
en resum, la meva cara després de tarda com aquesta és: =)
la pena és pensar que ara m'he de posar fort a la feina... cosa que ja fa molta més madra. i és que no tinc força de voluntat...¬¬
Bones tardes! Em presentaré: jo sóc un llibre, un llibre d'allò més normal , i la meva missió és contar una història, just la que tinc escrita. No porto escrites lliçons escolars, ni tampoc sóc un best-seller, no no, sóc un llibre normal, que sempre, o gairabé sempre, ha passat desapercebut. Llavors la quiestió és, perquè estic demanant ser llegit? Doncs bé, per ser un llibre com cal i fer el que he de fer necessito ser llegit... siusplau...llegiu-me o em retiraràn i la meva història es perdrà en el temps. jo vull contar-vos de què fa que les persones esdevinguem persones, què ens diferencia i que ens fa iguals, jo vull parlar-vos de la llibertat, de la opresió, de l'amor i el desamor...de tantes coses que són per mi les que mouen el món, o el movien fa temps... perquè ara... ara fa molt que ningú m'obre i em xiuxiueja el què del món d'ara... i doncs podeu pensar que estic desinformat i que per tant no valc la pena...però quan ve el vigilant de nit.. Ah! perdoneu això no us ho he explicat, jo visc aquí, en aquesta biblioteca, on a més a més de llibres es guarden obres d'art; i és clar, tenim vigilant de nit, ja sabeu tots que les obres són molt presumides... al que anavem! quant ve el vigilant de nit posa en marxa aquell aparell al que anomenen ràdio, i jo paro molt bé l'orella, -si si, l'he de parar molt bé, perquè jo, que ja sóc vell visc als prestatges del fons, i tot això de les noves tecnologies em queda una mica lluny...- i aprenc cada dia un xic més, però no us penseu!! aprenc el just per no quedar massa antic...
tarda de riure, xerrar, mirar fotos, més riure i si, perquè no dir-ho algun clatellot.. :P
vaig a estudiar!
petons. (a qui els vulgui)
nus!
la pena és pensar que ara m'he de posar fort a la feina... cosa que ja fa molta més madra. i és que no tinc força de voluntat...¬¬
Bones tardes! Em presentaré: jo sóc un llibre, un llibre d'allò més normal , i la meva missió és contar una història, just la que tinc escrita. No porto escrites lliçons escolars, ni tampoc sóc un best-seller, no no, sóc un llibre normal, que sempre, o gairabé sempre, ha passat desapercebut. Llavors la quiestió és, perquè estic demanant ser llegit? Doncs bé, per ser un llibre com cal i fer el que he de fer necessito ser llegit... siusplau...llegiu-me o em retiraràn i la meva història es perdrà en el temps. jo vull contar-vos de què fa que les persones esdevinguem persones, què ens diferencia i que ens fa iguals, jo vull parlar-vos de la llibertat, de la opresió, de l'amor i el desamor...de tantes coses que són per mi les que mouen el món, o el movien fa temps... perquè ara... ara fa molt que ningú m'obre i em xiuxiueja el què del món d'ara... i doncs podeu pensar que estic desinformat i que per tant no valc la pena...però quan ve el vigilant de nit.. Ah! perdoneu això no us ho he explicat, jo visc aquí, en aquesta biblioteca, on a més a més de llibres es guarden obres d'art; i és clar, tenim vigilant de nit, ja sabeu tots que les obres són molt presumides... al que anavem! quant ve el vigilant de nit posa en marxa aquell aparell al que anomenen ràdio, i jo paro molt bé l'orella, -si si, l'he de parar molt bé, perquè jo, que ja sóc vell visc als prestatges del fons, i tot això de les noves tecnologies em queda una mica lluny...- i aprenc cada dia un xic més, però no us penseu!! aprenc el just per no quedar massa antic...
tarda de riure, xerrar, mirar fotos, més riure i si, perquè no dir-ho algun clatellot.. :P
vaig a estudiar!
petons. (a qui els vulgui)
nus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada