Perquè em va agradar semblar tant cosmopolites, anar tant diferents i veuren's igual, emperifollar-nos fins al punt de perdre el transport, aquell bus en la penombra verda d'uns llums antics i cremats pel sol, el silenci nomes trencat per el cruxit del mateix aparell, buscar sortides on no n'existeixen de possibles per la relació espai temps, parlar d'allò que vam quedar no ser anomenat més, per fer el ximple enmig d'una abraçada saltant pel carrer, riure i enfadar-nos, aplicar les qualitats mutues en un mateix instant, perquè m'encanta com una situació d'allò més corrent pren un altre color al teu costat.
[Horroritzada i espantada.
espero trobar la mà justa i que millor eixuga les llàgrimes quan toqui. tu ja m'entens.
XD]
petit parentesi sense sentit.
^^
Petó; i als homes de diumenge 30 a la tarda (fent unes ovelletes) a veure si se'ls veu el detall.
ara si, petó.
dilluns, 31 de març del 2008
divendres, 28 de març del 2008
242/ 28/03/07-28/03/08
1 any!!
[ja sc aki!]
[XaXipirulijuanpelotillas!]
[^un nou dia!^]
[DiFeRenT]
[ja sc aki!]
[XaXipirulijuanpelotillas!]
[^un nou dia!^]
[DiFeRenT]
[Bubble Wrap]
riures,somriures,llàgrimes, plors, veritats, mentides, mirades, petons i abraçades, amistat, amors, desamors, confessions, somnis i imaginació, innocència, barbes a les cames, nois de genolls pelats, tristeses, hiverns sense neu, petons que cauen en l'oblit, vosaltres, agraïment, afecte, estimació, més amistat, més agraïment, un inici, un any, una part de mi, Singapur, ànecs, aniversaris, regals, festa, estudi, estiu, tardor, hivern primavera, lletres, paraules, frases, texts,...
Vosaltres: Lídia (Diiy), Miquel, Laia, Marta, Marc, Franqui, Pablo, Edgar, Judit,...
Molts petons, i molts texts més!
dijous, 27 de març del 2008
241//1301
bones!ª
massa res a dir, ale! ja hi som.
miquel et poso feina,
marta merci
Foto.pregunta nº 4
diiy. :)
N&N'N
Només una mirada per confessar, només una mirada per mentir.
aham!
3r trimestre, la venjança s'acosta... XD
Ara plovia, la rosa i el llibre estaven intactes sobre la taula, tot estava mig en la penombra, i el silenci regnava a tot el pis. Havia comprat la rosa per ella, li ho havia promés, però ara ella ja no volia escoltar-lo, no veure'l i de ben segur tampoc acceptaria la rosa.
Començava a tronar, i el seu telèfon comunicava, talment com despenjat expressament. Per molt que truqués al mòbil no li agafava. El temps els havia fet mal, aquest mal era tot per culpa del temps.
massa res a dir, ale! ja hi som.
miquel et poso feina,
marta merci
Foto.pregunta nº 4
diiy. :)
N&N'N
Només una mirada per confessar, només una mirada per mentir.
aham!
3r trimestre, la venjança s'acosta... XD
Ara plovia, la rosa i el llibre estaven intactes sobre la taula, tot estava mig en la penombra, i el silenci regnava a tot el pis. Havia comprat la rosa per ella, li ho havia promés, però ara ella ja no volia escoltar-lo, no veure'l i de ben segur tampoc acceptaria la rosa.
Començava a tronar, i el seu telèfon comunicava, talment com despenjat expressament. Per molt que truqués al mòbil no li agafava. El temps els havia fet mal, aquest mal era tot per culpa del temps.
A
l
b
a
un petonet!
dilluns, 24 de març del 2008
dijous, 20 de març del 2008
Foto.pregunta2
i doncs, què era una gran ciutat , de l'època del cavaller de Planvidrós, sense una gran muralla?
dimecres, 19 de març del 2008
fragment
J.V. FOIX Sol i de dol.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.
dimarts, 18 de març del 2008
Paraules.VS.fets
paraules o fets?
què preferiu??
jo, sens dubte, fets!
VOLEM FETS, NO PARAULES.
Repeteixo, fets no paraules.
res més a dir.
divendres, 14 de març del 2008
^^
set de venjança per al 3r trimestre.
apali.
avui dijous,
l'alba navega lluny d'aqui, potser alguna idea, potser cap, potser tot potser res és el que em tenen allunyada d'aquiiii!:):)
My problem, my heart, but now, I give up this heart of mine.
Petó!!
dijous, 13 de març del 2008
I give up this heart of mine,
I give up this heart of mine,
I ja sonava música estiuenca al seu reproductor de CDs, la finestra era oberta de bat a bat i tenia ganes de moure's i sortir, però també tenia obligacions i prioritats. La feina de l'escola la mantenia presa davant l'escriptori cada tarda, mínim una hora, màxim,...qui sap. Després? treballava en una pastisseria dos carrers més avall de casa seva. Era aquesta la vida de l'estudiant...
Va sospirar tres vegades i finalment va decidir-se a tancar la llibreta d'apunts, anar fins el mirall i col·locar-se la cinta vermella a la cua. Sobre mateix de la samarreta de tiretes que duia s'hi va posar la camisa igualment vermella i, es va disposar a sortir de casa. Vivia en un pis del centre, amb dues companyes més.
La seva vida era d'allò més normal i fins i tot rutinària, temps enrere havia tingut alguna relació semblant a la de parella, però per allò que passa s'ho van deixar còrrer.
Laaaalalalalalalalalaaaaa
laralalalralralra
:)
Demà dijous.
Nus&Nau'N
Per cert foto d'un regal preciat ;)
Prometo tornar a escriure coses ...no-mediocres!
(sembla que faci campanya pre-electoral)
Alba (o un intent de ser-ho) :D:D
dimecres, 12 de març del 2008
no hay mal que por bien no venga
o això diuen.
i és que després d'ahir la nit i avui (sobretot tarda) els meus ànims han tornat a pujar. i només puc :)
Regalo un peto que cau en l’oblit, una flor a punt de marcir-se, una abraçada superficial, estimació fingida, una cançó a mig compondre, una migdiada sense migdia, una gota de pluja lliscant pel finestral, una fotografia en blanc i negre, un braçalet trencat, un ocell afònic, un so en l’agonia, una llibreta sense fulls, un punt de llibre solitari, una conversa en silenci, una mirada penetrant, un murmuri inintel·ligible, una fulla dansant a l’aire, un llapis d’ulls sense punta, una habitació buida, una paret desbullada, una garbuix de sentiments, el gust d’una crispeta del cinema, la dolçor de la xocolata de Nadal, una sabata descordada, la lluentor dels seus ulls d’or un dia de sol, un somriure de dents perfectes, uns pantalons curts amb uns genolls pelats, un calendari a l’ultima pagina, un diari escrit, una nina damunt el prestatge, un nen amagat dins l’armari, una flor esperant comprador, una adolescent a la parada del bus, un osset de peluix bel col·locat sobre el llit, un perfum trencat, una via abandonada, uns pantalons descosits, una càmera fotogràfica sense records gravats, unes espelmes sense pastis, una nit sense màgia, un paisatge sense cel,un hivern sense neu, un Nadal sense amor, un mar sense horitzó, un sol naixent, una lluna plena, una nit en un balco, hores en un llibre, no-noció del temps en un examen, unes claus sense pany, uns amics de debò, un peto que cau en l’oblit.
Tiro d'arxiiiu amb un text que ja havia posat, a falta d'inspiració/ temes interesants sobre els quals poder escriure.
Perdoneeeeu!
petó (a qui el vulguiii)
i és que després d'ahir la nit i avui (sobretot tarda) els meus ànims han tornat a pujar. i només puc :)
Regalo un peto que cau en l’oblit, una flor a punt de marcir-se, una abraçada superficial, estimació fingida, una cançó a mig compondre, una migdiada sense migdia, una gota de pluja lliscant pel finestral, una fotografia en blanc i negre, un braçalet trencat, un ocell afònic, un so en l’agonia, una llibreta sense fulls, un punt de llibre solitari, una conversa en silenci, una mirada penetrant, un murmuri inintel·ligible, una fulla dansant a l’aire, un llapis d’ulls sense punta, una habitació buida, una paret desbullada, una garbuix de sentiments, el gust d’una crispeta del cinema, la dolçor de la xocolata de Nadal, una sabata descordada, la lluentor dels seus ulls d’or un dia de sol, un somriure de dents perfectes, uns pantalons curts amb uns genolls pelats, un calendari a l’ultima pagina, un diari escrit, una nina damunt el prestatge, un nen amagat dins l’armari, una flor esperant comprador, una adolescent a la parada del bus, un osset de peluix bel col·locat sobre el llit, un perfum trencat, una via abandonada, uns pantalons descosits, una càmera fotogràfica sense records gravats, unes espelmes sense pastis, una nit sense màgia, un paisatge sense cel,un hivern sense neu, un Nadal sense amor, un mar sense horitzó, un sol naixent, una lluna plena, una nit en un balco, hores en un llibre, no-noció del temps en un examen, unes claus sense pany, uns amics de debò, un peto que cau en l’oblit.
Tiro d'arxiiiu amb un text que ja havia posat, a falta d'inspiració/ temes interesants sobre els quals poder escriure.
Perdoneeeeu!
petó (a qui el vulguiii)
dimarts, 11 de març del 2008
I don't know.
Vinga,
Miquel hem de parlar.
A partir d'ara no se'm veurà tant el pèl per aquí.
De fet crec que he trobat feina i tot.
I vinga que res a dir, ni ganes, a passar gana i penes XD
Petons,
i per avui i de moment no hi ha text.
nus i nau nodrissa.
dijous és 13.
diiy. som la p***a
apali (dir q dissabte genial eh!)
Miquel hem de parlar.
A partir d'ara no se'm veurà tant el pèl per aquí.
De fet crec que he trobat feina i tot.
I vinga que res a dir, ni ganes, a passar gana i penes XD
Petons,
i per avui i de moment no hi ha text.
nus i nau nodrissa.
dijous és 13.
diiy. som la p***a
apali (dir q dissabte genial eh!)
dissabte, 8 de març del 2008
Fi
Exàmens acabats,,,,resultats? algún de molt bo, i...algún altre que és millor oblidar...
Hi ha qui no et falla quan ho promet. :)
you rock's!
Hi solia anar a pensar, era el racó perfecte, silenciós, tranquil, podia anar-hi com volia i quan volia, no hi havia més norma que el tenir cap per pensar. No era l'únic que hi anava, hi havia moltes noies que anaven a aquell racó per fer el mateix que ella. Aquelles noies enriolades del davant de l'escola cada matí al passar, qualsevol d'aquelles noies podia haver-li fet ballar el cap, potser si, però allò va ser temps enrere. Ell era diferent ara, i elles també. Ai! L'escola! Feia temps que ell havia deixat aquell món, ara era un universitari atrafegat que als matins estudiava i a la tarda treballava de cambrer en un café. El café!, el malaït café, visitat tan sols per àvies! Sabeu aquelles colles d'àvies típiques que van al café cada tarda i fan la tertúlia, aquelles àvies que es saben tots els arbres genealògics existents i també han aprés la xafardaria diària, talment com nens de parvulari que aprenen cada dia coses diferents i corren a explicar-ho als companys per veure qui és d'ells el que més sap. Potser tant sols li havia passat un parell de cops que un grupet de jovenetes anaven al café i li deixaven una adreça de correu electrònic i un telèfon anotats en un tovalló. Perquè ell, de lleig no n'era pas, al contrari, era un xicot ben atractiu. Potser el seu problema era la timidesa. I qui sap, potser si algun dia portava alguna copa de més lligava, però com que tampoc no li pujava l'alcohol al cap massa depressa... en fi, que la sort no l'acompanyava en aquests temes, o potser era un negat.
Salvem la festa. XD
Xin-xin-xinus! :P
Perquè potser en un futur tindré amics desfilant a cibeles. -_-u
Petó
NUS, q sas quin dia es dijous q ve?
Hi ha qui no et falla quan ho promet. :)
you rock's!
Hi solia anar a pensar, era el racó perfecte, silenciós, tranquil, podia anar-hi com volia i quan volia, no hi havia més norma que el tenir cap per pensar. No era l'únic que hi anava, hi havia moltes noies que anaven a aquell racó per fer el mateix que ella. Aquelles noies enriolades del davant de l'escola cada matí al passar, qualsevol d'aquelles noies podia haver-li fet ballar el cap, potser si, però allò va ser temps enrere. Ell era diferent ara, i elles també. Ai! L'escola! Feia temps que ell havia deixat aquell món, ara era un universitari atrafegat que als matins estudiava i a la tarda treballava de cambrer en un café. El café!, el malaït café, visitat tan sols per àvies! Sabeu aquelles colles d'àvies típiques que van al café cada tarda i fan la tertúlia, aquelles àvies que es saben tots els arbres genealògics existents i també han aprés la xafardaria diària, talment com nens de parvulari que aprenen cada dia coses diferents i corren a explicar-ho als companys per veure qui és d'ells el que més sap. Potser tant sols li havia passat un parell de cops que un grupet de jovenetes anaven al café i li deixaven una adreça de correu electrònic i un telèfon anotats en un tovalló. Perquè ell, de lleig no n'era pas, al contrari, era un xicot ben atractiu. Potser el seu problema era la timidesa. I qui sap, potser si algun dia portava alguna copa de més lligava, però com que tampoc no li pujava l'alcohol al cap massa depressa... en fi, que la sort no l'acompanyava en aquests temes, o potser era un negat.
Salvem la festa. XD
Xin-xin-xinus! :P
Perquè potser en un futur tindré amics desfilant a cibeles. -_-u
Petó
NUS, q sas quin dia es dijous q ve?
dijous, 6 de març del 2008
diumenge, 2 de març del 2008
=)
en resum, la meva cara després de tarda com aquesta és: =)
la pena és pensar que ara m'he de posar fort a la feina... cosa que ja fa molta més madra. i és que no tinc força de voluntat...¬¬
Bones tardes! Em presentaré: jo sóc un llibre, un llibre d'allò més normal , i la meva missió és contar una història, just la que tinc escrita. No porto escrites lliçons escolars, ni tampoc sóc un best-seller, no no, sóc un llibre normal, que sempre, o gairabé sempre, ha passat desapercebut. Llavors la quiestió és, perquè estic demanant ser llegit? Doncs bé, per ser un llibre com cal i fer el que he de fer necessito ser llegit... siusplau...llegiu-me o em retiraràn i la meva història es perdrà en el temps. jo vull contar-vos de què fa que les persones esdevinguem persones, què ens diferencia i que ens fa iguals, jo vull parlar-vos de la llibertat, de la opresió, de l'amor i el desamor...de tantes coses que són per mi les que mouen el món, o el movien fa temps... perquè ara... ara fa molt que ningú m'obre i em xiuxiueja el què del món d'ara... i doncs podeu pensar que estic desinformat i que per tant no valc la pena...però quan ve el vigilant de nit.. Ah! perdoneu això no us ho he explicat, jo visc aquí, en aquesta biblioteca, on a més a més de llibres es guarden obres d'art; i és clar, tenim vigilant de nit, ja sabeu tots que les obres són molt presumides... al que anavem! quant ve el vigilant de nit posa en marxa aquell aparell al que anomenen ràdio, i jo paro molt bé l'orella, -si si, l'he de parar molt bé, perquè jo, que ja sóc vell visc als prestatges del fons, i tot això de les noves tecnologies em queda una mica lluny...- i aprenc cada dia un xic més, però no us penseu!! aprenc el just per no quedar massa antic...
tarda de riure, xerrar, mirar fotos, més riure i si, perquè no dir-ho algun clatellot.. :P
vaig a estudiar!
petons. (a qui els vulgui)
nus!
la pena és pensar que ara m'he de posar fort a la feina... cosa que ja fa molta més madra. i és que no tinc força de voluntat...¬¬
Bones tardes! Em presentaré: jo sóc un llibre, un llibre d'allò més normal , i la meva missió és contar una història, just la que tinc escrita. No porto escrites lliçons escolars, ni tampoc sóc un best-seller, no no, sóc un llibre normal, que sempre, o gairabé sempre, ha passat desapercebut. Llavors la quiestió és, perquè estic demanant ser llegit? Doncs bé, per ser un llibre com cal i fer el que he de fer necessito ser llegit... siusplau...llegiu-me o em retiraràn i la meva història es perdrà en el temps. jo vull contar-vos de què fa que les persones esdevinguem persones, què ens diferencia i que ens fa iguals, jo vull parlar-vos de la llibertat, de la opresió, de l'amor i el desamor...de tantes coses que són per mi les que mouen el món, o el movien fa temps... perquè ara... ara fa molt que ningú m'obre i em xiuxiueja el què del món d'ara... i doncs podeu pensar que estic desinformat i que per tant no valc la pena...però quan ve el vigilant de nit.. Ah! perdoneu això no us ho he explicat, jo visc aquí, en aquesta biblioteca, on a més a més de llibres es guarden obres d'art; i és clar, tenim vigilant de nit, ja sabeu tots que les obres són molt presumides... al que anavem! quant ve el vigilant de nit posa en marxa aquell aparell al que anomenen ràdio, i jo paro molt bé l'orella, -si si, l'he de parar molt bé, perquè jo, que ja sóc vell visc als prestatges del fons, i tot això de les noves tecnologies em queda una mica lluny...- i aprenc cada dia un xic més, però no us penseu!! aprenc el just per no quedar massa antic...
tarda de riure, xerrar, mirar fotos, més riure i si, perquè no dir-ho algun clatellot.. :P
vaig a estudiar!
petons. (a qui els vulgui)
nus!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
