per cert

FELIÇ 2008

últim "dia" de l'any

crec que una bona companyia durant tota una tarda és molt important...
però...tot el meu món és ara runa, res és com fins fa unes setmanes, tot canvia a un ritme vertiginós, i... i crec que estic farta de cedir, d'acceptar-ho tot, de no tenir ni veu ni vot...i em pica el cervell, em bullen les neurones i em surt fum pels dits del peu...
el més impressionant és que nosé com reaccionar en situacions que veig a venir des de fa temps, ni sé com resoldre problemes que fa poc no m'haurien causat ni un sol maldecap...
alguna suggerencia???


"Ella era tant sols allò en què els altres l'havien convertit, era sols algú que menjava fins rebentar, que no practicava cap esport i ni tant sols estudiava, es portava malament amb els seus pares i no tenia cap mena de relació amb els seus germans,si , era això, fins el dia en que l'Ariadna va arribar a l'internat.Tenien mateixa edat, compartien dormitori i pupitre, seien de costat al menjador...des que l'Ariadna havia arribat eren poques les hores que passaven separades.El primer dia, s'havia portat molt malament amb l'Ariadna, per quedar bé amb les altres li va estirar les cues i li va donar una empempta tant forta que la va fer caure de cul en un bassal, però amb tot l'Ariadna no es va enfadar, era molt amable, i gairabé no plorava mai tampoc.També es valia que la seva "tia" era una de les amigues de la senyoreta Matilda, mestressa de l'escola, però tant sols ella sabia que no es sentia bé fent això, però no hi havia altre manera d'encaixar."

velles corcades

-Si si, no n'has sentit a parlar?pobreta ara és òrfena...del seu pare no en sap res ningú...i la seva mare ha mort aquesta nit passada....aixafada per un arbre que ha caigut.
-Pobre noia, tan maca que semblava...i mira que morir aixafada per un arbre...jo la vaig advertir algunes vegades de que aquest bosc les nits de tempesta era molt perillós...
-Pobre noia...per cert Matilda, aquest te cada dia et surt millor.
-I on dius que és la nena ara?
-L'he deixat a dalt dormint, però crec que s'escapa...
-Deu estar patint un calvari.
-Si si,un calvari...
Per l'escletxa de la porta de l'armari, l'Ariadna veia i sentia com parlavem d'ella quatre velles xarrameques i corcades.Encara no les coneixia i ja els tenia mania...Esperava que la seva mare tornés aviat.Aquell armari feia pudor de pols, com tota la casa,va pensar.

actualitzo emprenyada

si, emprenyada amb el mon, pq es per dates com aquestes quan t'adones de la superficialitat de gran part del planeta, de la simplicitat del pensament de molta gent, de la crueltat d'alguns de fer passar una mala estona a altres tan sols per aparentar, llavors ja nomes falta publicar-ho a la premsa si tantes ganes de fer el paperina tens..., i si, perque no de la desconfiança ; i es que ahir, llarg dia que podia donar per molt nomes em vaig sentir comode i acompanyada en tres situacions, i la resta del temps, si, egoistament sola. i avui...quina millor manera de començar el dia que com ho he fet?¿
i estic rabiosa i empipada amb tot, representa que son festes de familia i amor, les mes profundes de tot l'any, i la gent es mostra mes superficial, materialista i imbecil que la resta de l'any.



no tinc masses ganes de res...


petons...



i bon nadal

jo hi som de ple

ja hi som de ple i ni tant sols m'ho sembla, és, crec que és, el primer any que arriba sense avisar-me, sense cap senyal d'antelació, i ara ja el tinc a sobre i jo continuo sense idees, sense diners i amb reglas que comprar, crec que abans d'ahir la meva imaginacio va agafar un tren que la va dur lluny...mm...i què passa quan un..."imaginador" es queda sense imaginació?el mateix que passa quan un fuster es queda sense fusta, o un pianista sense piano, o un alegre sense alegria...que no pot treballar,,,
he estat pensant, perquè encara que no ho sembli de tant en tant tambe m'agrada pensar, i llegir, i informar-me...i he arribat a la conclusio que el Nadal es força injust...hi ha qui ho té tot, amor, familia i regals,,,,i hi ha qui no té res...
però bé, al que anava...si estic fotent tot aquest rollo es perquè he arribat a la conclusio que per mi té molta més força un t'estimo que un t'estimo molt...de debo.

bon nadal i feliç any nou!!(per si ja no actualitzo més fins l'any 2008)

petons i abraçades, i una mica d'amor!


(tambe he arribat a la conclusio que nadal i per tant l'amor ens ...torna,,,agradables..i generosos

navegant

navego navego i navego
navego entre frases memorables, pensaments a mig construir, guions en ruina, llibres enpolsinats, i calfreds,

i perque somriure a la vida quan et dona l'esquena podent fer morros?
doncs perque els morros no t'ajuden a menjar maduixes en ple hivern, ni a tallar el paper de l'wc, ni a desfer al llit mentre planes en somnis, ni a respirar en una bossa en un atac d'ansietat, ni tampoc et deslliuren de la por a decidir, ni tampoc a treure't la bota quan et pica la planta del peu.

a classe estem fent l'avantguardisme i tot allo dels textos sense sentit; tambe fem greguerias i aqui teniu la que em va fer guanyar el concurs de la classe:
"los murcielagos son las mariposas de las farolas."

nit de neu

ahir vaig començar el dia i la tarda com si fos un dissabte normal; pero tot va canviar, en primer lloc es va posar a nevar, despres la meva companyia a partir de les 5 no s'assemblava gens a la dels altres dissabtes i nomes una persona de 6 es trobava en la meva mateixa situacio.
va ser molt divertit, molt, despres vaig anar-me a canviar a casa pq anava xopa!
i cap a casa l'anna una altre vagada amb mitjons i sobre matalassos va començar la cadena: l'alba dona el seu regal a la lidia, la lidia a la nuria, la nuria a l'anna, l'anna a la natalia, la natalia a la mariana, la mariana a la judit i la judit a l'alba; plors, petons, crits, fotos, molt paper d'embolicar i somriures d'orella a orella.
apali totes cap a sopar, pel pont boles de neu (pq esclar no n'haviem pas tirat poques en tota la tarda!!) patinades, i gorros.
i al sopar...molt molt i molt riure, cartes, i una tissana que no era tissana pero weno...estava bona igual ^^... i pujar....una bossa al cul, la pujada del pont vell, patacades, boles a traiccio i una penjada al telefon...¬¬



va ser aqui, just al pont vell quan em vaig transportar a sis mesos enrere, alla mateix, amb gent molt diferent i sols un punt que m'hi lligava, i vaig somriure altre vegada, pensant en el pont de nit, 4 persones assegures i pluja d'estels...

que waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaAAAAaaAaaaaaaaaaaaaaaaaAAAAAAAAAAAaaaaaaaaaai
ha nevattttttt!!!!!!!!
:D

dia saturant

podeu imaginar 63 persones coordinades, llestes per passar a l'acció, saben què toca fer a cada moment, preparats per rebelió...63 persones enfadades, enfurismades, fartes de no ser escoltades, decidides;
això és el què ha passat avui a les 4h : 35 persones assegudes en una escala, manifestant-se en contra d'un professor, i unes altres 28 assegudes al terra de la classe perquè no han pogut sortir-ne. crits dins una aula, silenci a les escales, un grup de professors astorats, ningú sabia què passaria llavors ni com reaccionar.els professors intentant posar ordre i els alumnes oposant resistència... impresionant; ningú, ni tant sols entre nosaltres pensavem que podiem arribar a tenir tanta força si estavem units; això si, deprés de que tot surti bé, hi ha advertències, no sense raò de que això no és correcte; però de moment ens han escoltat!

altres coses de les que volia parlar;part d'un text vingut a la meva ment!(la resta no la recordo)

havia pensat que l'unica manera d'evadir-se dels seus problemes era ajudant a la gent i siguent millor persona; en els ultims dies s'havia dedicat a fer favors diversos, pero mai cap tens com l'ultim, havia acompanayat a algu que tenia problemes a casa, i mai podia haver imaginat relacio tant freda o mirada tant indiferent per part d'un familiar cap a un parent que tenia problemes, despres d'allo va decidir donar-li encara mes suport.

farta!

graices, gracies per tot;
ja se que necesito ara, ja ho se!!!
necestio megaabraçades, temps, molt temps lluire per ser capaç de pensar i prendre decisions sense estar sota presio, llibertat, algu que em doni la ma, amics d'aquells que diuen les coses i fan les coses en el moment just, perque l'amistat no es nomes de paraula (del rollo oi que som amics?), no, a vegades tambe va be que et diguin alguna cosa que t'animi, que et consolin o fins i tot que et parin els peus, pero tambe que et donin la ma o un copet a l'esquena o a la cuixa, una gran abraçada o un parell de petons, que son 80.000 vegades mes utils que aquells que et fa qui es diu una graaaaaaaaaaaaan amistat teva, pero que tan sols et vol per necesitat...
avui estic megaenfadada amb tot.

vosaltres creieu que es normal que d'un 7.9 arrodoneixin a un 7????

gracies a tots els que m'esteu ajudant, ja sigui amb paraules, amb fets o amb tornades a la normalitat.GRACIES!^^

intento intentar

em sento....com dir-ho...extranya amb mi mateixa;no ho heu sentit mai?
lluny, lluny de tot i de tothom...
tornant a mi mateixa tan sols quan sento alguna conversa interessant o algun tema diferent..., tornant a mi mateixa quan la gent, la meva gent, es a prop;
si no, deixo que actui la meva part mes superficial, fen el burru o dient parides, i es que avui si no ho faig aixi no se on amagar-me; perque em vull amagar i vull ser vista a la vegada, em vull protegir i em vull exposar, i vull ajudar i ser egoista...vull....verure-ho tot clar!
i crec sobretot que estic cansada, cansada de la rutina, cansada de cada dia el mateix, cansada de les mateixes bormes cada migdia, cansada de no menjar be, cansada de dormir poc, cansada de trencar-me el cap, cansada del meu rendiment, cansada, cansada en general.
[i tambe estava cansada de no sentir-me comode en algunes classes, pero aixo ha canviat; avui, sense bormes, m'he sentit en una classe com feia mes d'un any que no m'hi sentia, el tema em resultava atractiu, i el clima era perfecte, el to del professor genial....mireu si m'ha agradat que fins i tot he pres apunts!!]
tinc ganes de trencar amb alguns temes tant aviat com sigui possible, ja que no m'aporten res i esta vist que jo a aquelles persones tampoc ho faig; tambe vull enfortir algunes altres relacions; perque es on, realment em setno be i comode;vull, a la vegada, reforçar-ne algunes en les que no sempre rebo; sino que mes aviat dono, pero ho faig de grat i per tant m'omplen. vull defensar el que crec i ...vull, vull tantes coses que no se si soc capaç de fer-les totes;

jocs

jocs tradicionals amb el nom de sempre o be un de nou; i hi ha versions noves...
m'ha fet gracia^^




Els congeladors i els radiadors[!!!]: es formen 2 equips, uns són els radiadors (porten un mocador a la mà) i els altres els congeladors (porten un plàstic,...). Els congeladors tocant amb l’objecte, et congelen i et quedes quiet; fins que un radiador et toca i et salva
El gat i la rata: tots els alumnes assentats i les cames estirades al terra, menys 3 parelles. D’aquestes parelles 1 és la rata i s’escapa i l’altre es el gat i l’atrapa. Les rates es salven quan salten per sobre les cames dels altres. El que ha estat salvat passa a ser gat i l’altre gat passa a rata. Successivament fins al final.
Els 4 punts màgics: camp rectangular i 4 punts marcats als vèrtexs, també es marca una rotllana al terra al mig del camp d’uns 3 metres de radi. Es formen 2 equips, uns es col·loquen dins la rotllana i els altres fora. Els de fora conten a 5-10 i els altres surten a tocar un dels punts i llavors han de retornar dins, sense ser tocat, així sumen un punt. Els altres intenten atrapar-los abans no tornin a entrar.
Robar el tresor: es formen 2 equips i es delimita un camp per el mig. Al final de cada terreny es col·loquen els mocadors a recuperar. Es tracta d’entrar a l’altre camp, sense ser atrapat i recuperar els mocadors fins el teu camp. Dins la zona del tresor tampoc pot ser atrapat. Els atrapats són portats dins la zona del tresor i només es pot salvar un alumne per vegada que arribes a la zona del tresor.
Amic perseguidor: es fa una rotllana, tots drets. El mestre diu el nom d’un nen, aquest ha de fer tota la volta sense que l’atrapi el del seu costat esquerra. Es volta cap a la dreta. Si és atrapat té un punt.
Arrancar cebes: es formen grups de 6 i s’assenten en fila un darrera l’altre, també s’agafen per la cintura amb les dues mans. Es tracta que un de l’altre equip es col·loqui davant i estiri fins aconseguir que es desfaci de la cadena.
Es segueix fins que un equip guanya.

La cadena: comença atrapant 1 o 2 nens, els atrapats es van donant les mans formant una cadena humana.
Variant: quan són 4 nens es poden formar dues cadenes de 2 nens i així successivament.

La gallina i els pollets: es formen grups de 4-5 alumnes i s’agafen de les mans, menys un. Aquest últim diu el nom d’un dels nens i l’ha de tocar, els altres sense deixar-se anar de les mans han d’intentar que no el toquin. Llavors un cop tocat, ho fa aquest alumne.

em refugio en la musica per defugir el silenci, i es que en silenci sols em sento a mi, les meves cabories i els meus dubtes, a vegades voldria arrancarme el cap, d'atres fer callar el cor, pero sempre, sempre que aixo passa es perque navego mes enlla del real, cada canço te una frase que s'adapta a la situacio de la persona que ho escolta, i a vegades nomes vull silenci...

els carrers engalanats, milers de boles, milers de llums, nadales...

Bubble wrap

I wish I could Bubble Wrap my heart,

In case I fall and break apart,

I'm not God, I can't change the stars,

And I don't know if there's life on Mars,

But I know you're hurt,

People that you love and those who care for you,

I want nothing to do with the things you're going through

This is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised.

You're standing in moonlight,

But you're black on the inside,

Who do you think you are to cry?

This is goodbye.

I'm a little dazed and confused,

Life's a bitch and so are you.

All my days have turned into nights,

'Cause living without, without, without you in my life.

And you wrote the book on how to be a liar,

And lose all your friends,

Did I mean nothing at all?

Was I just another ghost that's been in your bed?

'Cause this is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised.

You're standing in moonlight,

But you're black on the inside,

Who do you think you are to cry?

This is goodbye.

Yeah!

Turn on the radio honey,

'Cause every single sad song you'll be able to relate!

This one I dedicate.

Whoa oh!

Don't get all emotional baby,

You can never talk to me, you're unable to communicate!

This is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised...

This is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised.

You're standing in moonlight,

But you're black on the inside,

Who do you think you are to cry?

This is goodbye.

This is goodbye.

---el club de los masticadores---

-creia que l'havies perdut.
-jo també ho creia...
-i com et va?
-una mica curt de mànigues.
-tampoc tant!...ja has començat amb el discurs?
-quin discurs?...
-si dona! el del premi que et donaràn...la setmana que ve
-jajajaja! no saps pas què dius!!com vols que em donguin un premi al que ni tan sols m'he presentat?
-tinc el presentiment...
-vaja!
-doncs això, què, ja has començat?
-em sembla que no ho faré!
-crec que l'has de fer...
-entesos, però faré un no-discus, per a un no-guanyador.



em sembla que vaig semblar molt borde a l'entrada anterior...


per fi s'ha acabat la setmana d'examens!!i ara pont...^^

uffff

ni pensaments d'actualitzar avui, pero aqui em teniu. estic tan saturada que no se ni que he de fer,
no se quin ordre seguir per aprofitar millor el temps, ni tinc impulsos per seguir...
tinc la ment saturada
i em sento derrotada;
i potser fins i tot despunta algun altre sentiment dins meu,
i l'unic que em ve de gust es estar amb qui vull, acabar algun tema,
i caminar cap al futur


i m'agradaria poder dir que tinc tota la rao quan vaig dir que el silenci es un so espantos, pero no ho puc dir ni tampoc ho pots dir tu marc, perque cap dels dos te tota la rao, sino que depen bastant del moment...
i jo aquests dies el que menys vull es silenci ^^
per cert, marc et faria res dir alguna cosa un dia que esiguis disponible siuplau?merci




crec que m'ha sortit una mena d'entrada egocentrica...
salut!

please please

i el so d'una guitarra elèctrica trenca el silenci,
les notes vibrants arriben per tot arreu,

perquè el silenci és un so espantós....
i les notes es perden en el temps una rere l'altre,
però per cada nota que mor en neix una de nova,
i un calfred li recorre tot el cos...

perquè el silenci és un so espantós...









[she falls asleep]



recarregada de nou*

dies musicals, canta!!

[i posa boqueta de pansa i somriuuu-u-u-u!!]


petons a qui els vulgui


But we are the lovers,
If you don't believe me,
Then just look into my eyes,
Cause the heart never lies

dubtes?¿
no ets sol....


i ara què?
i ara què?
i ara, ara què?
...


...
i ara què?
i ara QUÈ?
i ARA QUÈ?
...


i només silenci, on és la maleida resposta?
on es troba??qui la té?
que ho digui, que ho cridi als 4 vents! qui la TÉ?¿
...
i llavors la pregunta es transforma : té resposta aquesta pregunta? la té? la té?

i llavors el plany esdevé: si tingués resposta aquesta pregunta...si en tingués...tant de bo la tingués...
i es desferma el bri de por, el dubte constant. i res és, almenys res és com vol ser.
la cadència del pensament et duu al més negatiu...i llavors?llavors si, que ja res és.



(vaig un xic preocupada per la patata/col,,,,;; t'estimo*)

petons a qui els vulgui!

P.D. miquel, he posat accents...

plans plans

plans plans, secrets, regals, il·lusio, xocolata, mitjons nous, plans, plans, pensaments, plans, plans, menú, plans, plans, innovacio culinaria, desfase, plans, plans,



i es que quan Nadal s'acosta gairabe tot es reduieix a PLANS,,,

i ens passem hores fent plans..

us prometo que el meu Nadal no pinta gens malament; i el menu de Cap d'any....si no hi ha cap novetat/ensurt/accident, pinta genial [la lidia i les seves idees] Verduretesssss, bolets, carn, pastaaa....mooooooooolta xocolata, fruita i 12 granets de raïm, tot aixo envoltat d'una presentacio fantastica i de vestits de gala...nyam nyam...i per nadal ...sorpresaaa...XD
a si! i un sopar de l'amic invisible, i reis [patges espero]...i neu(si us plau) i bufandes, i compres nadalenques, i amor, i una estada a porte amb les nenes (esqui, compres i piscina?¿)

no se, tot aixo em sembla que em torna la il·lusio que fa dies que no hi es...

^^


she plans to run away with him forever...
People marching to the drums,
Everybodys having fun to the sound of love.
Ugly is the world we're on,
If I'm right then prove me wrong,
I'm stunned (to find a place we belong).


Who is your lover?
I couldn't tell,
When hell freezes over,
That's when
I'll tell,
Who is your lover?
I couldn't tell,
When will this stop?

aquell moment i aquell lloc no eren els seus, pero tampoc li importava massa; sentia com les seves il·lusions eren retallades, l'horroritzava l'idea de pensar que la seva obra fos tan mediocre que ja ningu volgues llegir-la, no , les paraules ja no brollaven de dins seu com abans, ara ja tot era diferent, la memoria quedava enrere, havia d'esforçar-se per escriure, i res, res de res no l'impirava. caminava sobre un mur prim, amb els braços estesos per equilibrar el seu cos, ni tant sols la situacio de poder caure no li feia pujar l'adrenalina...què li passava?

[diari d'un escriptor frustrat]

emmm,,,,

en un dia la meva vida es va veure reduida a feines de la llar, lectura i pel·licules de l'any de la maria castanya....
les paraules havien empres una fuga, fugint de mi, deixant-me la gola buida, sense sons ni res que pronunciar.
la meva ment sols pensava el per que, el perque a tantes coses, com per exemple que la inspiracio no m'arribes, fent dies i dies que l'esperava, setmanes fins hi tot, podriem dir que potser feia un mes...pero de fet, pensava que no arribava perque jo no l'havia anat a buscar...
i el meu pensament es preguntava: "on es busca l'inspiracio quan ja ni les muses, ni la fotografia, ni l'art, ni els paisatges solitaris te la porten?¿"
tot es buit de motiu, i res et porta al mon dels somnis, on agafar idees i plasmar-les mes tard sobre el paper.
res,
res de res,
hores llargues trencant-me el cap per res...
vaig començar a pensar que m'estava perdent una estacio important de la vida, a mi em tocava viure un estiu, i tot el que feia ara era refugiar-me de l'hivern dins el bunquer de casa els pares




(possible titol: diari d'un escriptor frustrat)

casualitats

i ja es casualitat que on acaba una historia, una altre te el seu inici, i si, son els teus passos i respiracio acompassats que escriuren cada paraula i cada linea de la teva historia, pilots de narracions que tu, el fil, "enllomes" en un llibre que creix per moments. I potser pots pensar que hi ha temps mort entre dues histories, pero erres, no es aixi, entre dues histories hi pot haver com a molt un epileg i un proleg, que enllaça les dues, pero no un espai buit, no un temps en blanc, i, els anomenats parentesis, son aixo, sols parentesis, res mes.Pots girar el cap, i endolçar-te en el que ja no es, i mirar endavant i alçar els ulls del paper i dixar fluir el que pot ser. I comptar milers d'estrelles i veure en punt en que una historia queda i la seguent neix.
recordo el millor inici de totes les narracions del mon, (i no busqueu autors de prestigi, ni estelars, perque l'autor d'aquest principi es ben a prop) parlava de formigues; tota la narracio parlava de formigues, de literatura i formigues, narracions i formigues, de la vida de les formigues, puntuacuio i formigues...fins arribar al punt final, on moren o es suiciden totes les formigues que t'han conduit per la narracio


pots cantar una canço mes de una setmana seguida i que et segueixi encantant tant com el primer cop!

[Who is your lover?
I couldn't tell,
When hell freezes over,
That's when I'll tell,
Who is your lover?
I couldn't tell,
When will this stop?]

temps

em sembla q no es la primera entrada que poso amb aquest titol, pero es que tot es temps i no hi ha res sense temps, a vegades el volem matar i altres pagariem per tenir-ne mes...
i passa, rapid, i ja no hi eta a temps per dir-li para!es injust, depen.
i tot canvia amb el temps, i res es el que era ni el que sera, pero es el que es i s'ha de disfrutar



miquel : vull parla amb tu, cerc que tinc una bona noticia :)

es genial que al mon hi hagi gent molt extrovertida!! (8))
(feliç)

Barcelona

bones!!
ja havia actualitzat avui, pero he canviat d'idea i he esborrat tot l'altre text.avui he anat a Barcelona, ha estat genial, perque sempre acabem fent l'imbecil, a qualsevol lloc: a girona am talons per una botiga, a barna...mmm...es la primera vegada que fem l'idiota per barna??
ai caram si resultarà que ens hem superat!de fet si que ens hem, m'he superat; ara es nota qui es la que te menys vergonya de totess!!
ha estat un dia un tant estrany; com ja he insinuat he acabat siguent jo la mes desvergonyida de 7...i al viatge de tornada hi havia un passatjer mes!!l'hamster del moreno...xDs'ha comprat un hamster a barna (tambe anomenat rata per la lidia).ens hem adonat que el que mes coneixem de l'fnac son els WCs...¬¬
ja prou d'enrotllar-me sola i anem al que anavem...he canviat d'idea perque he recordat un fragment de conversa d'aquest mati al bus, i es que un avantatge/inconvenient d'anar amb bus es que tens el que normalment hi ha escampat per tot un edifici comprimit en un bus...aixo et permet observar i escoltar converses d'altra gent, se que es lleig pero es, sovint, inevitable...
doncs aixo, he sentit un comentari sobre una pel·licula, mes aviat una critica al comportament d'alguns personatges d'aquesta i justament la persona que criticava era gairabe un coln del personatge criticat; m'ha semblat bastant ironic. despres d'aixo han començat tals tonteries que, hem decidit (pq no soc jo sola qui ha estat testimoni d'aixo) posar-nos els "pinganillus" i escoltar musica. i aqui arriba, sii, per increible que sembli un moment d'aquells que la musica que sona es perfecte, perfecte per el moment, Barcelona es dibuixava al fons i ara no recordo quina canço sonava, pero era LA canço...

tambe vull comentar que un dels 3 guies que hem tingut al llarg del mati (lunic dels 3 que parlava catala) m'ha fet gracia per que deia "xumeneies"!

miquel: he trobat el carrer, pero no he trobat la botiga...

ciao!

vola!

ultimament em faig uns farts de volar que son impresionants, pero se una cosa,
se que tu tambe voles, amb mi; si mes no al mateix lloc.i si, aquesta entrada es per les nostres recents volades juntes, a classe de bloc, entre vacilada i vacilada a mates, i a... i a... i a tants i tants llocs i moments...
i et prometo que dimarts vinc "fijo" al ximnas!
suposu que en tres anys et pots perdre una part important d'una persona, pero ara son 9 hores mes a la setmana que passem juntes!! jajajaj
si, i ens miren al bus, i que? :P
i si, fem un duet fantastic, pero un quartet no estaria "mal" no?? ^^^^^(bava)

i si et pares a pensar el temps que arribem a passar les dues es moltissim; i penses i recordes les parades, les parides, els somriures, les partides, les xocolates, els cafes, les xuxes, les pipes,les tardes...i que aviat fara un any de l'excursio a Barna i de les parides als emprobadors del Zara, o de Girona i els talons per tota la botiga...i de Andorra i el jacuzzi al terrat, fent voltes pel gel ....
^^
i tot, perque es gairabe una vida...
i tambe perque estic segura que nosaltres som algunes de les persones que posen nervios al joan barranco...segurissim!!
i es que es quan menys as de riure quan mes ganes en tens...fins i tot quan voles!
t'estimo un munt!

I'ts all about you, I'ta all about you baby!
'Cause I've got you to make me feel strongerWhen the days are rough and an hour feels much longer

pom-pó!

amb moltes ganes de neu, nits gèlides, nadal calentó, menjars luxosos, sofà i llar de foc, pijama i mitjons gruixuts, llums de colors, somriures afables, xocolata desfeta, i xocolata de Nadal (que per cert te un gust diferent)...mmmmmmm

bufandaaaaaaaa!!


hiperactiva ara mateix!
per cert fa dies que estic en algun altre lloc encara no se quin ni perque pero a vegades baixo de la parra i veig que m'hi he passat molt temps...faig extensos viatges pel passat, i llargs somnis en el futur...^^


no tinc textos ni res interessant a posar...:P

us prometo que no deixa indiferent...

MCFLY - YOU'VE GOT A FRIEND
When you're down and troubled and you need a helping hand and nothing, oh, nothing is going right. Close your eyes and think of me and soon I will be there to brighten up even your darkest nights. You just call out my name, and you know wherever I am I'll come running to see you again. Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call and I'll be there, yeah, yeah, yeah, you've got a friend. If the sky above you should turn dark and full of clouds and that old north wind should begin to blow, keep your head together, call my name out loud, yeah. Soon I'll be knocking upon your door. You just call out my name, and you know wherever I am I'll come running (oh, yes I will) to see you again. Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call and I'll be there yeah yeah yeah. Hey, ain't it good to know that you've got a friend? People can be so cold. They'll hurt you and desert you. Well, they'll take your soul if you let them, oh yeah, but don't you let them. You just call out my name, and you know wherever I am. I'll come running to see you again. (oh baby don't you know) Winter, spring, summer, or fall, all you got to do is call, Lord, I'll be there,yes i will you've got a friend. You've got a friend. Ain't it good to know you've got a friend. Ain't it good to know you've got a friend. Oh, yeah, yeah, you've got a friend.

http://www.youtube.com/watch?v=E00N52odms4

fins aqui la lletra i el link del video

perduda??NOOOO!

bonessss!!
mireu, m'agrdaria poder cridar als 4 vents el que em passa pel cap ara mateix, pero es que no se que em passa pel cap...es complicat d'entendre, pero sobretot d'expressar...es pot dir que actualment soc un huracà de sentiments i sensacions, una perdua de temps a l'hora de buscar un resposta clara, un...no, una...si, una hormona amb potes?...perque no?mala ratxa?nooooo!!soc feliç
en els ultims dies/setmanes la meva vida ha canviat; no bruscament, pero si bastant ràpid...
he estat en llocs on la nostalgia em domina, els sorolls i les olors em porten a un univers paral·lel...
he caminat sola, en una nit freda, cel clar i estrellat, i el meu baf de cafe caminant davant uns llavis tallats pel fred, i m'he sentit una peça minuscula d'un trencaclosques enorme.
m'he sortit amb la meva, potser pagant un preu excesiu.
Pero en un tema he arribat al limit, no puc mes, ha arribat la revolucio !!(per mes informacio si de debo us interessa em consulteu a mi). i si, em penso revolucionar, tant si em recolzen com si no, ens han pres per idiotes o per alguna cosa semblant, o que els passa?¿
hipocresia social??siii, crec que si, que pot ser sino??una agenda apretada??no ho crec pas... poca voluntat?aixo crec que si, i es clar el mes facil es dir en un principi amen a tot i despres desdir-se...i aixo no ha de ser aixi, si et compromets, cumpleix (joder!).quan toca currar falten mans i sempre son (som) els mateixos que pringuem, i quan toca recollir, sobren mans; i sovint qui ha currat queda en segon pla.pero no ens equivoquem, jo no vull protagonisme, vull veritats, no falses promeses...
m'estic allargant, pero crec que avui no es el meu dia,
hi ha qui s'amaga de mi...jo no tinc res en contra del que ha fet/esta fent, per tant no ha de marxar quan jo arribo...es la seva vida,per molt amics que siguem; diuen que li sap greu i per aixo s'amaga, carrec de consciencia?mmm...per que??no ha fet res dolent, o almenys aixo penso jo...ell sabrà

per cert ahir a ripoll geniaaaaaaaal!
quin CUL (amb majuscules!):P:P

[I've got you,

va exhalar aire unes quantes vegades, seguides, neguitosa; va sentir, al exhalar l'ultima vegada que tota la seva força partia amb aquella bafarada d'aire. el carrer estava en silenci, no hi havia ningu, pero es notava que era festa, les llums amb motius nadalencs il·luminaven la nit solitaria, llum es sentien nadales, ella estava sola enmig del carrer, abric vermell, botes altes negres amb talo d'agulla, cabells negres per mitja esquena, mig ondulats mig llisos, ulls blaus, lluents en la gelida nit. tenia fred a les mans, i perdia la força i l'optimisme. feia anys havia lluitat per la justicia al mon en una nit com aquella, i en festes nadalenques mai demanava regals ni feia llistes... ara demanava amb tota la seva anima tenir força per superar el repte de cada any, des de en feia 4; la seva parella des de l'institut la va deixar per aquelles dates i pocs dies despres va sonar el telefon, era la seva cosina que...per algun motiu estava amb la seva parella, que li sabia greu pero que s'estimaven. va haver d'aguantar un nadal rere altre veure com estaven junts mentre que ella- a part de dos casos excepcionals- encara no havia trobat ningu.tenia panic arribar a casa de la seva tia i veure a tothom alegre... era egoista, pero encara l'estimava. cada any la temptava la idea de no anar-hi, de passar el nadal en qualsevol lloc que fos ober a aquelles hores, amb algu mes en situacio pitjor a la seva...pero sempre acabava anant a casa la tia, sopan un banquet delicios, i aguantant les llagrimes tota una nit. li quedava encara l'esperança, tot i que gairabe inexisten, que algun home meravellos la salves del martiri anual, pero no hi havia manera. les amigues ...si hi havia pensat, pero totes eren a casa els avis i els sogres i pensava que no tenia dret a trencar-los la nit per un cop de mala sort (que ja feia anys que durava)...es va mirallar en un aparador de vestits de gala. no es veia malament, i no sabia que espantava els homes...

^^..^^

Regalo un peto que cau en l’oblit, una flor a punt de marcir-se, una abraçada superficial, estimació fingida, una cançó a mig compondre, una migdiada sense migdia, una gota de pluja lliscant pel finestral, una fotografia en blanc i negre, un braçalet trencat, un ocell afònic, un so en l’agonia, una llibreta sense fulls, un punt de llibre solitari, una conversa en silenci, una mirada penetrant, un murmuri inintel·ligible, una fulla dansant a l’aire, un llapis d’ulls sense punta, una habitació buida, una paret desbullada, una garbuix de sentiments, el gust d’una crispeta del cinema, la dolçor de la xocolata de Nadal, una sabata descordada, la lluentor dels seus ulls d’or un dia de sol, un somriure de dents perfectes, uns pantalons curts amb uns genolls pelats, un calendari a l’ultima pagina, un diari escrit, una nina damunt el prestatge, un nen amagat dins l’armari, una flor esperant comprador, una adolescent a la parada del bus, un osset de peluix bel col·locat sobre el llit, un perfum trencat, una via abandonada, uns pantalons descosits, una càmera fotogràfica sense records gravats, unes espelmes sense pastis, una nit sense màgia, un paisatge sense cel,un hivern sense neu, un Nadal sense amor, un mar sense horitzó, un sol naixent, una lluna plena, una nit en un balco, hores en un llibre, no-noció del temps en un examen, unes claus sense pany, uns amics de debò, un peto que cau en l’oblit.


me alegro q te guste,
$ col col col $

fa dies que vull posar un text que em va encantar, va de mitjons; fa algun temps que llegeixo articles d'aquell escriptor i m'encanta, molt!

salut!

enrere

miro ara fa un any i m'adono de com he canviat, millor dit, com he evolucionat, tot allo que m'ha passat forma part de mi, si. he apres, he apres molt, he conegut, he gaudit de moments i situacions que mai hauria pensat; a vegades m'espanta la meva frivolitat envers alguns comentaris d'alguns individus que es creuen millors,m'he empatxats tantes vegades, de menjar i de riure, he negat tantes vegades allo que a vegades m'ha fet vacilar, he plantat cara a impresentables que m'atabalen i resulta que des d'aquell dia, no hi tinc cap problema, he engegat a rodar coses que em pesaven massa i m'endarrerien el pas, he estat farta de milions de coses, milions de vegades i he apres a seleccionar, triar, esperar el moment oportu, jugar les meves cartes, i sobretot riure i somriure, ser feliç; estic plenament convençuda que somric infinitat de vegades mes que fa prop d'un any...
vull donar-vos les gracies a tots els que m'heu ajudat a ser qui soc.

merci, merci!

per cert aquest video es genial!!
http://www.youtube.com/watch?v=KGG94aHX7a4

:)

les notes van pujannnt!! (i tant si ho fan!!) :):):)
no tinc ganes d'escriure, pero si coses a dir...avui poso un text d'un bon amic, que l'havia de traduir al catala...pero que no ho ha fet pq esta enfeinat.el text es del concurs de la coca cola en castella.
UNA SONRISA NO CAMBIA LAS COSAS, AUN ASÍ SONRÍE



Un estruendoso ruido me hace saltar de la silla. Corro, corro y corro hacia la puerta de salida. Hace un calor espantoso. Jadeando alzo la cabeza y me pongo la mano encima de los ojos de manera que me haga de visera y no me ofusque el sol. Un enorme humo oscuro se levantaba por encima de la escuela del centro del pueblo.

Mis piernas se anticipan a mi cerebro y antes de darme cuenta que había explotado un explosivo ya estaba corriendo hacia el centro escolar.

Avanzaba a toda velocidad a través de la gente asustada que corría en dirección contraria a la mía y para escaparme de esa aglomeración de gente corría por atajos entre medio de casas de latón y paja.

Estoy en África. Ha estallado la 3ra guerra mundial. Se dice que los franceses se esconden en alguna zona del sur de África con el objetivo de crear una arma nuclear potentísima y los ingleses les persiguen con el objetivo de detenerlos, y como en todas las guerras algo le toca pagar a la gente inocente.

Soy un médico de 27 años, únicamente tengo 2 años de experiencia profesional pero faltaba personal con experiencia para proporcionar ayuda a las víctimas de la 3ra guerra mundial de África, y aquí estoy, corriendo como loco deseando que no haya víctimas mortales.

Llego agotado, medio desmayado, a punto de caer al suelo, alzo la vista lentamente suplicando que todo esté bajo control. Pero... nada estaba bajo control, aun habiendo un cuerpo de bomberos de Europa o América atraídos a África por el mismo motivo que yo estaba ahí nada estaba bajo control. Me entero que aun hay supervivientes vivos y llevado por la desesperación cojo un uniforme de bombero, me tapo la boca para no respirar el humo y entro como loco al centro escolar. No consigo ver mucha cosa, solo pedazos de lo que antes era la escuela y fuego y... se me cierran los ojos lentamente, toso continuamente... .

Abro los ojos. Me doy cuenta que estoy estirado en una camilla médica. Un bombero me dice que me he mareado por inhalación de humo pero que no era nada grave. Me levanto y veo una multitud de niños heridos gritando, muchos necesitan mi ayuda.

Me acerco a uno de ellos le aplico un masaje cardíaco seguido de un ciclo de reanimación. No responde. Vuelvo a intentar. Intento calmarme, se que ese monitor volverá a hacer su típico ruido discontinuo. No responde. Noto que pequeñas gotas caen suavemente por mi cara. He perdido a mi primer paciente.

Ha pasado una semana. Aun sigo triste. Salgo a pasear. Sigue haciendo calor aunque con mi situación anímica ni lo noto. Veo la madre del niño que murió en mis manos,ella también me ve, e inesperadamente sonríe. Lo mismo pasa con otros familiares. No lo entiendo, ¿no me deberían odiar?. Dos días después pasa lo mismo y me vuelvo a preguntar que si su hijo o pariente murió en mis manos, si por mi culpa el monitor de constantes vitales hizo un ruido continuo, ¿no me deberían odiar?.
Al día siguiente me la vuelvo a encontrar pero esta vez no me conformo con una sonrisa que aun me hacia sentir más culpable, esta vez pedí explicaciones. Ella me mira con cara de sorpresa pero a la vez con cara de entenderme y me contesta:
- La faena de un médico es dura, hay que estar preparado para todo y en caso que el resultado sea perjudicial lo ha de soportar por eso te hemos de ayudar a superarlo, se que él se ha ido a un sitio mejor, ya lo he superado- dijo ella.
- Pero...
- Una sonrisa no cambia las cosas, aun así sonríe.


David Corón.



:):)

em sembla que mentres caminava ja tenia la ment alla, ben lluny, on res no em feia mal ni em molestava, feia temps que ja no podia callar el que em molestava i sabia que allo em podia dur maldecaps...en certa manera m'era igual en aquest moment. vaig buscar un punt on es veia bé el cel geometric de la ciutat, tant quadriculat pels edificis que fins i tot era bonic de veure al capvespre...vaig deixar-me anar, caient en un tou d'herba...em vaig treure les sabates...amanyagant cada bri d'herba amb la planta del peu. em vaig incorporar, la imatge era terriblement brillant, immensa. vaig estirar-me, sobre el meu cap es produïa un canvi de color subtil, d'entre el vermell de davant amb el blau de darrere, i un toc de blanc...la nit que s'acostava vestia un trajo de lluentons, magnific mantell sota el qual m'endormiscava jo...fins al punt de estar dins la meva imaginacio mes que en el mon real, fins al punt de no adonar-me que ja era hora de baixar, fins al punt que els ulls dansaven,tancant-se lentament, fins al punt que ja eren tancats....

feina feina i mes feina

surto a prendre l'aire abans de tornar-ma a cabussar de ple en la feia que m'ocupa aquesta setmana... vull escriure alguna cosa...pero de debo no em ve res...crec que estic perdent neurones

el mural de la meva classe: el mes currat!!si senyor!! i sense tenir un mestre que digui: somos los mejoresssssssss!! ni res d'aixo!! jaja som els cracs, amb una hora em fet un mural mes currat que els del C (q can tardar hora i picuuuu)i els de l'A junts!!


ahir vaig llegir una frase que fa pensar: el peto mes dificil no es el primer, es l'ultim.


pq la felicitat es on menys l'esperes!

:):):)

:P

...sabieu que l'hebreu no te temps verbal? cada dia s'aprenen coses noves! doncs si , no te temps verbal, elimina el passat present i futur, i fa creixer l'eternitat...

el masclisme de la societat actual: peruqe quan una cosa esta be es collonuda i si no esta gens be es un "conyas"?? es un masclisme subconcient pero sempre hi es...

sentir-se estrany entre un grup de gent del teuu pais es pot anomenar sentir-se estranger??

avui he tornat en algun lloc del meu passat, hi he anat sovint pero mai com aviu, un calfred m'ha recorregut, el silenci, el soroll, l'olor, els colors d'aquell lloc...em calmen, estava relaxada, molt.

gent no se que mes dir...
petons

temps

el temps s'escola, se'ns escapa, com els raigs solars entre els nuvols, formant imatges celestials, com la sorra de la platja entre els dits, quan feiem castells de petits, un castell que costa suor i esforços, i despres, quan et vas a treure la sorra a l'aigua, just en aquest temps, que es tan poc, pero es suficient, passa algu i el xafa, el deixa mig derruit, mig enfonsat. Pot semblar una estupidesa, pero per aquell nen, que des de l'aigua s'ho mira desolat, ha estat una patacada, s'estava traient la sorra per sortir de l'aigua i posar-se a jugar al castell i ara no hi es...pero aquell nen no s'enfonsa, cau, si, pero es torna a aixecar i fa un altre castell, i en faria un altre si fes falta, i dos mes, fins que aconseguis jugar-hi...no es rendeix, es tenaç, es per admirar.

miqueeeeeeeeeeeeeeel!!mil gracies, tant per l'anec com pel comentariiii merci
laia, dema cafe!
gri...massatge ja!
marc, tinc 4 anecs que s'esperen :P


:) en plenes facultats altre vegada!

...sigues valent

(no intento ser qui no soc, nomes soc com soc i soc qui soc, m'agrada ser qui soc, se que m'equivoco, pero llavors intento rectificar.)

crec que no val la pena donar-te mes voltes, no se qui ets, ni tan sols se si realment ets part de la meva vida, si em coneixes tant com dius, o ets suficientment madur per titllar la resta de persones d'imadures, jo no m'he dit mai madura, pero tu al teu rotllo ^^

gent gent gent....no se res de vosaltres, lectors (miqui, gri, marc, laia...)
la veritat es que porto uns dies fora de lloc, alguns petits problemessss
vaig a fer deuressss!!

petons

comentari per els 2 comentaris,,, tan desagradables de l'entrada anterior;


puc ser mil coses, pero que ets tu? no t'amagis i dona la cara! ¬¬

en serio, a part d'aixo res mes a dir, m'ha pres tota inspiracio i gabes d'escriure


per cert fa dies que em ronda de prendrem unes petites vacances...


vagi bé!

un bus, la pluja picant contra els vidres, i sonant bad day; dues perosnes, un pensament, decimes de segons, les mateixes paraules a la boca...ets la crac...
he baixat del bus amb la frase voltant pel meu cap, es la canço ideal per la pluja...
encara que em mullava, encara que portava paraigues, i no l'obria somreia, la pluja caure, la pluja caure sobre mi i les meves passes era l'unic que sentia, i somreia; m'he trobat un home, que m'ha ofert el seu paraigues, que li dies que no, "no merci" l'ha sorpres, pero l'ha sorpres mes que en portes un a la ma...

feliç dia de pluja!

dieu-me on venen anecs siusplau!

a.d.g....XD

vaig dir que el curs seria passable??
m'equivocava, es ...fatal

examen de mates aprovat...

per cert algu sap on es compren els anaguets de goma?¿

cada vegada estava més nerviosa, volia saber qui tenia darrere, qui era aquella persona que feia una olor tan familiar, qui era la persona que la feia posar encara mes nerviosa, qui era...
poc a poc es va començar a girar, sentia por, temor, pero a la vagada volia sortir de la ignorancia en la que estava sumida.uns ulls verds van topar amb els seus, uns cabells de rinxols ataronjats queien sobre els ulls, un nasset camús,i uns llavis dolços, sense entendre res va trobar que es fonia en un peto llarg i tendre amb el noi de rinxols pèlrojos. allo li va omplir el cap de moments del seu passat amb aquell noi, petons, tardes llargues sota el sol, a la pltaja, sota l'ombra d'un desmai llegint... una enorme alegria li omplia les cèl·lules, tota ella es sentia enamorada, volia no separar-se d'ell, volia que aquell peto li tornes el seu passat, volia que en sortir d'alla ell li expliques...

no text, no coco

sempre s'ha de llegir la lletra petita

avui res de text currat, el meu coco no dona per tant....

cada dia s'aprenen coses noves.

el meu germa es un sol; ens ha agafat la pluja a mig carrer i jo li he donat el paraigues, i ell me'l donava a mi i em deia que em tapes jo...^^es que es un amor...
a la porta de l'escola m'hi he estat 3 minuts...i no es cap infern...
^^

dia trist....
nya nya nya...
m'han passat el link d'un video d'una canço genial!

va caminar sobre la catifa per un passadis que s'acabava en una porta, la va obrir, segura de que no trobaria ningu alla dins. de cop unes mans van agafar-la, deixant-la sense mobilitat , una mà va deixar de fr pressio a la cintura i li va tapar la boca, la porta es va tabcar silenciosament.
aquella havitacio era com un armari, a mesura que els ulls se li acostumaven a la nova foscor anava veient abrisc i maletes, bosses de mà i alguna sabata. aquella olor que tant li agradava ara era mes forta, la font d'aquella olor era la persona que tenia darrere. volia recordar, volia girar-se i veure qui era, pero sentia temor, des que s'havia despertat no havia parlat amb ningu i tampoc recordava res del seu passat, poc a poc va moure una ma, i va palpar la mà del seu sagrestador, era la ma d'un jove.


avui he estat a la casa on el temps s'atura, alla tots els rellotges estan parats, el silenci es absolut, i on un petit suspir et sobresalta de la pitjor manera, t'eriça el pel, i el temps no passa...

examen horrible...

[NoPorMirarMasVerasMasHorizonte]

al final es va decidir i va empenyer suaument la porta, fins que va ser prou oberta per deixar-hi esquitllar el seu cos, agilment va caminar per un passadis, il·limunat per unes lampedes classiques, molt boniques, envoltada per una llum agradable.va arribar fins una sala amb la porta entreoberta, des d'on sortien les veus que abans havia sentit. va veure-hi de passada un home gran, amb una espessa barba blanca i un home mes jove, d'esquenes, les veus li eren molt familiars. es va adonar que tenia set i empesa per l'instint va continuar caminant, fins a trobar-se dalt d'unes escales. la logica la va ajudar a anar al pis de baix, on va suposar que hi hauria una cuina o com a minim algun lloc on sadollar la set. la camisa de dormir,amb la que anava vestida, era de seda fina i en baixar cada glao ballava i marcava el contorn del seu cos. caminava absorta fins que va notar que el terra era diferent, ara caminava sobre una catifa.

....

sentia remors llunyanes, era algu que discutia. el volum de la conversa va anar pujant gradualment, a la vegada que es notava mes concient, estava estirada en un llit; en una habitacio a la penombra.una escletxa de llum entrava per la porta, era una llum molt calida, com de foc. sentia una olor que li era familiar, pero no sabia de que o de qui, ni quan ni on l'havia sentit, tot i que li encantava... es va llevar, apartant uns llençols de coto, blancs i suaus, va posar els peus a terra. hi havia una capa prima de pols, va gaudir del tacte de la planta del peu amb aquella superficie.el terra estava molt fred, la sensacio no li va desagradar del tot.
va caminar vacilant fins la porta, encara no estava segura de voler-la obrir. va esperar una estona, encara dubtant, darrere la porta...

què és senzill?

què creus que és senzill?per mi senzill és bonic, natural, equilibrat, agradable, ..quanta i quanta gent busca la perfeccio, i amb aixo ho sobrecarreguen tant tot, que queda postís, forçat i gens bonic; almenys als meus ulls.
quan penso en senzill em ve al cap una fotografia en blanc i negre, esponània, sense postures premeditades, aquella fotografia que millor capta el moment, o una flor, una montanya en un dia d'estiu, una mar plàcida, una catedral mal enquadrada, al limit, amb un cel precios de fons, una roda de carro o una dona elegant, fins i tot una adolescent despentinada, amb texans i samarreta, de cara alegre i de la que en nomes veure-la pots deduir que és feliç cada moment...

dit aixo anem al més bo
resum d'una classe: el mestre per explicar-nos com treballar amb arrels quadrades posa el seguent exemple:
-es com el miracle d'els pans i els peixos; jesucrist i el dimoni; jesucris es l'arrel i el dimoni el que hi ha darrere l'igual.quant destruim els peixos i els pans jesucrist passa gana i el dimoni se'n queda un.


avui en didac ens ha portat a fer una volta (deixant penjat al seu germa i els amics del seu germa)i res que ens l'estimem molt i es un tio genial ^^


ja tinc internet!


els dies de tardor, us hi veieu millor que la resta de l'any?
jo si, tot es perfila, m'encanta!

grups

algu em va parlar no fa massa, prenent el cafe, de grups tancats, jo sabia que existien i en coneixia, pero mai havia arribar a veure el "mal" que fan, mai fins avui. son grups de gent, que semblen clonats, cauen bé a poca gent, poca gent els cau bé, per entrar-hi has de complir uns requisits molt estrictes i sovint superficials, si els caus bé no tens problema... entre la gent d'aquests grups hi sol haver "malrotllo", gelosia, egoisme, superficialitat, rivalitat calculadora, i fins i tot estupidesa.tant aviat son dins com ja els han fet fora per discrepar en un tema, busquen merder on no n'hi ha, hi posen gent pel mig que no hi pinta res...son cinics de mena estan tocant gent que m'estimo i aixo ja em molesta molt mes... (petita reflexio) ^^ a part d'aixo estic feliçççç petonets miquiiii, no se res de tu!

aquesta nit he tret diamants d'odinadors, he creat un hibrid entre manatí i eriçó, he corregut una cursa al desert i he menjat cases de caramel, ha estat una nit estranya ;) no estic inpirada ni per explicar el somni ni per escriure cap text, dema escola i encara tinc coses per fer, nooooo!! on vivim?altres anys a dia d'avui ja no quedarien papallones ni orenetes, avui miro per la finestra i veig al camp de davant alguna papallona que voleteja tontament, sense cap direcció, o des del carrer, alço el cap i veig orenetes dansant, i dedicant un concert amb els seus cants aguts a aquells qui les guaiten... ¬¬ el meu company d'avui: vox essencial angles-catala catala-angles... i un jersei verd

pluja

un ventijol suau em fa ballar els cabells, des del balco estant he deixat anar la meva ment mes enllà de la meva vista. aquesta curta rafega de vent em fa tornar. es una tarda estranya, tot tant callat, ni nens corrent i xisclant, ni veïnes parlant, el parc buit...hi ha una llum estranya, dóna a tot un toc verd, un aire sinó lúgubre, trist. els núvols abans blanc i de coto fluix ara s'han tenyit de fosc i semblen un mar fred, amb onades violentes. ara els vent els mou ràpid, ara el vent em mou els cabells amb vehemència, com si digués que s'acosta tempesta.aquesta sensació de que esta a punt de ploure m'agrada. veus córrer algú que s'espavila per endreçar-se i no quedar xop, sents portes que es tanquen i persianes baixar apressades. sents gotes que comencen a caure, l'una darrere l'altre, cada vegada més seguides i de cop semblen caure galletades d'aigua del cel. es fa clar per uns instants i sents el tro... tot deixa el negre i torna al verd, i per una banda del teu petit horitzó veus aparèixer un cel clar, i es deixa veure una posta de sol magnifica no tenia intencio d'atualitzar fins d'aqui uns dies... ^^

plor

vagi plorar com mai fins llavors, no eren grans quantitats, pero si les mes profundes llagrimes. amb cada una un record, somni, il·lusio, pensament... vaig plorar sense fer soroll, sense moure'm , nomes deixant que llisquesin per mi, esperant quedar-me buida per un instant...vaig plorar tendrement, amb el cor a la ma, moll per les meves llagrimes. em prenc unes vacances, no se quan durara, pero no crec que actualitzi gaire sovint

reflexionssss

no va ser magica, ni la millor, pero va ser decisiva.aquella nit vaig decidir moltes coses, totes dures pero massa importants com per penjar-les durant mes temps.. vaig decidir callar, vaig decidir que el meu torn de joc havia passat i que el meu temps de reflexio s'havia esgotat, no vaig decidr fer-me enrere, ni plantar-me, pero les meves passes vacilaven, la inseguretat començava a dominar-me com un veri... vaig decidir ser mes optimista, obrir cami, deixar pas. vaig decidir esborrar esborrar i començar de nou?no, aixo mai. amb els ulls tancats repassava els fets dels darrers dies, pensava si seria capaç de dur a terme les meves decisions, preses en aquell instant... vaig decidir que era hora d'obrir els ulls.

rialles

es genial fer riure un nen, es genial veure que s'ho passa bé, es genial fer-lo gaudir.... m'he adonat que ningu sap el que m'arribo a estimar el meu germa ^^ dues paraules: FESTA MAJOR!!! (2007)

no soc un titella, tinc sentiments. estic farta de que tots em vegin com un ninot i intentin el maxim per moure fils i dominar-me; doncs al final acaba sortint el meu autentic jo, cansat de que el vulguin fer, enlloc de deixar-lo creixer. m'enduc pals, moltissims, pero amb cada pal m'aborda un salari de saviesa. potser si soc egoista, pero no vull deixar-me trepitjar, visc sotmesa, pero ningu em domina ni em dominara del tot... de ben segr cap dels meus textos perdurara mes enlla de la meva mort, sera llavors quan s'esfumaran amb mi, potser paraules soles, vagaran per ment dels estimats, paraules que algun dia van ser part d'aixo que avui escric. no cerc que aixo que escric tingui sentit, no ho busco ni ho espero, sols es per desfogar-me, avui no em demano ser optimista, perque se que avui m'es impossible. ...

em sentia com si al obrir aquella porta es gires tota aquella gent coneguda, amb un somriure als llavis dient :" fas tard"; sentir els xiscles i les corredisses dels que encara no tenen tot el vestit i l'atrezzo que necessiten, m'ha invadit aquella sensacio a la panxa, un formigueig incessant, nerviosisme i hiperactivitat, he recordat les converses repetides amb companys cada nit, però màgiques cada vegada, el meu avui estic hiperactiva, i la resposta de jo gandul , u e tinc pipi, ara hi anem, gaudir cada segona abans de començar com si fos la nit d'estrena, la primera vegada, repassar el guio, cada nit, sabent que el saps, però amb por de quedar-te en blanc, ballar i córrer per espantar els nervis, "arribaràs suada i cansada" o el "no correguéssim pas eh!" "pobre ve sense respirar ja"... en obris aquella porta m'he carregat de nostàlgia, però a la vegada m'he sentit feliç ...no recordo haver-me sentit aixi cap altre estiu... petonets als dits

...no...

molts dels meus apreciats lectors (i comptant que sous pocs direm que tots en general) m'odiareu despres d'aquesta entrada per que si, amics, avui l'entrada ve a dir que l'estiu ja s'acaba i torna la fantastica rutina que tant estimem (ironia) avui he anat a veure Garfield a casa de la Laia (no em fa vergonya dir-ho) vull, vull abançar, cap al dema, i tot el que implica, siguent jo, i nomes jo, sense mutacions perverses fetes per els clons que m'esperen... a la vegada no vull, no vull endreçar el bikini i la tovallola, no vull posar a rentar la bossa de visites, no vull guardar al fons de l'armari del bany les cremes "after sun", no vull desar els pantalons curts, ni tancar la finestra, no vull començar a menjar sopa cremant altre vegada, vull sol, platja,ulleres de sol, pigues a la cara, el cos colrat pel sol, color canela a les espatlles, vull observar la lluna des del balco, amb les cames penjant, i la camisa de dormir en dansa, vull estirar-me al terre en plena nit i mirar al cel, amb recel, esperant un estel fugaç, cabells mes vermells, mullar-me sota la pluja, sense sentir fred...

diferent, pero igual

... avui hem sortit amb els nens, ha estat bé, merder a la piscina (ultim dia), depsres a can miki... i a la presa el desfase total,,,la xancla den roca, s'ha de dir que he tingut una conversa profitosa amb ell... aix aix aix... estic mirant piratas del caribe 3 i se'm ha posat pell de gallina amb la canço del principi... ^^

^^

necessitava un dia com avui i una nit com la d'ahir, tot genial,

res mes a dir pq tots hi éreu

petonsss

m'he posat a comptar enrere les vegades que ric de grat, ultimament escassejen, mai una mateixa situacio et fara riure igual, encara que si de manera familiar... ric aferrada al meu passat, ploro aferrada al meu passat i avanço construint el meu futur sobre els fonaments del passat... veus tota aquesta gent?quina deu ser la seva historia? per quin motiu fan el que fan? perque son aqui ara? hi som tu i jo aqui, perque d'alguna manera tenim un lligam i potser un fragment de la nostra historia esta entrellaçat... laia, tu si que ets un sol, i no pateixis pas per la meva espatlla dreta, que ja s'aixuga sola...^^ em sembla que al final fare el cartell de "Regalo abraçades" i aixo dels colors, em sembla que m'estic acostumant a la "foscor" ens veiem

suicideplan(t)...XDXD

Avui, escombrava el terra de la cuina i escoltava la radio, sentia cançons i pomes, un programa del que no havia sentit mai cap comentari ni sabia de la existencia, pero es interessant, ultimament llegeixo coses molt bones, milers de vegades millors que les meves...i a mi no m'arriba gaire inspiracio (qui la té tota?¿) he vist caure flors, de finestres altissimes, he vist volar cadires, he vist arbres fent reverencies a la sra. tramuntana, he vist herbes fer la ona, he vist ocells agafant angles impossibles, enduts per el corrent del vent, he vist un frangment de dia en plena nit,sols fraccions de segon, pero tot queda clar, he vist escales invisibles que condueixen els llunatics al seu mon, he donat voltes i voltes a les paraules per embolicar la gent, per sentir-me bé, sense embolics... ultims dies avans de tornar a la preso/manicomi---XD (es conya, nomes faltaria)...(ara que hi penso potser no em falta tant perque m'hi portin) salutacions a la gent que fa setmanes que no veig...

plou

a vegades em sembla meravellosa, altres l'odio, com avui plou, plou i no vull que plogui, plou i em deprimeix, plou i em fa recordar, plou i s'enduu el meu jo simpatic, plou i queda el meu jo trist, plou i veig que trobo a faltar el que no tinc, anhelo el que mai tindre, somnis impossibles, situacions comodes, amors platonics, tot torni a la normalitat, la meva normalitat... avui necessito abraçades, megaabraçades.... ains

canvis d'humor?

al mati estava trista, per cap rao, o almenys que jo recordes despres estava feliç, feliç de debo, perque la ilusio fa molts petits miracles ^^ ara em sento esgotada, rendida, no fisicament... mentre escric recordo perque em sentia feliç al mati i la mateixa sensacio em retorna i em sacseja,tota jo soc presa d'una onada de felicitat waaa!! avui he rebut una visita quye m'ha fet molta ilusiooooo!!(q macus, i la moto del cristian geniaaaal, m'ha promes una volta!!^^ q macu q esta ell... :D i al vespre veure a mes gent q fa una eternitat que no veig aix aix aix a veure si podre anar a la piscina despres...

et dic la veritat??ahir despres de tancar-ho tot, vaig apagar els llums i me'n vaig anar al balco, ahir la lluna brillava, brillava de debo...semblava una perla penjada alla dalt, un collaret de minuscules estrelles, m'hi vaig estar una estona, gaudint sols de la llum,recolzada a la barana, es tan bonica de color de plata,es una sensacio extraordinaria, un moment perfecte, vaig pensar que seria millor estirada a l'herba, pero el cert es que aquell moment hauria canviat molt i vaig entrar feliç, plena...

la lluna anima el trist, endolça l'enamorat, encoratja el covard, enriqueix el pobre, humilitza el superb sols amb la seva presencia

amb la lluna et sents bé, sol o acompanyat, siguis on siguis,

si laia, tota la rao, somiem!

he buscat en el passat i he trobat retalls de mi

tinc un passat escrit, ple de lletres i lletres, que formen paraules, que em formen a mi, tinc un passat que a vegades vull oblidar, d'altres es un passat al que tornaria sense dubtes, tots en formeu part... tinc un present que varia lleument i constant, tinc un futur, sorprenent i inesperat... sovint m'envaeix uns sensació estranya, em sento sola, trista, nua i desprotegida i aquest pensament es veu espolsat per l'alegria, companyia, abric i protecció dels qui m'estimen, quan estic sola vull companyia, quan la tinc vull estar sola, vull el sol, quan el sol hi es enyoro la lluna, vull i deixo de voler milions de coses al llarg del dia, però son ben poques les que desitjo, el que vull son ximpleries per assedegar l'ànsia del desig tinc preocupacions que suren constantment, absurditats que m'inquieten, sento por de moltes coses, la pateixo en molts moments, però a la vegada vull acabar amb l'angoixa que em produeix el silenci, sento amor pels qui estimo tinc somnis i anhels que no se si abandonar, vull màgia per arreglar-ho tot, vull temps per recuperar l'esperança, vull que tot surti bé passo nits desperta o fins al somnis ordenant i classificant pensaments, passo nits plorant en sentir les fiblades de les espases que defensen els meus sentiments de la raó, vull seny i vull irresponsabilitat vull això i més però això només son granets de sorra del rellotge del desig...

....

merda, merda i mes merda perque quan comences a flotar va una onada i t'enfonsa i t'apreta per afogar-te? gracies, gracies lidia per tot, ets una marciana exelent, i una amiga inmillorable, gracies laia per tot el que fas, pel missatge, per les xarrades intenses al WC, i per tantes coses, gracies marta per tot, fa poc que ens coneixem aixi pero merci, gracias edgar, eres el mejor tio q conozco, genial en serio, siempre estas cuando lo necessito, y captas la mas sutil muestra de desanimo, us estimo molt ^^

coco

XD m'encanta l'home del coco de la platja ahir a ribes amb la gent de l'escala: laura, marc, jordi, jordi i cristina...uns folls els quesitos, els pets, els crits, la suor, :P laia, woooooooooooooooooo el montras de ventdelpla!!!! jaja fotos wii!! juuuu ja ha tornat tothom, i aquesta setmana marxa gent q... :) petttttttoooooooooooons de quesitoooooooo!!

país xaxipirulijuanpelotillas

ahir vaig estar en terra xaxipirulijuanpelotillas!!! no tinc ganes d'escriure... m'encanta que la gent es recordi de mi i em feliciti, ja sigui al primer minut del dia, o a l'ultim :P la nova atracció es genial i acabar el dia estirada, ben acompanyada i veient estels (fugaços o no) es de les millors maneres de fer-ho... ^^

intens!

cap de setmana intens: divendres nit: gràcies miquel i grisel·la, va ser genial, m'ho vaig passar molt bé :P dissabte: tot lo dia a la platja!XD, després al vespre amb els parents francesos (em van regalar un perfum frances, molt dolç), i per acabar el dia, al costat de casa meva feien concert, em vaig adormir amb la finestra oberta...i la música m'endormiscava... diumenge: al mati (com funciona el museu, part I), piscina!, tarda museu i mercadal medieval; hem acabat xopes, i després va i pedrega, a la botiga amb aquell home, al bar, corrent entre els cotxes per no perdre el bus, tot plegat un fart de riure, moll...i un cop al poble (on no pedregava ni plovia gaire) caminant sota la pluja amb la laia i la nevià.

jugo a escacs...

aix aix aix he retallat 4 Hamtaros, ahir 1r dia visiteru: va sortir bé, moll, però bé... no tinc ganes d'escriure ni sé que explicar, per tant no sé què m'ha portat fins aqui, he estat victima de la monotonia? i de l'avorriment? em surten mes badalls que de costum, em sembla que una dutxa pot estar bé nyigu nyigu nyigu calces de paper,.... ahir vaig coneixer la graciel·la...quines orelles tant bufones ^^ la laia torna aquesta matinada me parex ^^ quines ganes de veure-la! la lidia esta a la parra, mirant sempre per la finestra i mirada perduda, te el cap lluny d'aqui i no ho vol admetre...m'agradaria saber on és, arrossegar-la de tornada, ajudar-la si fa falta, ....julin millor deixo d'escriure, tinc el dia tonto i nomes poso que tonteries solemnes... apa ciau! em sembla que la gran majoria de lectors veniu avui a visites... nervis!! petonnnnnnnnnnaaaarrrooooooooooooooooooooos!!

lent

... un dia lent, tot sona lent, es mou lent, passa lent poc a poc, pero les hores passen, lentament els pensaments es succeeixen, la pluja ho relenteix tot, encara mes, els nuvols no tenen pressa, com turistes perduts seguint un mapa no saben que fer... tot sona al ritme de la banda sonora de pearl harbor, tot s'atura, tothom queda astorat, mig adormida tot el dia; he rebut una trucada interessant!...amb alguna proposicio indecent pel mig :P

finalment ho he fet...

feia temps que en tenia ganes, era una necessitat o un desig o bé les dues coses a la vegada...no sé què és el que m'ha empés a fer-ho avui, gairebé sense pensar i en el moment precís he dit adéu i he caminat, sota la pluja, carrers desèrtics, ningú a saludar, res a dir, nomes la meva ment i jo...cada idea es desfeia en un garbuix de pensaments..he deixat que tot llisques com les gotes d'aigua..la roba em pesava, les sabates feien xop-xop, i cada vegada em sentia mes àgil, mes pensaments estúpids eliminats... he pensat en que no soc igual que la majoria, soc estranya,potser si, no valoro el que valoren molts de la meva edat, em conformo amb coses diferents, potser perquè el que jo tinc no es igual al que tenen ells, Peró m'estimo moltissímes vegades mes el que tinc jo que no pas el que tenen ells, i que jo trobo buit: de sentit..no m'atreu, ho trobo típic i gens interessant... suposo que al final tothom arriba al seu lloc, i hi arriba de diferent manera segons el Camí que tria...m'agrada el meu i mes si vaig acompanyada de qui hi vaig ara...

"pan tumaca"

bones!!!
actualitzo des de madriddddd!!
m'ha costat perque no he tingut gaire temps i aprofito ara que tots dormen la migdiada! m'esta agradant tot aixo, pero res com el meu pais!!
resumire el que he estat fent : visitar tot allo tipic que hem de veure de madrid, he anat a avila i per alla m'ho he recorregut tot "un poco a pie i otro poco andando"...jums quina calor!!he estat en un restaurant on fan "pan tumaca"...quina rabia en serio!!!¬¬ he cantat l'himne del barça pels carrers de madrid, he estat sola a madrid, amb un noi de l'oficina de turisme...^^, m'heposat morena!!...
XD

he portat 3 cameres de fotografiar a sobre i n'anava fent amb les tres!!uf!!
jaja


tinc moltes ganes de tornar, encara que se que haure d'afrontar algunes coses:

-visites!(he de començar)
-rumors(quina vergonyaaaaaaaaaaa)

^^

woooooooooooooooooooooooooooo!

me'n vaig, em fregire, em fotre de calor, quedare rostida, i em posare moreneta!!!! queden 15 hores perque marxi i encara tinc la meitat de coses a mig fer, em fa mandra, he estat a punt de posar-me malalta per marxar, pero per sort avui em trobo molt bé!:P normalment quan marxes de vacances es suposa que estaras sense PC i per tant que no es pot fer cap post al blog, pero alla em sembla que tambe en tindre, i estare no tant allunyada del meu mon, no se quan hi sere ni quanta estona m'hi estare pero suposu que algun dia si...^^si tinc temps...que tambe es possible que no tingui temps per res... ooooooooooooooooooooooooh, quin estress...i poques ganes...ZzZzzZzzzzZZzZZZzz

atrapada

atrapada dins un mar de pors, temors i dubtes, grans onades m'afoguen i no em deixen decidir, un cumul de preguntes sense resposta o amb una resposta massa dura, incapaç d'acceptar l'inevitable, un guirigall d'opinions m'apreten a decidir, una muntanya de consells em presionen, noves amistats, noves oportunitats, nous començaments, tombes el cap per trobar quelcom en el passat que t'ajudi a veure que has triat el millor, i quan et gires, t'adones de que aquell petit disgust va valdre la pena, evoluciones, d'altres s'estanquen. fa poc he descobert que aquella bronca de fa dos anys a la tarda, en que vaig acabar plorant al costat de la nina blava a st miquel, va valdre la pena, nosaltres hem avançat, elles s'han estancat, que segurament no es aixi, pero estic orgullosa d'haver trencat amb tot allo, de no ser aixi ara no seria com soc, ni aniria amb qui vaig, ni res seria com ara...

col·lecciono records

col·lecciono records, calendaris plens de dates inoblidables, albums insostenibles carregats de fotografies belles, fetes de records, caixes i caixes plenes de postals, pedres, arracades, espelmes,...ximpleires que en ser mirades desprenen nostalgia, pantalons gastats de tant seure a fer el record, paraules que desencadenen converses que formen part del record, ponts que creuen rius de memoria, pensaments, que no son res mes que records del passat que es barrejen amb anhels de futur, nuvols que al ser empesos pel vent deixen formes que ajuden a recordar... fulles seques que ballen al ritme de l'aire al caure de l'arbre t'arroseguen dins teu, dins la memoria i els records, diademes, clips, llaços de colors que tornen als records del passat mes llunya peixos que viuen en mars brillans, aigues cristal·lines, i clares com la meva ment al col·leccionar records... col·lecciono records, formo records, cada dia records nous, cada moment un record mes, cada instant forma part d'un record...

"florero"

avui ha sigut d'aquelles tardes diferents, pero també de les tardes mes profitoses, estavem jo i la laia soles, hem anat a a fer un volt abans de les 5, i com ja es costum entre les 2 ens hem acabat fent fotografies d'aquelles estranyes (i que m'encanten)...en penjare alguna... despres hem anat a prendre alguna cosa amb en marc (gràcies per convidar, pero...) i hem parlat molt, :P m'encanta! despres amb la laia hem fet tard a una reunio on gairabe no s'ha presentat ningu, i hem recollit porexpan!!XD tot pujant lentament, molt lentament cap a casa hem tingut d'aquelles converses que contenen molta substancia, i que fan reflexionar...per que pensem! vull afegir que: florero: jarron explicito donde se ponen las flores.

plena de sucre i sal

juguesques, partides, xupitos, cafés, apostes, 3 punts, canvi de jugador, mitja "xuxe", un xupito?, aigua de la bicicleta, pilota de color rosa, el "xino", 4 pales, roda, cap a on?, dreta, fa vent, lili?, no ara no, 2 minuts, quan em toca?, ara t'esperes, amb efecte no val, seras guarra!XD a per en bernat! cabro fa 3 hores que jugues i encara tens 1 punt! quins folls^^ els meus amics em volen la ruina...XD sou la polla!!:P

et fas estimar

cada vegada que em dius hola cada vegada que t'acomiades amb dos petons quan em deixes amb un somriure als llavis cada vegada que em poses un mot afable quan m'expliques un acudit quan miro el telefon distreta i trobo que has pensat en mi quan portes barba quan no en portes quan m'expliques anecdotes quan em fas creixer aprenent a raonar quan m'ajudes a superar petites o grans situacions problematiques quan en vens a saludar alla on soc quan em portes un jersei quan aguantes al meu germa sense queixar-te quan m'escoltes els rollos, fins i tot quan em fas "enfadar" parlant d'aquell tema que ja hem catalogat de "tema tabú" semrpre amb un somriure als llavis ets un crac :P

dies diferents

...no tinc ganes d'escriure, pero ho vull fer, aquesta nit no ha parat de ploure i de tronar, al meu carrer ha saltat l'alarma d'un cotxe dues vegades i l'amo del cotxe ha tardat 20 min cada vegada a anar-la a parar. ahir vaig estar treballant amb la laia, ens estressavem i no teniem feina a estones, tenia molt fred, i es que a qui se li acut marxar de casa amb sandalies i pantalons curts i nomes un jersei, sort en tinc de les bones persones que em deixen roba i es preocupen per mi :P ...quina merda de dia... conserveu la llibertat, per què n'hi ha que la perdem cada dia.

nina blava

t'adoro quan em mires amb els ulls verds i em dius: vols un gelat? t'estimo quan fa estona que em mires la cara trista i em dius:què et passa? i tot seguit m'omples de petons. t'accepto quan tenim alguna petita discursio. t'enganyo quan et preparo una sorpresa de la qual no sospites. t'estimo encara mes quan em clitxes sense obrir la boca, quan ens entenem amb tant sols mirades,quan no hi ha secrets, quan em dius Hola!, quam et motives tu sola a cantar, quan em deixes estirar-me a l'astora peluda, quan em deixes llibres que ni tant sols has obert, quan em mulles a la piscina, quan em tires a "traicio", quan et fas la tossuda, la valenta, quan et costa parlar, quan et deixes ajudar; per què has arribat al punt de formar part de mi...vens quan et necessito, sense rebufar, em demanes aigua nomes d'arribar, no et fa mandra anar-te a estirar al parc, ni jugar a badminton, ni riure per res, no tens por de trencar-te una cama corrent amb abarques...i per tant ets la meva nina, tens paranoies si pero son petites ^^

"

la ginesta

cada dia estic mes volada, o aixo em sembla una poesia que em va marcar: La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vimet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall. :)