,
és temps de fogueres que es debaten entre el foc i les brases,
és temps de viure i riure,
és temps de gelats i aigües glaçades
és temps....


You look so beautiful today
When you're sitting there it's hard for me to look away
So I try to find the words that I could say
I know distance doesn't matter but you feel so far away
And I can't lie
Every time I leave my heart turns gray
And I want to come back home to see your face
And I
Cause I just can't take it
Another day without you with me
Is like a blade that cuts right through me
But I can wait
I can wait forever
When you call my heart stops beating
When you're gone it won't stop bleeding
But I can wait
I can wait forever



Molt bona revetlla!!!!!

...mm....si

Algú va caure en el més remot oblit per part teva.


:(


Molt xula la piscina nova.

Demà revetlla!
XD

Primer dia d'estiu!!!!!!!!!!!

Why do you have to go and make things so complicated?


Bon cap de setmana i bona revetlla;



Marta demà ja et tenim altre vegada per aquí!!t'he trobat a faltar maca maquíssima!

Somebody else round everyone else
You're watching your back, like you can't relax
You're trying to be cool, you look like a fool to me
Tell me
Why do you have to go and make things so complicated?
I see the way you're acting like you're somebody else gets me frustrated
Life's like this you
and you fall and you crawl and you break
and you take what you get and you turn it into
honesty
promise me I'm never gonna find you fake it

DIA 2

-una vegada em va portar un ou, era molt bonic, d’un país exòtic, al cap de dues setmanes o així de tenir-lo, es va obrir, jo gairebé no me’n recordava de l’ou i va ser una gran sorpresa quan vaig arribar amb la meva mare i en entrar al menjador vaig veure un poll realment lleig saltant pels sofàs...va ser molt divertit caçar el poll, perquè tant a mi com a la meva mare ens feia por, ara és maquíssim aquell ocell, és molt petit, i amb molta ploma, sembla una boleta, i és molt agradable sentir-lo cantar...

The end

Encara que avui no tinc ganes d'escriure, faré un esforç; podria possar mil cançons en anglès, podria penjar mil fotos estiuenques, podria fer de comentarista d'un futur proper, però no en tinc ganes tampoc.De fet no tinc ganes de res, i el cert és que tinc feia aquesta tarda, però crec que faré allò que em ve més de gust i que fa tant temps que tinc ganes de fer: estirar-me descalça al sofar i deixar còrrer una tarda. sense fer res,
apa siau


petó.

Seguim amb Itàlia i afegim Cuixà.

1,2,3.....SALTA!!!!

CERTAMENT; tinc moltes ganes de tenir normalitat, o el que és el mateix poder campar a les meves...


Amb ganes d'estiu, i de festa, de posar punt i final a moltes coses i encetar-ne de noves.

Petons

Tipa

Tipa de menjar i tipa de la major part del món; M'espanta el meu propi cinisme o en menor grau sarcasme, i odio tantes coses en aquest moment,
encara que avui ha estat un dia molt bonic; sempre hi ha un punt capaç d'espatllar tantes coses.
Afirmo, que en aquest moment -si no em trobés com em trobo- agafaria una maleta obriria l'armari per omplir-la i marxaria allà on ningú pugués emprenyar-me.


En fi, encara hi soc a temps,

vagi bé,

Lola XD

I met her in a club down in old Soho
Where you drink champagne and it tastes just like cherry-cola
C-o-l-a cola
She walked up to me and she asked me to dance
I asked her her name and in a dark brown voice she said
Lola L-o-l-a Lola la-la-la-la Lola
Well I'm not the world's most physical guy
But when she squeezed me tight she nearly broke my spine
Oh my Lola la-la-la-la Lola
Well I'm not dumb but I can't understand
Why she walked like a woman and talked like a man
Oh my Lola la-la-la-la Lola la-la-la-la Lola
Well we drank champagne and danced all night
Under electric candlelight
She picked me up and sat me on her knee
And said dear boy won't you come home with me
Well I'm not the world's most passionate guy
But when I looked in her eyes well I almost fell for my Lola
La-la-la-la Lola la-la-la-la Lola
Lola la-la-la-la Lola la-la-la-la Lola
I pushed her away
I walked to the door
I fell to the floor
I got down on my knees
Then I looked at her and she at me
Well that's the way that
I want it to stay
And I always want it to be that way for my Lola
La-la-la-la Lola
Girls will be boys and boys will be girls
It's a mixed up muddled up shook up world except for Lola
La-la-la-la Lola
Well I left home just a week before
And I'd never ever kissed a woman before
But Lola smiled and took me by the hand
And said dear boy I'm gonna make you a man
Well I'm not the world's most masculine man
But I know what I am and I'm glad I'm a man
So is Lola
La-la-la-la Lola la-la-la-la Lola
Lola la-la-la-la Lola la-la-la-la Lola



petons (massa cansada com per escriure res,)

Fi

Has notat mai que en sentir una paraula et ronda el fantasma d'un record?
Has sentit mai no tenir ganes d'un dia per una part i morir-te'n de ganes per una altre?
Has anhelat mia tant algun moment com s'anhelen les nits d'estiu?
Has passat mai moments tant bonics o intensos que volies ser infinit?
Has estat mai tant content com per no parar de somriure en tot un dia?


Acabat, per fi, el patir; ara ... una excursió ...que pot tenir alguns entrebancs,,, un cap de setmana un tant estrany però esperat, moltes ganes de treure de l'armari aquell conjunt que fa gairabé un mes que hi espera pacient. I massa feina per dues tardes...quin estress!!
Després de llevar-me uns quants dies d'hora i anar a dormir tard, avui per fi, reposo.

Ganes d'acabar el projecte, llegir-lo i comentar.

AiiiX!

petons a tothom qui els vulgi;

alba, ara si.

5/10

Vòmits
Angunia
Desesperació
Saturació
Estudi
Fàstig
Guerres mundials
Components electrònics passius
Components electrònics actius
Envasos
Logotips
...
Lacoste
Vacances
Calçotets
At noon
Passives
Will
Depilació
Avorriment.

taxàn!!

4 d' 11 i un mai més em tornaré a posar la bata de laboratori.

Doncs res, que això s'acaba i s'està acabant.

Ara ja puc dir que he fet l'última classe de música, l'últim examen de física, l'última pràctida d'activitats humanes i c. ...i tantes coses.

Encara que hi ha coses que saben greu.

Bon cap de setmana!

Més Itàlia.

Primeres fotos decents d'itàlia.

Dieu GRÀCIES Lídia!!!

Esgotada?

Ultraviolet

Nothing goes to plan

It's all a game of chance they say, in wonderland

There's magic in the air

A tragic love affair that I don't understand

These summer girls are really something else

Our lives are short

The nights are long

Mrs halloween

Is drinking at the bar again in New Orleans

She throws another dart

It narrowly avoids my lonely broken heart

Torn apart

These summer girls are really something else (It won't be long)

Our lives are short

The nights are long

The nights go on and on

The nights go on and on

The nights go on and on

So pinch me I must be dreaming

My life has lost all its meaning

But i like the way I'm feeling now

Kissing her lips at midnight

Under the stars and moonlight

But i never thought we'd be this strong

The nights go on and on

The nights go on and on

The nights go on and on

She's looking good tonight

I love the way she glows in ultraviolet light

Intoxicate my mind

I know that love is blind

And i'm not seeing right

I'm not alright

These summer girls are really something else (It won't be long)

Our lives are short

The nights are long

These summer girls are really something else (It won't be long)

Our lives are short

The nights are long

The nights go on and on

The nights go on and on

The nights go on and on

http://es.youtube.com/watch?v=wQSfeVUcH9A

Modes

Ara per ara s'ha posat de moda atribuir-se els mèrits aliens, fer patir pel propi plaer, i en front de tot això neixen altra vegada la ignorància, dels que no volen entrar en aquest joc i encara no han estat tocats; i la ironía, sarcasme i cinisme de qui no hi volia entrar i ha estat tocat de ple. Aquest joc sembla joc de gent amarga, sàdica i potser fins i tot dolenta; però res que l'aparença no ens mostri, encara que sembli així, aquestes característiques no tenen res a veure amb la realitat. Sovint veus meloses, dolces i fins empalagoses son les que porten el punyal per davant- el punyal, el puny, la ma estesa o la llengua solta-.Hi ha encara un altre tipus de gent; aquella que es troba dins el joc per voluntat, però que mai té el torn dels daus i que veu fer trampes però tanca la boca.


De fet no sé pq publicaré això, si anant molt bé ho llegiran 2 persones, i , anant malament cap. Potser per desafogar-me, potser pel desig d'opinió, potser per cap d'aquestes raons.

A cuidar-se

Dies

Hi ha dies en els que et ve de gust mirar el cel encara que estigui tapat, que et ve de gust posar-te màniga curta encara que també sigui necessari posar-te bufanda, hi ha dies que et ve de gust parlar i parlar per telèfon encara que la teva economia no ho permeti, hi ha dies que et ve de gust vestir-te negre i portar mitjons de ralles, hi ha dies en que t'agrada semblar un turista encara que sigui al teu poble, hi ha dies que voldries fer tantes coses que han d'esperar, hi ha dies que et toca servir, hi ha dies que et serveixen, hi ha dies que voldries volar i hi ha dies que no vols sortir del llit, hi ha dies per recordar, i dies per riure, dies per tirar la casa per la finestra, dies per fer dissabte, dies, dies, dies, i sobretot dies, un dia blau, un dia vermell, un dia blanc....o potser groc, però dies al cap i a la fi, i encara que a tots se'ls anomena igual, mai , mai , mai n'hi ha cap d'igual. Brindem per el dia d'avui.

Hello!

Bones, ja torno a ser aquí. Com explicar le viatge a grans trets?Dormir un màxim de 5 hores en 3 dies amb algun o altre cop de cap al bus. Molta teràpia de la rialla, menjar molt poc (en conseqüència m'he aprimat bastant i no tinc gana). Visites llamp als Duomos de Florència i Siena, pujant una mitja de 900 escales. Sortir de l'hotel, tant de dia com de nit, amb samarretes de tiretes i estar-se fregint de calor. I poder fer amb la meva càmera la trista xifra de 33 fotos, - em vaig quedar sense càmera perquè es va estressar el primer dia-, però no patiu, n'he fet com unes 200 més des de la càmera d'un company que tenia el peu trencat i que com es pot comprendre no tenia mans per fer anar la seva. Què més? Mmm...sí, compres compulsives a les paradetes típiques, o bé als venedors ambulants que et perseguien fins que et paraves, regatejaves una estona i et venien el què volien al preu que tu volies. o bé jo fent-me passar per el guia d'un grup de catalans, amb el paraigües i tot, eh!L'hotel estava bé, encara que les dues habitacions que estaven sota el domini de les meves, van acabar més aviat semblant una nevera... de la resta d'habitacions no en tinc ni idea, potser és perquè només en vaig visitar 2 més. El millor moment? Tots, tots, però potser el més relanxant va ser al terrat de l'habitació, tots amb les mantes.
Acabo de recordar els cops de cul/peus a terra que hi van haver aquella nit, per culpa de ser 6 en dos llits i posats malament.
Una anècdota? Que a estones sort en vam tenir de la MEVA orientació, que ja és dir. O potser és millor la de que enlloc de parlar l'italià vam parlar la resta d'idiomes que potser dominem mínimament.
Crec que fa temps que no feia una actualització amb tanta concentració d'informació.
Procuraré tenir fotos,

Amb ganes de veure tothom.


Baci

Italy.

Nya!!!

Bones.,

Després d'una Festa Major un tant estranya, arriba ELMEGAVIATGE. -a saber-.

Això, que aquesta si que és la última actualització pre-viatge,

Demà serà un gran dia d'estres, amb maletes, roba, bosses de plàstic, i feines a enllestir. A part d'això no tinc massa res a dir, per tant podria ser que el més sensat fos deixar de teclejar frases que sé com començar, però que no sé com ...tancar?

Doncs res, que no sé què dir, i pensant que aquesta és una actualització...amb poc sentit...però més ben pensat vull fer una petita, molt petita menció:

130108-130508. Genial. N&N'n.

XAXAn!!!

English...

Crec que aquest curs i en concret aquest trimestre he treballat i estic treballant més que mai el meu anglès; encara amb complexes de tenir un anglès nefast.





Perquè hi ha coses que no canvien, ni mai ho faràn.





I wish I could Bubble Wrap my heart,


In case I fall and break apart,


I'm not God, I can't change the stars,


And I don't know if there's life on Mars,


But I know you're hurt,


People that you love and those who care for you,


I want nothing to do with the things you're going through.


This is the last time,


I give up this heart of mine,


I'm telling you that I'm


A broken man who's finally realised.


You're standing in moonlight,


But you're black on the inside,


Who do you think you are to cry?


This is goodbye.





I'm a little dazed and confused,


Life's a bitch and so are you.


All my days have turned into nights,


'Cause living without, without, without you in my life.


And you wrote the book on how to be a liar,


And lose all your friends,


Did I mean nothing at all?


Was I just another ghost that's been in your bed?


'Cause this is the last time,


I give up this heart of mine,


I'm telling you that I'm


A broken man who's finally realised.


You're standing in moonlight,


But you're black on the inside,


Who do you think you are to cry?


This is goodbye.


Yeah!





Turn on the radio honey,


'Cause every single sad song you'll be able to relate!


This one I dedicate.


Whoa oh!


Don't get all emotional baby,


You can never talk to me, you're unable to communicate!


This is the last time,


I give up this heart of mine,


I'm telling you that I'm


A broken man who's finally realised...


This is the last time,


I give up this heart of mine,


I'm telling you that I'm


A broken man who's finally realised.


You're standing in moonlight,


But you're black on the inside,


Who do you think you are to cry?


This is goodbye.


This is goodbye.

Bona Festa major a tothom, i petons a qui els vulgui. i no sé si actualitzaré més abans del viatge, ...suposo que el dilluns.,.,.

:)

3,2,1,...

Ja ha arribat el compte enrere, i tot el que aquest suposa; el compte enrere per un viatge-esperem inoblidable-, per una fi i un inici, per la cruïlla, semblant a la que ara fa 4 anys va fer que ens coneguéssim, la que ens va fer crèixer, però ara ha arribat l'hora d'escollir i hi ha moltes opcions i gran varietat d'opinions, i aquesta és la causa d'un adéu general, i poc seriós, gens llarg, però no per això menys adéu. I és que cada etapa té una fi, però potser aquesta, que no és la més severa de ben segur, té un adéu...més ...especial,
i cada vegada s'acosta més, el que possiblement, serà una de les últimes grans grans festes junts, com també s'acosten els dies que ens uniràn més, o potser obriràn relacions que aquests 4 anys no han tingut oportunitat de sorgir.
S'acosta ràpidament i vertiginosa un estiu que no té pinta de ser dolent,
i com sempre i seguint la tradició:
plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans plans.

Crec que aquest text, escrit a batzagades, no té el més mínim sentit.

Thank you.,.,.,.

pont!

temps
el temps s'escola, se'ns escapa, com els raigs solars entre els nuvols, formant imatges celestials, com la sorra de la platja entre els dits, quan feiem castells de petits, un castell que costa suor i esforços, i despres, quan et vas a treure la sorra a l'aigua, just en aquest temps, que es tan poc, pero es suficient, passa algu i el xafa, el deixa mig derruit, mig enfonsat. Pot semblar una estupidesa, pero per aquell nen, que des de l'aigua s'ho mira desolat, ha estat una patacada, s'estava traient la sorra per sortir de l'aigua i posar-se a jugar al castell i ara no hi es...pero aquell nen no s'enfonsa, cau, si, pero es torna a aixecar i fa un altre castell, i en faria un altre si fes falta, i dos mes, fins que aconseguis jugar-hi...no es rendeix, es tenaç, es per admirar.

res a veure, pero el meu subconscient ho ha relacionat.

So happy together

Imagine me and you, I do

I think about you day and night

It´s only right

So happy together

If I should call you up

Invest a dime

And you say you belong to me

And ease my mind

Imagine how the world would be

So very fine

So happy together

I can´t see me loving nobody but you

For all my life

When you´re with me

Baby the skies will be blue

For all my life.

forget all you know

Kissing her lips at midnight
Under the stars and moonlight
But i never thought we'd be this strong.


ordre del dia:
primer i únic punt:
ser feliç

sant Jordi ja s'acosta.

doncs..., continuo sense res a dir, però bé, aquí em teniu.

Avui ha tornat a la rutina , a la que possiblement anyorava, com tota la seva rutina sencera l'anyoravem a ella. Benvinguda Judit.

Després de dues setmanes d'explorar i investigar durament he descovert que sóc tant poc pràctica que sóc capaç de mullar-me més si porto paraigües.

I perquè a vegades la vida sembla més bonica sota un paraigües de color rosa, tens el poder de fer-me sentir una nena mimada amb tant sols dues paraules.

Absurditats,
i molts dubtes.

now

llàstima dels mosquits, no trobeu?


la persona més valenta que conec, ha desmostrat, sens dubte ser-ho. Anims Judit.


Lííííídia! t'estimo molt cagalló!








la meva...ignorància va en augment? per quèèèèèè?


aix senyor, avui he vist que soc ben ruca ruca, perdó!





apali, la venjança...ja és aquí!


xDD

Sun

Sabeu qui és ella?

La persona més valenta que conec. Si, I love you my Sun,

anims guapassa!

T'e nina.

tururututururutururu, tururututu.

"japi birday" Marta.

xxxxt!

Contar el temps que queda per tornar a estar tots junts,
contar el temps que queda per tenir tardes de sol infinites,
restar en silenci i a l'ombra d'una habitació blanca,
deixar la pell omplir-me de negres taquetes,
obrir les finestres de bat a bat,
esperar la pluja d'un capvespre vermell,
tenir la bossa oberta sobre el llit,
imaginar amb què omlir-la,





i potser també esperant tinguis divuit anys, Marta.


Ña!Gràcies ^^ t'e.


petons a qui els vulgui.

Foto.resposta nº 5.

Tot.queda.en.jocs.Somnis.i.nits.d'.infància.

encara q sembli mentida

encara que sembli mentida i sempre me'n queixi, les trobo a faltar.

són les meves pigues, vulgui o no;

:D

Ara per ara no queden motius per no somriure,


ni per no riure,


ni per no ser optimista.



S'acosta... poc a poc.



Molts petons.



(Ganes de fer ... algun café/tallat/trina de poma/ i posar-nos al dia; tu mateix(@))

This is the last time.

Perquè em va agradar semblar tant cosmopolites, anar tant diferents i veuren's igual, emperifollar-nos fins al punt de perdre el transport, aquell bus en la penombra verda d'uns llums antics i cremats pel sol, el silenci nomes trencat per el cruxit del mateix aparell, buscar sortides on no n'existeixen de possibles per la relació espai temps, parlar d'allò que vam quedar no ser anomenat més, per fer el ximple enmig d'una abraçada saltant pel carrer, riure i enfadar-nos, aplicar les qualitats mutues en un mateix instant, perquè m'encanta com una situació d'allò més corrent pren un altre color al teu costat.



[Horroritzada i espantada.
espero trobar la mà justa i que millor eixuga les llàgrimes quan toqui. tu ja m'entens.
XD]
petit parentesi sense sentit.


^^

Petó; i als homes de diumenge 30 a la tarda (fent unes ovelletes) a veure si se'ls veu el detall.

ara si, petó.

242/ 28/03/07-28/03/08

1 any!!

[ja sc aki!]
[XaXipirulijuanpelotillas!]
[^un nou dia!^]
[DiFeRenT]

[Bubble Wrap]

riures,somriures,llàgrimes, plors, veritats, mentides, mirades, petons i abraçades, amistat, amors, desamors, confessions, somnis i imaginació, innocència, barbes a les cames, nois de genolls pelats, tristeses, hiverns sense neu, petons que cauen en l'oblit, vosaltres, agraïment, afecte, estimació, més amistat, més agraïment, un inici, un any, una part de mi, Singapur, ànecs, aniversaris, regals, festa, estudi, estiu, tardor, hivern primavera, lletres, paraules, frases, texts,...

Vosaltres: Lídia (Diiy), Miquel, Laia, Marta, Marc, Franqui, Pablo, Edgar, Judit,...

Molts petons, i molts texts més!

241//1301

bones!ª


massa res a dir, ale! ja hi som.





miquel et poso feina,


marta merci
Foto.pregunta nº 4








diiy. :)
N&N'N




Només una mirada per confessar, només una mirada per mentir.





aham!


3r trimestre, la venjança s'acosta... XD






Ara plovia, la rosa i el llibre estaven intactes sobre la taula, tot estava mig en la penombra, i el silenci regnava a tot el pis. Havia comprat la rosa per ella, li ho havia promés, però ara ella ja no volia escoltar-lo, no veure'l i de ben segur tampoc acceptaria la rosa.
Començava a tronar, i el seu telèfon comunicava, talment com despenjat expressament. Per molt que truqués al mòbil no li agafava. El temps els havia fet mal, aquest mal era tot per culpa del temps.

A

l

b

a

un petonet!

Foto-resposta nº 3

Foto.pregunta2

i doncs, què era una gran ciutat , de l'època del cavaller de Planvidrós, sense una gran muralla?

Foto.resposta 1

fragment

J.V. FOIX Sol i de dol.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Paraules.VS.fets

paraules o fets?

què preferiu??

jo, sens dubte, fets!

VOLEM FETS, NO PARAULES.

Repeteixo, fets no paraules.

res més a dir.