atrapada

atrapada dins un mar de pors, temors i dubtes, grans onades m'afoguen i no em deixen decidir, un cumul de preguntes sense resposta o amb una resposta massa dura, incapaç d'acceptar l'inevitable, un guirigall d'opinions m'apreten a decidir, una muntanya de consells em presionen, noves amistats, noves oportunitats, nous començaments, tombes el cap per trobar quelcom en el passat que t'ajudi a veure que has triat el millor, i quan et gires, t'adones de que aquell petit disgust va valdre la pena, evoluciones, d'altres s'estanquen. fa poc he descobert que aquella bronca de fa dos anys a la tarda, en que vaig acabar plorant al costat de la nina blava a st miquel, va valdre la pena, nosaltres hem avançat, elles s'han estancat, que segurament no es aixi, pero estic orgullosa d'haver trencat amb tot allo, de no ser aixi ara no seria com soc, ni aniria amb qui vaig, ni res seria com ara...