Arribats a aquest punt, ja no cal amorosir les veritats, disfressar-les amb mentides pietoses, que l'únic que aconsegueixen és fer la patacada més gran. Arribats al cor de l'hivern ja no és necessari enganyar els ulls amb arbres plens de fulles per amagar la realitat: van nus. Què en treiem de vestir la cruesa de la realitat amb vestits de seda que la fan menys amarga? La resposta és ben senzilla: RES. Res de res; els vesits, amb el temps s'esquincen, s'esparrequen, cauen... i la realitat queda nua, seca, freda, silenciosa, crua... en tota la seva escència: real.