Little Joanna

A tu. i a tu. i a tu.

No tendim a destriar el bo del dolent, millor dit el realment bo de la resta, no és que sigui dolent, és que no acaba de ser bo del tot. Suposo que per dur a terme aquesta tasca ens cal molt temps, el cap clar i unes ulleres objectives, o no potser són les ulleres subjectives que ens hi ajuden. Detriem allò que ens aporta d'allò que no ens aporta massa, o aquell lloc (qui diu lloc diu companyia d'algú o aquell cor) on ens sentim còmodes dels llocs on no, destriem aquella persona amb la que el cultiu d'una amistat és realment profitós i fructifer d'aquell que no; potser les pomes de la primera són més petites, o menys vermelles o tenen alguna taca o maca, o bony o arruga, peròsón pomes sanes, fetes crèixer al natural; en canvi les d'aquesta segona són vermelles, perfectes, sense bonys ni arugues, però no són sanes, no són realment naturals. Busquem molt i trobem poc, normalment tornem (o no hem marxat) allà on sabem que ens funciona, allà on hi ha un somriure de grat per nosaltres, allà on mai ens faltarà ni una goteta d'amor, tornem certament a aquella/es persones a les que estimem més enllà d'espis físics, de veus telefòniques , més enllà de records molls de tardes d'estiu, de mirades que reciten poemes i carícies que regalen somriures.


Perquè sou bocins (enormes) de mi.