Ara em venen amb lliçons de què és estimar, ara em venen amb: ho entens?, mira noi, ja fa tems que vaig arribar a aquestes concluions, i tu encara no eres dins la meva vida. Fa dos dies que saps el meu nom i creus que em coneixes, que amb tant sols una mirada em veus el fons, i perona si m'equivoco però crec que et queda molt per saber tot això, si mai ho arribes a coneixer. i no vull que et pensis que per veure'm cada matí asseguda en una cadira amb cara de joquer et pensis que saps tot de mi, o que per canviar unes paraules amb la teva xicota creguis que li explico la meva vida i miracles. Vas molt equivocat, i ara si no et fa res, deixa'm caminar tranquil·la.
Dedicada als pesats que trobes cada mati esperant per dir-te bon dia.
-"tens un estil colorista, que a vegades es perd.. però que troba un cromatisme encantador tot sovint."
.Gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada