diumenge, 20 de juliol del 2008

P.D: Te quiero, la pel·lícula, el llibre.






Ara deu fer un any aproximat, vaig llegir-me el llibre que es titula igual que la pel·lícula, suposo que només pel títol, una gran majoria ja ha penjat l'etiqueta de llibre rosa a aquesta història, però la meva opinió després de llegir el llibre i veure la pel·lícula no és aquesta. Val que potser el tema central és l'amor, i que hi ha un toc fatalista en la vida de la protagonista quan mor el seu amor, però té un toc de valentia i de... no sé, és senzillament una història encantadora.



Narra la història d'una parella d'anys, Holly i Gerry, enamorats fins al moll de l'òs l'un de l'altre, viuen bé, però sense luxes, ell treballa i ella va fent com pot,amb petites bronques,... però Gerry mor d'un tumor al cap. Per Holly és com la fi del món, passa temps morts, sense sortir de casa seva, viu fora de la realitat, fins que el dia després de cumplir els 30 anys li arriba una carta del seu marit, mort. A partir d'aquella carta començen a arribar-ne més amb la regularitat d'un mes, que li tornaràn la vida a la Holly. En aquestes cartes Gerry dóna instruccions detallades a Holly perquè la seva vida comenci a prendre forma altre vegada, i així fins un any després que rep la carta número 12, la última. En tot aquest temps Holly veu com tothom del seu voltant continua visquent, les seves millors amigues una embarassada i l'altre a punt de casar-se... i ella és incapaç de seguir sense l'ajuda de les cartes. Gerry té perfectament preparada l'arribada de les cartes, i en aquestes cartes hi entren tot de plans per Holly, com un viatge a Irlanda (país originari de Gerry i lloc on es van conèixer) i amb aquest viatge evoca els seus inicis, com es van conèixer,... i Holly troba allà un altre inici.