dimarts, 14 de juliol del 2009

Del que fa el cansament de la vista i la son.

Dies de dol per una mosca
llavis eixuts de no parlar
parpelles cansades de felicitat
pell colrada pel temps lliure
mans aspres d'un regal
el cor robat per un somriure
la vida brillant a dalt de tot.
l'estiu s'encomana,
les ganes, la joia i la diversió,
l'estiu no és el dia de pluja,
l'estiu és les tardes al sol.
Estiu són rialles, becaines,
gotetes d'aigüa esquena avall.

1 comentari:

Prova ha dit...

De com la poesia espontània explica d'allò més bé la realitat de la vida;