per cert

FELIÇ 2008

últim "dia" de l'any

crec que una bona companyia durant tota una tarda és molt important...
però...tot el meu món és ara runa, res és com fins fa unes setmanes, tot canvia a un ritme vertiginós, i... i crec que estic farta de cedir, d'acceptar-ho tot, de no tenir ni veu ni vot...i em pica el cervell, em bullen les neurones i em surt fum pels dits del peu...
el més impressionant és que nosé com reaccionar en situacions que veig a venir des de fa temps, ni sé com resoldre problemes que fa poc no m'haurien causat ni un sol maldecap...
alguna suggerencia???


"Ella era tant sols allò en què els altres l'havien convertit, era sols algú que menjava fins rebentar, que no practicava cap esport i ni tant sols estudiava, es portava malament amb els seus pares i no tenia cap mena de relació amb els seus germans,si , era això, fins el dia en que l'Ariadna va arribar a l'internat.Tenien mateixa edat, compartien dormitori i pupitre, seien de costat al menjador...des que l'Ariadna havia arribat eren poques les hores que passaven separades.El primer dia, s'havia portat molt malament amb l'Ariadna, per quedar bé amb les altres li va estirar les cues i li va donar una empempta tant forta que la va fer caure de cul en un bassal, però amb tot l'Ariadna no es va enfadar, era molt amable, i gairabé no plorava mai tampoc.També es valia que la seva "tia" era una de les amigues de la senyoreta Matilda, mestressa de l'escola, però tant sols ella sabia que no es sentia bé fent això, però no hi havia altre manera d'encaixar."

velles corcades

-Si si, no n'has sentit a parlar?pobreta ara és òrfena...del seu pare no en sap res ningú...i la seva mare ha mort aquesta nit passada....aixafada per un arbre que ha caigut.
-Pobre noia, tan maca que semblava...i mira que morir aixafada per un arbre...jo la vaig advertir algunes vegades de que aquest bosc les nits de tempesta era molt perillós...
-Pobre noia...per cert Matilda, aquest te cada dia et surt millor.
-I on dius que és la nena ara?
-L'he deixat a dalt dormint, però crec que s'escapa...
-Deu estar patint un calvari.
-Si si,un calvari...
Per l'escletxa de la porta de l'armari, l'Ariadna veia i sentia com parlavem d'ella quatre velles xarrameques i corcades.Encara no les coneixia i ja els tenia mania...Esperava que la seva mare tornés aviat.Aquell armari feia pudor de pols, com tota la casa,va pensar.

actualitzo emprenyada

si, emprenyada amb el mon, pq es per dates com aquestes quan t'adones de la superficialitat de gran part del planeta, de la simplicitat del pensament de molta gent, de la crueltat d'alguns de fer passar una mala estona a altres tan sols per aparentar, llavors ja nomes falta publicar-ho a la premsa si tantes ganes de fer el paperina tens..., i si, perque no de la desconfiança ; i es que ahir, llarg dia que podia donar per molt nomes em vaig sentir comode i acompanyada en tres situacions, i la resta del temps, si, egoistament sola. i avui...quina millor manera de començar el dia que com ho he fet?¿
i estic rabiosa i empipada amb tot, representa que son festes de familia i amor, les mes profundes de tot l'any, i la gent es mostra mes superficial, materialista i imbecil que la resta de l'any.



no tinc masses ganes de res...


petons...



i bon nadal

jo hi som de ple

ja hi som de ple i ni tant sols m'ho sembla, és, crec que és, el primer any que arriba sense avisar-me, sense cap senyal d'antelació, i ara ja el tinc a sobre i jo continuo sense idees, sense diners i amb reglas que comprar, crec que abans d'ahir la meva imaginacio va agafar un tren que la va dur lluny...mm...i què passa quan un..."imaginador" es queda sense imaginació?el mateix que passa quan un fuster es queda sense fusta, o un pianista sense piano, o un alegre sense alegria...que no pot treballar,,,
he estat pensant, perquè encara que no ho sembli de tant en tant tambe m'agrada pensar, i llegir, i informar-me...i he arribat a la conclusio que el Nadal es força injust...hi ha qui ho té tot, amor, familia i regals,,,,i hi ha qui no té res...
però bé, al que anava...si estic fotent tot aquest rollo es perquè he arribat a la conclusio que per mi té molta més força un t'estimo que un t'estimo molt...de debo.

bon nadal i feliç any nou!!(per si ja no actualitzo més fins l'any 2008)

petons i abraçades, i una mica d'amor!


(tambe he arribat a la conclusio que nadal i per tant l'amor ens ...torna,,,agradables..i generosos

navegant

navego navego i navego
navego entre frases memorables, pensaments a mig construir, guions en ruina, llibres enpolsinats, i calfreds,

i perque somriure a la vida quan et dona l'esquena podent fer morros?
doncs perque els morros no t'ajuden a menjar maduixes en ple hivern, ni a tallar el paper de l'wc, ni a desfer al llit mentre planes en somnis, ni a respirar en una bossa en un atac d'ansietat, ni tampoc et deslliuren de la por a decidir, ni tampoc a treure't la bota quan et pica la planta del peu.

a classe estem fent l'avantguardisme i tot allo dels textos sense sentit; tambe fem greguerias i aqui teniu la que em va fer guanyar el concurs de la classe:
"los murcielagos son las mariposas de las farolas."

nit de neu

ahir vaig començar el dia i la tarda com si fos un dissabte normal; pero tot va canviar, en primer lloc es va posar a nevar, despres la meva companyia a partir de les 5 no s'assemblava gens a la dels altres dissabtes i nomes una persona de 6 es trobava en la meva mateixa situacio.
va ser molt divertit, molt, despres vaig anar-me a canviar a casa pq anava xopa!
i cap a casa l'anna una altre vagada amb mitjons i sobre matalassos va començar la cadena: l'alba dona el seu regal a la lidia, la lidia a la nuria, la nuria a l'anna, l'anna a la natalia, la natalia a la mariana, la mariana a la judit i la judit a l'alba; plors, petons, crits, fotos, molt paper d'embolicar i somriures d'orella a orella.
apali totes cap a sopar, pel pont boles de neu (pq esclar no n'haviem pas tirat poques en tota la tarda!!) patinades, i gorros.
i al sopar...molt molt i molt riure, cartes, i una tissana que no era tissana pero weno...estava bona igual ^^... i pujar....una bossa al cul, la pujada del pont vell, patacades, boles a traiccio i una penjada al telefon...¬¬



va ser aqui, just al pont vell quan em vaig transportar a sis mesos enrere, alla mateix, amb gent molt diferent i sols un punt que m'hi lligava, i vaig somriure altre vegada, pensant en el pont de nit, 4 persones assegures i pluja d'estels...

que waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaAAAAaaAaaaaaaaaaaaaaaaaAAAAAAAAAAAaaaaaaaaaai
ha nevattttttt!!!!!!!!
:D

dia saturant

podeu imaginar 63 persones coordinades, llestes per passar a l'acció, saben què toca fer a cada moment, preparats per rebelió...63 persones enfadades, enfurismades, fartes de no ser escoltades, decidides;
això és el què ha passat avui a les 4h : 35 persones assegudes en una escala, manifestant-se en contra d'un professor, i unes altres 28 assegudes al terra de la classe perquè no han pogut sortir-ne. crits dins una aula, silenci a les escales, un grup de professors astorats, ningú sabia què passaria llavors ni com reaccionar.els professors intentant posar ordre i els alumnes oposant resistència... impresionant; ningú, ni tant sols entre nosaltres pensavem que podiem arribar a tenir tanta força si estavem units; això si, deprés de que tot surti bé, hi ha advertències, no sense raò de que això no és correcte; però de moment ens han escoltat!

altres coses de les que volia parlar;part d'un text vingut a la meva ment!(la resta no la recordo)

havia pensat que l'unica manera d'evadir-se dels seus problemes era ajudant a la gent i siguent millor persona; en els ultims dies s'havia dedicat a fer favors diversos, pero mai cap tens com l'ultim, havia acompanayat a algu que tenia problemes a casa, i mai podia haver imaginat relacio tant freda o mirada tant indiferent per part d'un familiar cap a un parent que tenia problemes, despres d'allo va decidir donar-li encara mes suport.

farta!

graices, gracies per tot;
ja se que necesito ara, ja ho se!!!
necestio megaabraçades, temps, molt temps lluire per ser capaç de pensar i prendre decisions sense estar sota presio, llibertat, algu que em doni la ma, amics d'aquells que diuen les coses i fan les coses en el moment just, perque l'amistat no es nomes de paraula (del rollo oi que som amics?), no, a vegades tambe va be que et diguin alguna cosa que t'animi, que et consolin o fins i tot que et parin els peus, pero tambe que et donin la ma o un copet a l'esquena o a la cuixa, una gran abraçada o un parell de petons, que son 80.000 vegades mes utils que aquells que et fa qui es diu una graaaaaaaaaaaaan amistat teva, pero que tan sols et vol per necesitat...
avui estic megaenfadada amb tot.

vosaltres creieu que es normal que d'un 7.9 arrodoneixin a un 7????

gracies a tots els que m'esteu ajudant, ja sigui amb paraules, amb fets o amb tornades a la normalitat.GRACIES!^^

intento intentar

em sento....com dir-ho...extranya amb mi mateixa;no ho heu sentit mai?
lluny, lluny de tot i de tothom...
tornant a mi mateixa tan sols quan sento alguna conversa interessant o algun tema diferent..., tornant a mi mateixa quan la gent, la meva gent, es a prop;
si no, deixo que actui la meva part mes superficial, fen el burru o dient parides, i es que avui si no ho faig aixi no se on amagar-me; perque em vull amagar i vull ser vista a la vegada, em vull protegir i em vull exposar, i vull ajudar i ser egoista...vull....verure-ho tot clar!
i crec sobretot que estic cansada, cansada de la rutina, cansada de cada dia el mateix, cansada de les mateixes bormes cada migdia, cansada de no menjar be, cansada de dormir poc, cansada de trencar-me el cap, cansada del meu rendiment, cansada, cansada en general.
[i tambe estava cansada de no sentir-me comode en algunes classes, pero aixo ha canviat; avui, sense bormes, m'he sentit en una classe com feia mes d'un any que no m'hi sentia, el tema em resultava atractiu, i el clima era perfecte, el to del professor genial....mireu si m'ha agradat que fins i tot he pres apunts!!]
tinc ganes de trencar amb alguns temes tant aviat com sigui possible, ja que no m'aporten res i esta vist que jo a aquelles persones tampoc ho faig; tambe vull enfortir algunes altres relacions; perque es on, realment em setno be i comode;vull, a la vegada, reforçar-ne algunes en les que no sempre rebo; sino que mes aviat dono, pero ho faig de grat i per tant m'omplen. vull defensar el que crec i ...vull, vull tantes coses que no se si soc capaç de fer-les totes;

jocs

jocs tradicionals amb el nom de sempre o be un de nou; i hi ha versions noves...
m'ha fet gracia^^




Els congeladors i els radiadors[!!!]: es formen 2 equips, uns són els radiadors (porten un mocador a la mà) i els altres els congeladors (porten un plàstic,...). Els congeladors tocant amb l’objecte, et congelen i et quedes quiet; fins que un radiador et toca i et salva
El gat i la rata: tots els alumnes assentats i les cames estirades al terra, menys 3 parelles. D’aquestes parelles 1 és la rata i s’escapa i l’altre es el gat i l’atrapa. Les rates es salven quan salten per sobre les cames dels altres. El que ha estat salvat passa a ser gat i l’altre gat passa a rata. Successivament fins al final.
Els 4 punts màgics: camp rectangular i 4 punts marcats als vèrtexs, també es marca una rotllana al terra al mig del camp d’uns 3 metres de radi. Es formen 2 equips, uns es col·loquen dins la rotllana i els altres fora. Els de fora conten a 5-10 i els altres surten a tocar un dels punts i llavors han de retornar dins, sense ser tocat, així sumen un punt. Els altres intenten atrapar-los abans no tornin a entrar.
Robar el tresor: es formen 2 equips i es delimita un camp per el mig. Al final de cada terreny es col·loquen els mocadors a recuperar. Es tracta d’entrar a l’altre camp, sense ser atrapat i recuperar els mocadors fins el teu camp. Dins la zona del tresor tampoc pot ser atrapat. Els atrapats són portats dins la zona del tresor i només es pot salvar un alumne per vegada que arribes a la zona del tresor.
Amic perseguidor: es fa una rotllana, tots drets. El mestre diu el nom d’un nen, aquest ha de fer tota la volta sense que l’atrapi el del seu costat esquerra. Es volta cap a la dreta. Si és atrapat té un punt.
Arrancar cebes: es formen grups de 6 i s’assenten en fila un darrera l’altre, també s’agafen per la cintura amb les dues mans. Es tracta que un de l’altre equip es col·loqui davant i estiri fins aconseguir que es desfaci de la cadena.
Es segueix fins que un equip guanya.

La cadena: comença atrapant 1 o 2 nens, els atrapats es van donant les mans formant una cadena humana.
Variant: quan són 4 nens es poden formar dues cadenes de 2 nens i així successivament.

La gallina i els pollets: es formen grups de 4-5 alumnes i s’agafen de les mans, menys un. Aquest últim diu el nom d’un dels nens i l’ha de tocar, els altres sense deixar-se anar de les mans han d’intentar que no el toquin. Llavors un cop tocat, ho fa aquest alumne.

em refugio en la musica per defugir el silenci, i es que en silenci sols em sento a mi, les meves cabories i els meus dubtes, a vegades voldria arrancarme el cap, d'atres fer callar el cor, pero sempre, sempre que aixo passa es perque navego mes enlla del real, cada canço te una frase que s'adapta a la situacio de la persona que ho escolta, i a vegades nomes vull silenci...

els carrers engalanats, milers de boles, milers de llums, nadales...

Bubble wrap

I wish I could Bubble Wrap my heart,

In case I fall and break apart,

I'm not God, I can't change the stars,

And I don't know if there's life on Mars,

But I know you're hurt,

People that you love and those who care for you,

I want nothing to do with the things you're going through

This is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised.

You're standing in moonlight,

But you're black on the inside,

Who do you think you are to cry?

This is goodbye.

I'm a little dazed and confused,

Life's a bitch and so are you.

All my days have turned into nights,

'Cause living without, without, without you in my life.

And you wrote the book on how to be a liar,

And lose all your friends,

Did I mean nothing at all?

Was I just another ghost that's been in your bed?

'Cause this is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised.

You're standing in moonlight,

But you're black on the inside,

Who do you think you are to cry?

This is goodbye.

Yeah!

Turn on the radio honey,

'Cause every single sad song you'll be able to relate!

This one I dedicate.

Whoa oh!

Don't get all emotional baby,

You can never talk to me, you're unable to communicate!

This is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised...

This is the last time,

I give up this heart of mine,

I'm telling you that I'm

A broken man who's finally realised.

You're standing in moonlight,

But you're black on the inside,

Who do you think you are to cry?

This is goodbye.

This is goodbye.

---el club de los masticadores---

-creia que l'havies perdut.
-jo també ho creia...
-i com et va?
-una mica curt de mànigues.
-tampoc tant!...ja has començat amb el discurs?
-quin discurs?...
-si dona! el del premi que et donaràn...la setmana que ve
-jajajaja! no saps pas què dius!!com vols que em donguin un premi al que ni tan sols m'he presentat?
-tinc el presentiment...
-vaja!
-doncs això, què, ja has començat?
-em sembla que no ho faré!
-crec que l'has de fer...
-entesos, però faré un no-discus, per a un no-guanyador.



em sembla que vaig semblar molt borde a l'entrada anterior...


per fi s'ha acabat la setmana d'examens!!i ara pont...^^

uffff

ni pensaments d'actualitzar avui, pero aqui em teniu. estic tan saturada que no se ni que he de fer,
no se quin ordre seguir per aprofitar millor el temps, ni tinc impulsos per seguir...
tinc la ment saturada
i em sento derrotada;
i potser fins i tot despunta algun altre sentiment dins meu,
i l'unic que em ve de gust es estar amb qui vull, acabar algun tema,
i caminar cap al futur


i m'agradaria poder dir que tinc tota la rao quan vaig dir que el silenci es un so espantos, pero no ho puc dir ni tampoc ho pots dir tu marc, perque cap dels dos te tota la rao, sino que depen bastant del moment...
i jo aquests dies el que menys vull es silenci ^^
per cert, marc et faria res dir alguna cosa un dia que esiguis disponible siuplau?merci




crec que m'ha sortit una mena d'entrada egocentrica...
salut!

please please

i el so d'una guitarra elèctrica trenca el silenci,
les notes vibrants arriben per tot arreu,

perquè el silenci és un so espantós....
i les notes es perden en el temps una rere l'altre,
però per cada nota que mor en neix una de nova,
i un calfred li recorre tot el cos...

perquè el silenci és un so espantós...









[she falls asleep]



recarregada de nou*

dies musicals, canta!!

[i posa boqueta de pansa i somriuuu-u-u-u!!]


petons a qui els vulgui


But we are the lovers,
If you don't believe me,
Then just look into my eyes,
Cause the heart never lies