Vas i tornes, vas i tornes. Trepitjant flors i trencant branquillons. Vas i tornes. No t'adones que cad anada i tornada pot ser una destrossa. No t'adones quede cop hi ets, i ho desmontes tot, esperes treure'n tant suc com et convingui o fins i tot més encara, ho deixes tot eixut... sec. Llavors ja no hi ets altre vegada, i al teu pas tot queda mort, sense vida... i quan comença a reviure, a omplir-se de vida tornes i ho expremeixes tot altre vegada i ho tornes a deixar sec. I vas, lluny, lluny, no parlen de tu ni els ocells, ni els núvols, ni el vent, ni les fulles que mates. I llavors neix una petita flor, tendre, senzilla, i broten les fulles dels arbres i tot sembla mig viu, i plou i surt el sol d'amagatotis entre els núvols. I tot viu. I tornes i ho mates.