Fa dies que tinc poques coses a dir, almenys importants, potser que sigui un d'aquells canvis meus que fan que tot el que em passa m'ho quedi per mi, com a secret gran o petit, però meu- el meu professor de psicologia diu que quedar-se les coses per un mateix és dolent, perquè si és alguna cosa que de veritat t'afecta el no treure-ho et pot arribar a fer mal mé endavant; el meu professor de psicologia diu moltes coses interessants entre els llargs silencis i els glopets d'aigua.Parla de la intuició femenina, de les diferencies que hi ha entre el cervell masculí i el femení, i de totes aquelles coses que afecten a tots i cada un de nosaltres i que no es diuen en cap altre mena de classes.-Doncs això, que escric aquí, no perquè avui tingi res interessant a dir, sino per no perdre el costum, entenent que porto 3 dies envoltada de figuras retóricas (en castellà) de redundáncia viciosa, del mester de clerecía, i fins i tot de las cántigas de amigo.
Sabeu, potser la vida mateixa és una redundáncia viciosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aixo q et passa ens passa a tots, si mes no a mi.
Ja saps com soc, no magrada expressar el q sento i tu, mes dun cop m'has dit q m'aninira be expressar-ho i tens rao, molts cops m'he descarregat amb tu i en d'altres no he estat capaç de fer-ho.
Amb el temps, he apres que tot el q et qedes x dintre el consumeix. I com certs virus, com certes neoplasies, estan dins teu, formen part d tu, pero com si no hi fossin, no nets conscient pq no hi ha clinica, cap simptome ho fa evident... pero tard ho d'hora surt, el teu cos ja no pot mes, i potser en aquell moment es massa tard. Jo mai ploro quan m'ha passat algu que mentristeix, podria presumir de forta? no, pq un bon dia plorare sense motiu i encara sera mes trist ja q no saps q et pot consolar.
A vegades ni un mateix sap que li passa, sent coses molt fortes pero no hi han paraules q ho defineixin, simplement sortirien sequencies d paraules snse sentit q amaguen grans sentiments. Pot sembla estupid, si, total, no hi ha res a dir! no hi ha res a dir o et sembla q no te importancia? q es ridicul? pq molesta als altres!
a filosofia sempre em deien q l'home es un animal politic, no pot viure sense relacionarse, s'ha daprofitar, parla del canvi (mes q canvi diria etapa o periode)
vaya rotllo q testic montant... i no estic fent el meu treball sobre l'assertivitat en els professionals dinfermeria...
com q estic des dl gmail em surten aquets numeros...
Publica un comentari a l'entrada