Tic-tac

Tic- tac. Tic-tac. Tic-tac. Monotonies. Tc-tac. Tic-tac. Clong. Canvi radical. Tic-tac. Una persona, un fil de color. Una casa, fils de colors que no paren quiets. Una parella, els dos fils que combinen més. Tic-tac. Un poble, una ciuta, centenars i milers de fil de colors. Tic-tac, fils que s'emboliquen, que es perden, que es retroben, que s'obliden, fils que no combinen, fils que es tallen, fils que ploren, fils.

Confessions

Mireu, suposo que tots o gairabé tots haureu notat que aquests ultims dies he estat un tant extranya, i potser penseu que sense motiu. Bé, potser en algún moment aquesta teoria vostra hauria estat l'encertada, però no sempre. La veritat és que m'han passat moltes coses (no totes es poden veure a simple vista) , i a vegades tants canvis o situacions diferents de cop no s'acaben..."paint" bé. I segurament el problema ( o no) s'ha fet més gran amb la meva manca de capacitat de concentració, i de la falta enorme de serenitat que hi ha en mi, resumint per una poc pràctica manera de saber solucionar les coses i una manera artificial de saber dominar la situació.

Coses a dir o explicar: Moltes. a TOTS vosaltres,

:)

Nous aires a moltes coses. Sovint pensem que per canviar la nostra vida hem de fer un gir brutal, o que per renovar l'armari hem e buidar-lo tot i comprar-ho tot de nou, o que per redecorar l'habitació hem de anar comprant i canviant. Doncs jo penso que no, és molt més senzill... a veure si m'explico, es tracta de llençar coses velles i inútils, de moure unamica els prestatges, de canviar els posters, i d'apujar les cortines, desempolsinar els mobles i mirar-ho tot amb optimisme; en el cas de redecorar l'habitació. En el cas de l'armari,... buscar al fons de tot, gastar una tarda sencera provant roba i portar a reciclar la que ja no ens serveix, i segur que trobem samarretes i jerseis que ja no recordavem i que per tant tenen aires nous. i en l'últim cas, el de la nostra vida, és potser el més senzill i el més complicat: es tracta de canviar l'ordre a les activitats més cotidianes, de dir el que pensem ,de fer el que de debó ens ve de gust i de provar mica en mica coses noves.
Ho estic intentant.

I don't wanna hear the same excuses!!
Thanks!

Diferent, i prou.

Altament pensativa, visualitzant la sala del temps, amb milers de rellotges pendents a les parets, milions de tic-tacs a l'uníson,records que tornen de la llunyania, que prenen forma i poder, la màgica frase: "I'm just a kid and live is a nightmare" que s'amplia es renova. Somriures estranys, plaents. El temps lent, altra vegada, tic-tacs cansats, pesats, llargs."There's a million things I hate about you". " I'd do anything". Més somriures estranys, ganes de saltar i cridar, de ballar i canta fins a dir prou. Aigües glaçades. "And leave this place To never come back".
Na na na na naaaa!
xD

petons.
[optimista, almenys de moment.]

RELAX!
(only one more day, please)

Ehe-hem.

Paraules que encenen la sang, olors de menjar dolent entrant per la finestra, converses absurdes sobre teories absurdes, amients tenços, muntanyes de roba per planxar, revistes amb articles interessants, altres aficions, calor, fred, paciència, bones fotografies, la millor cervesa del moment, Ai, la sang encesa encara, rates, nits fredes, bafos traicioners, riures, somriures, riallades, records, viatges, més records, més viatges, estades eternes, petons infinits, desitjos anul·lats, esperances noves.Punt i a part. Majúscula de nou, nois, noies, coneguts, desconeguts, granotes i grills, patates negres, patates de pollastre a l'ast, patates de sal i vinagre.

No titol,

Bones!!
Estiu diferent, amb gust d'estiu si, però amb un regust molt diferent als altes i sobretot als plans incials d'aquest estiu, amb tot contenta, perquè està resultant ser tant bo o millor. Tardes de paraules infinites, de monos absurds i de teories incoherents, dies de botes de muntanya brutes, de matins molt d'hora i de nits infinites, de pel·lícules repetides i llibres devorats. De soparets "romàntics" i confessions estranyes. De voltes diferents i cafés de durada tres hores mínim. Dies de culs cremats, de berenars ensucrats, de diners perduts, de feines absurdes i de neteja general.


Tall en sec,

Estic mirant fotografies varies i se'm ha fet un nus a l'estómac; gent que estava acostumada a veure dia rere dia, i no veuré més.

Res més.


Punt final.

Seguint en la mateixa linea.

Continuo entenent coses dia rere dia, la subtilesa de mil detalls i la brutalitat de tants moments. Avui vull fer una gran gran referència a la persona que em va recomanar el llibre, al llibre i a l'exemple de la Niki, que representa que he de seguir. Heus aquí que és amb tot això amb el què també he entès coses, he entes per explemple que les històries es van repetint al llarg dels tems, que a vegades és millor callar i deixar fer, que els consells de segons qui sempre o gairabé sempre són bons i que sí, que una vegada m'hi poso puc aconseguir el que de debó volia en uns inicis, -ara m'he desviat del tema, perquè això últim són coses que estic aconseguint ara per ara i que fa molt temps que hauria de tenir al sac ja- deixem-ho com a notes absurdes de l'intent d'autora. Vida sana, literatura, poca rutina, sensacions i sentiments clars i a vegades falta d'iniciativa.- un altre petita aportació de "l'autora": no crec que aquests textos els entengui ningu, però de debó, ultimament només obro l'ordinador per fer això i funciona de nassos.-

Vaig a seguir amb la Niki que llavors tinc una cita amb la duxta i el bus, petó.

Sorprent-me

Ultimament em sorprenc a mi mateixa amb un somriure estúpid i sense sentit aparent als llavis, no sé de què és, i em suposo que es pot arribar a confondre per el somriure d'un enamorat, però no és el cas, el méu somriure ve de més lluny, d'allò que tots busquem i poc saben trobar, sí, de la felicitat, ara per ara, amb tot i encara que em queixo sovint per coses intracendents sóc feliç, no plenament ni completa, però feliç de totes maneres. Els últims dies m'ha donat per pensar [Hi ha qui ho ha hagut d'aguantar] i m'he adonat que ara si que sé que és ser lliure, qué per fi he conegut el penediment de debó, i que ara conec el desig real, fins ara creia que sabia que era tot això, però només en tenia una idea malformada i poc profunda, digna d'un nen de curta edat - tampoc em considero feta per el temps, doncs sóc jove encara- ;però que més que no pas el temps crec que són les experiències que fan a les persones més grans, acumular records i experiències que serveixen sempre per continuar. Recuperar el somriure perdut fa temps, i començar de nou, carregar bateries.

bon viatge! a 3 dels meus 4 lectors/es.

Pla d'Estràngol 2008

Deliciosament esgotador.

Grans grans rialles,
grans grans nits,
grans grans nens adorables,
grans grans nens pesats,
grans grans OSRTES,
grans grans pintades,
grans grans picades,
grans grans fangs,
grans grans sols i poques ombres i
grans grans rialles.