Voldria robar-te un sospir, fondre'm amb tu com la neu als dits, voldria ser caramel per poder-te besar, voldria ser aire per dansar entre els teus cabells, ser nit per veure't dormir. Voldria ser invisible per agafar-te la mà secretament, tastar els teus llavis. voldria lluitar contra tu, frec a frec, desvestir-te amb la mirada.guarir-te amb un petó, tremolar en veure't, somriure sota nas.

He trobat un llapis amb el que els dibuixos surten de mi.

O.o

Sembla increïble que ahir mateix parlessim d'una nevada que ens semblava de tot menys propera. Deiem que per sortir al carrer amb neu hauriem d'esperar una mica de temps, i avui, avui neva, neva i s'agafa( a la carretera no).

Primera NEVADA! :)

La neu ho calla tot i fa somriure. Remolins de flocs que cauen davant nostre per relaxar-nos.

Una altre.

Típic?

Una de les moltes Albes existents.

No res

Fa dies que tinc poques coses a dir, almenys importants, potser que sigui un d'aquells canvis meus que fan que tot el que em passa m'ho quedi per mi, com a secret gran o petit, però meu- el meu professor de psicologia diu que quedar-se les coses per un mateix és dolent, perquè si és alguna cosa que de veritat t'afecta el no treure-ho et pot arribar a fer mal mé endavant; el meu professor de psicologia diu moltes coses interessants entre els llargs silencis i els glopets d'aigua.Parla de la intuició femenina, de les diferencies que hi ha entre el cervell masculí i el femení, i de totes aquelles coses que afecten a tots i cada un de nosaltres i que no es diuen en cap altre mena de classes.-Doncs això, que escric aquí, no perquè avui tingi res interessant a dir, sino per no perdre el costum, entenent que porto 3 dies envoltada de figuras retóricas (en castellà) de redundáncia viciosa, del mester de clerecía, i fins i tot de las cántigas de amigo.
Sabeu, potser la vida mateixa és una redundáncia viciosa.

Today,

Extret de la revista AR del mes de novembre de 2008

:):):) és genial la moto!! i m'ha agradat molt parlar.

Per fi divendres! --> Avui és divendres<-- XD

Perdona, què dius?

Ara em venen amb lliçons de què és estimar, ara em venen amb: ho entens?, mira noi, ja fa tems que vaig arribar a aquestes concluions, i tu encara no eres dins la meva vida. Fa dos dies que saps el meu nom i creus que em coneixes, que amb tant sols una mirada em veus el fons, i perona si m'equivoco però crec que et queda molt per saber tot això, si mai ho arribes a coneixer. i no vull que et pensis que per veure'm cada matí asseguda en una cadira amb cara de joquer et pensis que saps tot de mi, o que per canviar unes paraules amb la teva xicota creguis que li explico la meva vida i miracles. Vas molt equivocat, i ara si no et fa res, deixa'm caminar tranquil·la.
Dedicada als pesats que trobes cada mati esperant per dir-te bon dia.



-"tens un estil colorista, que a vegades es perd.. però que troba un cromatisme encantador tot sovint."
.Gràcies.

One Piece

Fa ben poc que, un bon dia, em vaig posar a buscar
el somni etern que vull guanyar,
i les ones m'esquitxaven contra el vent.
Des de llavors que el cor de poc no em surt del lloc,
l'emoció em porta
i em guia: és com el meu far fix i etern.

El sol i el vent sobre les veles
van dient-me sempre on haig d'anar.
- Vaig volant des del mar -
Són la porta a un món que s'obre
i que he de descobrir per avançar.
- Vaig volant des del cel -

Passaré por dins del meu cor,
a mar obert, sense timó;
hi haurà tempestes, però mai no m'aturaran.
Seguiré.

Fa ben poc que, un bon dia, em vaig posar a buscar
el somni etern que vull guanyar,
i les ones m'esquitxaven contra el vent.
Des de llavors que el cor de poc no em surt del lloc,
l'emoció em porta
i em guia: és com el meu far fix i etern.



http://es.youtube.com/watch?v=KyGdLkINpeY&feature=related



:P

Costums

M'he adonat que escric aquí cada vegada que estic enrabiada, feliç, o molt trista, per desfogar-me, per explicar tot allò que em corre per dins i no puc evitar treure, allò que no puc controlar, allò que em fa por, o que senzillament em preocupa, en altres casos allò que m'agrada i em fa il·lusió.-lleint això segurament t'has adonat que avui no vaig per aquí, o sí, però fent la volta una mica més llarga- a vegades, massa sovint ens perdem el gust de gaudir de les coses bones de la vida, ja sigui per pressa o per mandra; i és una llàstima. Moltes vegades també ho fem per inèrcia, fem allò quotidià, sense parar-hi cap més atenció, aplaudim el què ens agrada i critiquem el que no, sense llegir entrelinies i veure que la gran majoria de coses van a segones i terceres intencions, i que potser allò que estem criticant perque no ens agrada, no ens agrada precisament perquè ens toca de ple.Avui i aquí ha quedat demostrada la meva gran capacitat per marxar del realment important, ja que només volia dir, que tinc ganes de somriure.

M A R

La platja, el mar, la mar.
La llibertat dels núvols al cel.
La pressa de la sorra entre els dits.
El temps relentit...
Els dits molls sobre la tovallola.
Les gotetes de sal a la pell.
L'erotisme del so del mar.
Les nits eternes a la sorra.
La platja, el mar, la mar.