He trobat la caixeta on guardava les joies de petita. He trobat aquell rellotge que em va acompanyar tantíssimes hores, fins que va quedar desfasat per un de més nou i que, malgrat tot, els segons, minuts i fins i tot anys que l’he tingut abandonat podria continuar portant al mateix forat de la corretja. He trobat aquell rellotge que va desfasar el primer i que porta una corretja que no li pertoca, com tampoc l’anterior corretja, ni l’altra, ni l’altra, ni tampoc l’altra. Hi havia també aquell rellotge del que gairebé costa endevinar els números. Entremig de dues capses amb arracades he trobat aquell braçalet de pedretes pel que vaig estar hores davant la paradeta de fira, en bona companyia, per decidir quin dels mil braçalets era el meu futur braçalet. En una de les capsetes amb arracades hi he trobat aquella desaparellada que va quedar soltera una nit de festa major, recordes? Ara, però, té la companyia d’aquella que va quedar vídua per culpa d’una estrebada i una fatídica caiguda pel desaigua de la pica d’uns banys públics. Tenen amistat amb aquella pobreta bessona que va quedar sola durant un viatge en cotxe cap a qui sap on. També hi ha aquell parell d’arracades que em va regalar algú la tercera setmana de compartir vida quotidiana. I aquell anell minúscul que portava quan tenia tants anys com dits d’una mà. [...]






['Cause I've got you to make me feel stronger]