3,2,1,0!

ultimes actualitzacions pre-globals...
estressssssssssss
resuummmmmmmmms
estressssssssssss
cafeeeeeeeeees
xocolataaaaa
...
..
.
planing setmanal.

potser dema o dema passat o diumenge tindre alguna cosa a dir, pero com q no es el cas...
MARXO!!

Singapur.

el titol no te res a veure amb l'escrit;

massa feina i no hi ha ganes de fer-la.

vull ser a singapur.

La seva casa era amplia i clara, amb espais lliures i nets, que donaven sensacio de llibertat. Al segon pis, però, hi havia una estança càlida, amb un gran sofà i plena de prestatges i llibres,amb un gran finesrtal cober per cortines tupides, tot semblava fer-te companyia i creava un espai confident i intim. Era alla on anava quan es sentia rendida, es notava derrotada i les llàgrimes ja havien inundat els seus ulls, quan ni tant sols la poesia podia arrancar-li un somriure, quan semblaven haver-se apagat totes les bombetes.

Des de la butaca negra estant arribava al prestatge on hi havia àlbums i caixes de fotos, i algun llibre manuscrit de la mare, tots vells, tots empolsinats...de quan encara no publicava...

podria dir que ja gairabe se'ls sabia de memoria aquells petits relats.

La mare li deia que ella havia nascut sentida, i que per aixo era tant sensible, ella nomes es considerava extremadament feble i estranya. El pare li deia que era una noia molt valenta, pero que a la vegada tenia un gran cor.

(perdoneu les faltes, pero no tinc ganes de corregir ni d'esforçar-me )

que arribi l'agost;

ganes de fer grans coses.

i si dic grans son grans, pero tot queda en somnis impossibles,

una veu tendra i senzilla

una veu tendra i senzilla. ... [...] ...que malgrat les ganes bojesde trucarte que ara tinc...





dies tristots, i un poc ocupats, tot torna a la normalitat i, ...


i bé, res (de moment) que no es solucioni amb una bona maduixa.





tinc la carpeta a punt a punt de rebentar, i el cap...més a punt encara.





i si, molt viciada als pets, ...fins que necesiti canviar altre vegada d'aires.





una setmana, una curta setmana i globals (encara no tinc l'horari) T_T

NUS

I need

si ara em demanessin per descriure com em sento amb simplicitat respondria:

- Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuggggggggggggggrgh!

No, no estic enfadada ni disgustada, només saturada. Estic traient temps de la feina per escriure això i comprovar si em relaxo. Necessito caminar poc a poc, necessito moments de pintura i lectura, no necessito ni tampoc vull paraules atalavadores, però si histories narrades des de l'afecte.

Sense res interessant a dir més que ¡Ja estàs de camí!, Encara ets mig món enllà! i...no sé on ets.

Vaig a pintar, llegir, i dur una vida momentàniament bohèmia.

el teniu!

el teniu amic!
el teniu el do de tocar la moral,
furgar en la conciència fins foradar la integritat,
vos sou senyor, un maltractador de paraula,
la falsetat personificada i un mal company!







(NO FEU CAS DEL TEXT) és una paranoia sense solta ni volta, i que per descomptat no té res a veure amb com em sento.

la nit em confon!!

mais non plus pour ça!

ooo lala mon petit xuxu!! ajaja

bien, bonne soir kuxi!ici de trois heures, je serai toué du rêve a les bus! jajaja mais tu serais a l'école!! c'est une plasisanterie xd

c'est possible que tu ne pas enttendu rien...avec un petit effort ne peut être!

en fin, que demain ja partiré a les six en point avec beaucoup du rêve!!

avientoût et forrts bisous!

je t'aime

__

tots la coneixeu.

je t'aime beacoup,

i si, 10 Km en separen d'un, una frontera de l'altre, les estrelles i el mar de l'altre...

=(

Us estic posant feia per quan torneu.

I és cert

i és cert que perdo la memòria, talment com un adult, sense ser-ne un del tot complert, i és que de moment només en soc una part, no sé de quina dimensió, però ara per ara jo soc això, la meva vida perd màgis i inspiració, més no tot es insatisfactori, creixo en lèxic i expressió. Em vaig formant, incipient laberint que acabarà essent mil vegades complicat i les mateixes simple, laberint per al que caldrà molt enginy per desxifrar i laberint al que amb un simple pensament veurem sortida. Careixo de temps senyors, temps per tornar a conrear la meva memòria, la meva màgia i inspiració, per fer planter de nous somnis i il·lusións, per ordenar algún calaix i treure'n algun projecte empolsinat a mig contruir que reclama ser acabat; però hauré, potser si, de sacrificar algun moment per retrobar la inspiració i demanar-li per fer un café, amb maduixes i calor.



i veig que les meves properes setmanes seràn molt intenses, però no patiu, tornaré! ( de fet encara no marxo)


petonarroooooooooos!!
NuS!!

Fragment.

"¿Saps què era el meu marit? El fenomen més rar que et pots trobar a la vida: un home.
Però no pas en el sentit teatral de la paraula. No era un amorozo d'opereta italiana. No era un mascle com ho solen dir els boxejadors. Tenia una ànima masculina, reflexiva i congruent, inquieta, escrutadora i desconfiada. Aleshores això no ho sabia. Són terriblement difícils d'aprebdre, les coses importants de la vida."

Fragment de "La dona justa" de Sándor Márai; llibre acabar d'arribar a la meva biblioteca personal i que segons sembla en les 20 primeres pàgines promet.
Gràcies.


En teràpia de desintoxicació fotologuil (per tant es sobreentén que no em faré un compte flickr), i, com a conseqüència adicció a la lectura; he d'aprendre a matizar i utilitzar escales, no extrems.


Nus!

Steps

When you walk away

I count the steps that you take

Do you see how much I need you right now?

I miss you

NUS!!!!

anenm per parts 2.

Part 2: avui és un dia d'aquells en que es pot dir "a pesar de todo" em sento lliure.

Part 3: no et deixaré marxar sense haver provat la càmera. I sàpigues que em fas una gran enveja (sana)per les magnífiques fotos que faràs. ^^

anem per parts

PART 1:

Eus aquí la promesa nina de porcellana:

" Sovint es sentia sola i tampoc no era estrany que els seus ulls fóssin tristos. La resta d'habitants del prestatge parlaven un idioma del tot diferent al seu i tot i que deia prop d'un any que hi convivia no hi havia hagut manera de comunicar-se. Potser era pel seu aspecte. Ella intentava mostrar-se amable, amb un mig somriure als llavis. Ella no era peluda com la resta d'habitants del prestatge, ni tova, però era molt suau. De l'últim trasllat li havien caigut totes les pestanyes d'un ull. Potser era per això que tenia un aspecte estrany.

L'habitació era molt fosca , i el prestatge lúgubre i fred, tant que fins i tot ella que era de porcellana tenia fred de peus, tot estava empolsinat, però el seu vestit blanc lluïa en la foscor. "

16; i un gran 16 per tu.

Felicitats Marc!!

per què com ja saps, t'estimem, et trobem a faltar, i ens encantes.

No, la foto no té res a veure amb tu....Però l'he fet fa poc i l'he retocat i m'ha agradat.

Proximament: la nina de porcellana.


petons.


(sip)

mar

Foto al mar(emagnum) del dilluns passat.

cansada, i sense ganes d'escriure, doncs la meva inpiració s'ha enamorat i s'ha quedat al mar.

pujaré algunes fotos fetes per moi al moll de fusta; d'avui.

si pugués!

Ara mateix voldria tenir una làmpada màgica al meu sevei, una làmpada que en fregar-la amb estima em regalés un geni, un geni que al parlar-li amb simpatia m'obsequiés amb un desig. sols un desig, el tinc molt clar, demanaria un somriure vostre, de cor, sincer, sentit, i dolç. un somriure d'una tarda, una tarda d'estiu, al banc del carrer torra saltant, amb formigues a terra i bosses de pipes i de llaminadures, de llavis untats per les restes d'un gelat de xocolata acabat d'esgotar, el so de l'aigua com a banda sonora...

són aquests?

són aquests els passos a seguir en qualsevol relació amb un altre ésser humà?
primer la percepció de la persona com a diferent de la resta, una certa apatia que ens fa pensar que tot serà diferent; els primers contactes, les primeres paraules. Seguit d'un intercanvi d'opinions i de records més gran, pot arribar a diferents graus segons la intenció amb la que s'entra en aquella relació o depenent de si la apatia inicial augmenta a un ritme o a un altre, explicació del que diem que som o com som. De tot el que ens ha fet arribar fins a ser qui som. La idealització de la persona com següent pas, donat de la mà de la confiança mutua i si, l'estimció. Caminar junts unes quantes pàgines de la novel·la de la vida i llavors la decepció i el desengany?, la lluita per l'oblit i el desig de continuar buscant? l'esperança de trobar algú altre, diferent, i millor? que no falli, que no deixi anar la teva mà i que et subjecti si has de caure?.
Perdonin, però crec que hem de pensar que tothom ens pot fallar alguna vegada.



(crec que el meu dia d'avui mesurat en graus de cinisme és, elevat, molt elevat)


petons.

t'e*

Samarretes

Per que depén de com en llevo al mati, de com em sento , de les meves emocions, dels meus sentiments, de l'estat d'ànim i fins i tot del temps que fa. Per què vaig a époques. Per què va segons la ocasió, de la situació, del moment i fins i tot de la companyia. Està clar que no em posaré la mateixa per anar a la muntanya que per anar a un sopar. Perquè és obvi que les samarretes mostren una gran part de mi.

tro-tro-tro-troglodites!!

Carnaval!!

Demà, serem nosaltres, però com fa més de mil anys!!

Lídia-Marta-Nevià-Laia-Alba.