Banc de les "yayes"

El racó més màgic de tot el poble?
És un lloc que marca, quan fa que hi vam començar a anar¿
Qants dissabtes seguits anavem a parar allà?
Quantes converses, secrets, crítiques, rialles i plors hi hem passat?
I QUANTA VERGONYA!!!!!
crec que aquesta fotografia porta el títol de la porta màgica de l'Uri (del pal la porta màgica del Doràemon)

i les formigues que habiten aquest extrany lloc,

això si, crec que aquest lloc és l'amo de la posta de sol més bonica del poble.

diy.no t'estimo tant com et penses sinó infinites vegades més.


paretparetparetparetparet
uri porta
albert
laiabanc(parella)banc
alba

nevià


uri:estampat a la porta
albert: fent l'avió
laia: fent d'espelma a la parella que ocupava el banc
alba: amb cara de UiX!u.u
nevià: la més llesta que es queda sense fer la cantonada i es riu del ridicul dels altres

fa més d'un any??

petó.

^^

Feliços 22 (edat, que diuen és de les millors)

creia que si

sii!!
creia que sortia de l'estres, i que per fi podria deixar d'exprimir-me el cervell per unes coses i podria fer-ho per posar alguna cosa una mica sentida i lúcida al blog; pero noooo!! muajajajaja; tinc, com sovint ultimament, molta feina....
entre altres coses uns grans plans "malèfics" ... *o*
a mes de la fenia d'escola.
i el gran projecte...

just tell yourself, I, I'll be OK

19/01/08

dia, merci, a tots, a tots els que vau pensar en mi, als que em vau fer patir.
nit, mai m'hauria imaginat que pogués ser real, tots, o gairabé tots, em vau fer sentir com la "reina"...excepte els...20min que em vau tancar al Wc amb la Marta i la Sara xD

em...doncs res, que ara he d'esperar una setmaneta a que arribi el patge de Barcelona (Marta) i porti la part del regal que falta; em pica la cuirositat.



RES més a dir, setmana normaleta.


petons

frases mes dites:

ya...
mercii,
no hi fa res,
no passa res
no hi pensis mes
petó
de debó.



i un gran 16.

entre dolç i amarg. entre suau i punxant.
però amb molt rínxols.això avui no m'ho treu ningú.


Hola??
Que hi ha algú?

Crec que no. Del 21 al 25 vacances...¬¬



paciència!!!!
i petons

.nostàlgia absurda.

Deso la bicicleta. La mare torna a estar treballant; el pare de viatge, per tant tinc la casa per mi sola, com la major part de molts estius. Pujo les escales de fusta pensant en què em faré per sopar, i si em vindràs a veure. Deixo la bossa de la piscina sobre el llit, i passo habitació per habitació obrint la finestra i tancant porticons o baixant persianes, depenent de cap on esta encarada la finestra.
Baixo altre vegada les escales de fusta, arribo fins la cuina, obro el segon calaix, trec el meu davantal, de ratlles de tons ataronjats, el que em va portar el pare de Roma fa dos estius, començo a preparar sopar per mi i per la mare.
Sopo al porxo de darrere, escoltant la televisió, macarrons amb formatge...mmmm quina gana!, llom a la planxa...deliciós, i per postres un tall de síndria...la mes sucosa, tan bona i tan vermella....sona el telèfon, corro per agafar-lo abans no pengin:
-digui?¿
-bon profit...
-hola!com saps que sopo?
-sempre que truco a aquesta hora agafes el telèfon amb la boca mig plena, tens una veu molt divertida.
-va home va, mana’m.
-et volia demanar quan et puc passar a visitar...
-ja saps que pots passar sempre que vulguis, és més et dono vint minuts i vull que piquis el timbre de casa.
-m’encantes. fins ara.Sabia que em trucaries i que voldries venir, son tant dolços aquests moments, tan suau la teva pell, la teva olor el tacte dels teus cabells. Mentre espero que els deu minuts passin recullo la taula, apilo els plats dins l’aigüera, trec les engrunes de pa, i frego la taula, em trec el davantal, apago la televisió, pujo al pis de dalt a buscar una tovallola o manta on poder seure, baixo, la deixo sobre el sofà, i obro la porta...

...hum...

no jutjar sense coneixer
anar al gimnàs
reduir el meu repertori de tacos a la meitat mínim,(i el de tonteries també)
refermar-me en el propòsit d'una vida sense fum, que es pot veure afeblit.
posar-me fort en els estudis , JA!
reduir "gastos" al mínim possible (questió que veig molt improbable per un seguit de...d'esdeveniments que tindràn lloc d'aqui poc d'aqui poc...)
i si, trobar una font d'ingressos per mi,però ¡legal i digna!
i continuar escrivint...el petit gran projecte.
tornar a tenir cervell.

això i mil coses més són els meus pròsits egocèntrics i egoistes...


3 dies.


P.D: perdó!

anem d'oscars

i l'oscar a millor persona/personatge del planeta.....[redoble de tambors] és per....[silenci tens]
el Cavaller de Planvidrós,
l'oscar a la millor xurrimandanga ....és per....La patata, col, lily, diy, xurrita, caqueta d'òs polar...
a les grans companyes...laia i nevia,
a...
i podria seguir;però em veig incapaç d'obrir la boca (en aquest cas deixar anar els dits) i no dir cap absurditat...i tampoc puc dir res interessant.


petons

paraules

si, tot el que dic no són res més que paraules.paraules quan em llevo, paraules quan esmorzo, paraules a mig matí i per dinar, per berenat i per sopar; i avans d'anar a dormir alguna paraula també, són com el pa de cada dia.
Ahir em va venir una paraula al cap que no feia servir des de feia un any mínim, avui n'ha arribat una que he trobat bonica. fixeu-vos que sense les paraules no som res: parlem en paraules, pensem en paraules, llegim en paraules i somiem en paraules; fins i tot la paraula en si és maca: PARAULA. Un full en blanc convida a escriure, a ser omplert, en canvi un full escrit incita a llegir. I podem allargar-nos amb paraules, fent construccions brillants o bé sense sentit, o podem callar i deixar pas al silenci, peruqè encara que les paraules són part del tot, a vegades sobren.

neci.
sopa de lletres.
cul de sac.
gloss.
ànec.
peix.
osset.


(el text de l'altre dia parlava de paraules, però no l'he buscat, i aquest...bé...)

rutina

absurdament absurda.


els meus dits de la mà s'encongeixen.


volia posar un text que parla de paraules, i que em va venir secer al cap quan intentava dormir; pero l'he escrit i no sé on l'he posat.
és increible el que fa la gent per incomodar....





amb molta son




petons


(no calia ni llegir aixo...)

nit de reis

és la nit més màgica de l'any; o això diuen la gran majoria de pares; és la gran nit dels nens i d'uns personatges estranys als que anomenem reis que van acompanyats per uns altres personatges que disposen de menys màgia, però sense els quals no seria el mateix; amb tot, tot i ser la nit dels nens i els reis, trobo una exageració que deixin participar d'aquest gran espectacle nens que tot just fa un any van perdre la "fe".
Però si, és extraordinari anar enmig de la gran rua, acompanyant tota aquesta festa i veure nens, nens i nenes rien, plorant, amb cara d'il·lusió o segons com, nens tant petits que no entenen res, però que a la vegada no tenen por ni vergonya.

bons reis a tots/es.


i un petó també.

buida/plena

sóc...com una ampolla a mig omplir/buidar...(comparació barata que es mereix crítiques severes)
depén de com ho mirem.
sabeu?, tot just fa una estona m'he adonat de que som a l'any 2008, i tot el que això comporta.




I look into the sky
all I have to ask why
She'd go and leave me
Oh why do feelings have to die?
Is it all just a sign?
Of what is meant to be
Well I’m just too excited
The end of this can be sighted
She's over due for a break out
I better go she blows my brains out
Silence is a scary sound
Funny feeling happened today
Somewhere buried in the past
Didn't mean much. that much anyway
I know that love will never last
I'm torn up inside
There's a hole in my mind
When you’re not next to me
So I hope you choke and die
On every single lie and this is what you've done to me
Well I’m just too excited
The end of this can be sighted
She's over due for a freak out
I better go she blows my brains out
Silence is a scary sound
Funny feeling happened today
Somewhere buried in the past
Didn't mean much. that much anyway
I know that love will never last
Well I’m just too excited
The end of this can be sighted
She's over due for a break out
I better go she blows my brains out
Silence is a scary sound
Funny feeling happened today
Somewhere buried in the past
Didn't mean much. that much anyway
I know that love will never last
Funny feeling happened today
Somewhere buried in the past
Didn't mean much. that much anyway
I know my love will never last

63985/*7

63985/*7

m'ha agradat

com també m'agrada la idea de tenir un projecte a mitges amb algú que en poc més d'un any s'ha convertit en part important de la meva vida. ^^3 (miqui)
començo l'any, ara ja ho puc dir, bastant carregada d'enegria que suposu que el meu jo més compulsiu voldria utilitzar per canviar el món, però que un jo més reflexiu intenta utilitzar per canviar el més proper que no li agrada, protestar i posar voluntat, molta voluntat.
començo l'any amb nous projectes, noves bones noticies i si senyors, amb noves males llunes també; però que passaràn aviat.començo l'any amb converses telefòniques de llarga durada (merci "diy"/lidia per escoltar-me sempre). amb ganes de veure cares d'alegria, il·lusió...
i demano perdó per la mala lluna: marc, pablo, ...em sap greu (tinc dubtes de que actualment em llegeixis sovint marc), tinc ganes de passar més llargues nits i dies amb vosaltres flors...(laia, nevià, i lídia) amb grans dosis d'humor.




us desitjo un gran any a tots,;


petonets...

m'agrada el meu nas de pallassa

si, em va agradar el nas de pallasso, molt! tot i que hi ha qui diu que depén de com el poses sembles més aviat un extraterrestre perdut!
Primer de tot felicitar-vos l'any nou a tots, encara que crec que ja us ho vaig dir a tots...
Gràcies nenes per una nit genial, en serio, tant a la cuina, com al bany (amb els meus nens sonant per tota la casa), com al menjador, o al singstar- Superestrelles!!- o tantes coses...
Dir que vaig començar l'any amb 12 grans de raïm a la boca, escanyant-me i rient; i que el primer que vaig fer amb algu va ser mocar-me amb la meva lídia...
He descobert que tinc un àngel de la guarda, millor dit, dos; lídia...t'estimo i merci per tot miquel, de debó.
*Demanar perdó a tots els qui he empipat, molestat, fet enfadar, amb qui m'he fet pesada, a qui he estat demanant ajuda constantment...
Però també gràcies a tots per els grans moments que m'heu donat, *


*La part del text que està entre (*) va dirigida a tots els meus lectors, que sou en gran part: grans amistats, amistats més petites, i algun o altre.......^^... i també a qui em llegeix, perquè tans sols llegint això em dediqueu part del vostre temps...


I si, dient-ho clar, he començat l'any sentimental, i potser també una mica plasta...



P.D. lídia he descobert una petita taca de color sang a l'esquena del meu gran anorak blanc...:P i miquel ja penso amb el que m'has proposat, pero no se'm acut res...i...ah si! laia ja estàs passant les fotos!!!


petons a tots!Mua!