al final es va decidir i va empenyer suaument la porta, fins que va ser prou oberta per deixar-hi esquitllar el seu cos, agilment va caminar per un passadis, il·limunat per unes lampedes classiques, molt boniques, envoltada per una llum agradable.va arribar fins una sala amb la porta entreoberta, des d'on sortien les veus que abans havia sentit. va veure-hi de passada un home gran, amb una espessa barba blanca i un home mes jove, d'esquenes, les veus li eren molt familiars. es va adonar que tenia set i empesa per l'instint va continuar caminant, fins a trobar-se dalt d'unes escales. la logica la va ajudar a anar al pis de baix, on va suposar que hi hauria una cuina o com a minim algun lloc on sadollar la set. la camisa de dormir,amb la que anava vestida, era de seda fina i en baixar cada glao ballava i marcava el contorn del seu cos. caminava absorta fins que va notar que el terra era diferent, ara caminava sobre una catifa.

....

sentia remors llunyanes, era algu que discutia. el volum de la conversa va anar pujant gradualment, a la vegada que es notava mes concient, estava estirada en un llit; en una habitacio a la penombra.una escletxa de llum entrava per la porta, era una llum molt calida, com de foc. sentia una olor que li era familiar, pero no sabia de que o de qui, ni quan ni on l'havia sentit, tot i que li encantava... es va llevar, apartant uns llençols de coto, blancs i suaus, va posar els peus a terra. hi havia una capa prima de pols, va gaudir del tacte de la planta del peu amb aquella superficie.el terra estava molt fred, la sensacio no li va desagradar del tot.
va caminar vacilant fins la porta, encara no estava segura de voler-la obrir. va esperar una estona, encara dubtant, darrere la porta...

què és senzill?

què creus que és senzill?per mi senzill és bonic, natural, equilibrat, agradable, ..quanta i quanta gent busca la perfeccio, i amb aixo ho sobrecarreguen tant tot, que queda postís, forçat i gens bonic; almenys als meus ulls.
quan penso en senzill em ve al cap una fotografia en blanc i negre, esponània, sense postures premeditades, aquella fotografia que millor capta el moment, o una flor, una montanya en un dia d'estiu, una mar plàcida, una catedral mal enquadrada, al limit, amb un cel precios de fons, una roda de carro o una dona elegant, fins i tot una adolescent despentinada, amb texans i samarreta, de cara alegre i de la que en nomes veure-la pots deduir que és feliç cada moment...

dit aixo anem al més bo
resum d'una classe: el mestre per explicar-nos com treballar amb arrels quadrades posa el seguent exemple:
-es com el miracle d'els pans i els peixos; jesucrist i el dimoni; jesucris es l'arrel i el dimoni el que hi ha darrere l'igual.quant destruim els peixos i els pans jesucrist passa gana i el dimoni se'n queda un.


avui en didac ens ha portat a fer una volta (deixant penjat al seu germa i els amics del seu germa)i res que ens l'estimem molt i es un tio genial ^^


ja tinc internet!


els dies de tardor, us hi veieu millor que la resta de l'any?
jo si, tot es perfila, m'encanta!

grups

algu em va parlar no fa massa, prenent el cafe, de grups tancats, jo sabia que existien i en coneixia, pero mai havia arribar a veure el "mal" que fan, mai fins avui. son grups de gent, que semblen clonats, cauen bé a poca gent, poca gent els cau bé, per entrar-hi has de complir uns requisits molt estrictes i sovint superficials, si els caus bé no tens problema... entre la gent d'aquests grups hi sol haver "malrotllo", gelosia, egoisme, superficialitat, rivalitat calculadora, i fins i tot estupidesa.tant aviat son dins com ja els han fet fora per discrepar en un tema, busquen merder on no n'hi ha, hi posen gent pel mig que no hi pinta res...son cinics de mena estan tocant gent que m'estimo i aixo ja em molesta molt mes... (petita reflexio) ^^ a part d'aixo estic feliçççç petonets miquiiii, no se res de tu!

aquesta nit he tret diamants d'odinadors, he creat un hibrid entre manatí i eriçó, he corregut una cursa al desert i he menjat cases de caramel, ha estat una nit estranya ;) no estic inpirada ni per explicar el somni ni per escriure cap text, dema escola i encara tinc coses per fer, nooooo!! on vivim?altres anys a dia d'avui ja no quedarien papallones ni orenetes, avui miro per la finestra i veig al camp de davant alguna papallona que voleteja tontament, sense cap direcció, o des del carrer, alço el cap i veig orenetes dansant, i dedicant un concert amb els seus cants aguts a aquells qui les guaiten... ¬¬ el meu company d'avui: vox essencial angles-catala catala-angles... i un jersei verd

pluja

un ventijol suau em fa ballar els cabells, des del balco estant he deixat anar la meva ment mes enllà de la meva vista. aquesta curta rafega de vent em fa tornar. es una tarda estranya, tot tant callat, ni nens corrent i xisclant, ni veïnes parlant, el parc buit...hi ha una llum estranya, dóna a tot un toc verd, un aire sinó lúgubre, trist. els núvols abans blanc i de coto fluix ara s'han tenyit de fosc i semblen un mar fred, amb onades violentes. ara els vent els mou ràpid, ara el vent em mou els cabells amb vehemència, com si digués que s'acosta tempesta.aquesta sensació de que esta a punt de ploure m'agrada. veus córrer algú que s'espavila per endreçar-se i no quedar xop, sents portes que es tanquen i persianes baixar apressades. sents gotes que comencen a caure, l'una darrere l'altre, cada vegada més seguides i de cop semblen caure galletades d'aigua del cel. es fa clar per uns instants i sents el tro... tot deixa el negre i torna al verd, i per una banda del teu petit horitzó veus aparèixer un cel clar, i es deixa veure una posta de sol magnifica no tenia intencio d'atualitzar fins d'aqui uns dies... ^^

plor

vagi plorar com mai fins llavors, no eren grans quantitats, pero si les mes profundes llagrimes. amb cada una un record, somni, il·lusio, pensament... vaig plorar sense fer soroll, sense moure'm , nomes deixant que llisquesin per mi, esperant quedar-me buida per un instant...vaig plorar tendrement, amb el cor a la ma, moll per les meves llagrimes. em prenc unes vacances, no se quan durara, pero no crec que actualitzi gaire sovint

reflexionssss

no va ser magica, ni la millor, pero va ser decisiva.aquella nit vaig decidir moltes coses, totes dures pero massa importants com per penjar-les durant mes temps.. vaig decidir callar, vaig decidir que el meu torn de joc havia passat i que el meu temps de reflexio s'havia esgotat, no vaig decidr fer-me enrere, ni plantar-me, pero les meves passes vacilaven, la inseguretat començava a dominar-me com un veri... vaig decidir ser mes optimista, obrir cami, deixar pas. vaig decidir esborrar esborrar i començar de nou?no, aixo mai. amb els ulls tancats repassava els fets dels darrers dies, pensava si seria capaç de dur a terme les meves decisions, preses en aquell instant... vaig decidir que era hora d'obrir els ulls.

rialles

es genial fer riure un nen, es genial veure que s'ho passa bé, es genial fer-lo gaudir.... m'he adonat que ningu sap el que m'arribo a estimar el meu germa ^^ dues paraules: FESTA MAJOR!!! (2007)

no soc un titella, tinc sentiments. estic farta de que tots em vegin com un ninot i intentin el maxim per moure fils i dominar-me; doncs al final acaba sortint el meu autentic jo, cansat de que el vulguin fer, enlloc de deixar-lo creixer. m'enduc pals, moltissims, pero amb cada pal m'aborda un salari de saviesa. potser si soc egoista, pero no vull deixar-me trepitjar, visc sotmesa, pero ningu em domina ni em dominara del tot... de ben segr cap dels meus textos perdurara mes enlla de la meva mort, sera llavors quan s'esfumaran amb mi, potser paraules soles, vagaran per ment dels estimats, paraules que algun dia van ser part d'aixo que avui escric. no cerc que aixo que escric tingui sentit, no ho busco ni ho espero, sols es per desfogar-me, avui no em demano ser optimista, perque se que avui m'es impossible. ...

em sentia com si al obrir aquella porta es gires tota aquella gent coneguda, amb un somriure als llavis dient :" fas tard"; sentir els xiscles i les corredisses dels que encara no tenen tot el vestit i l'atrezzo que necessiten, m'ha invadit aquella sensacio a la panxa, un formigueig incessant, nerviosisme i hiperactivitat, he recordat les converses repetides amb companys cada nit, però màgiques cada vegada, el meu avui estic hiperactiva, i la resposta de jo gandul , u e tinc pipi, ara hi anem, gaudir cada segona abans de començar com si fos la nit d'estrena, la primera vegada, repassar el guio, cada nit, sabent que el saps, però amb por de quedar-te en blanc, ballar i córrer per espantar els nervis, "arribaràs suada i cansada" o el "no correguéssim pas eh!" "pobre ve sense respirar ja"... en obris aquella porta m'he carregat de nostàlgia, però a la vegada m'he sentit feliç ...no recordo haver-me sentit aixi cap altre estiu... petonets als dits

...no...

molts dels meus apreciats lectors (i comptant que sous pocs direm que tots en general) m'odiareu despres d'aquesta entrada per que si, amics, avui l'entrada ve a dir que l'estiu ja s'acaba i torna la fantastica rutina que tant estimem (ironia) avui he anat a veure Garfield a casa de la Laia (no em fa vergonya dir-ho) vull, vull abançar, cap al dema, i tot el que implica, siguent jo, i nomes jo, sense mutacions perverses fetes per els clons que m'esperen... a la vegada no vull, no vull endreçar el bikini i la tovallola, no vull posar a rentar la bossa de visites, no vull guardar al fons de l'armari del bany les cremes "after sun", no vull desar els pantalons curts, ni tancar la finestra, no vull començar a menjar sopa cremant altre vegada, vull sol, platja,ulleres de sol, pigues a la cara, el cos colrat pel sol, color canela a les espatlles, vull observar la lluna des del balco, amb les cames penjant, i la camisa de dormir en dansa, vull estirar-me al terre en plena nit i mirar al cel, amb recel, esperant un estel fugaç, cabells mes vermells, mullar-me sota la pluja, sense sentir fred...

diferent, pero igual

... avui hem sortit amb els nens, ha estat bé, merder a la piscina (ultim dia), depsres a can miki... i a la presa el desfase total,,,la xancla den roca, s'ha de dir que he tingut una conversa profitosa amb ell... aix aix aix... estic mirant piratas del caribe 3 i se'm ha posat pell de gallina amb la canço del principi... ^^

^^

necessitava un dia com avui i una nit com la d'ahir, tot genial,

res mes a dir pq tots hi éreu

petonsss