Auxili perdó

Tant és, si la frase més important d'aquesta confessió la dic només remugant.
Pitjor per vosté, si no la sent mai:









He estimat i m'han estimat; però totes dues coses alhora, mai.


[...]

Divendres. La meva mare té un vibrador en forma de pintallavis, l'hi he trobat a la tauleta de nit. Estic feta caldo mentalment. L'he fet servir tota la tarda, és esgotador, és com una droga portàtil, renovable fins a l'infinit i completament gratuïta. Em fa vergonya pensar en les marranades que m'imagino per arribar al final, així que no us les penso dir. Vaig descobrir l'orgasme als onze anys, fregant-me les cuixes una contra l'altra. Però ara, ara...amb aquesta màquina infernal... He arribat a la cuina tota vermella i suada per fer el sopar amb la meva carona d'angelet innocent. M'he senyat per beneir l'àpat i pagar el meu deute.



[...]


Hi ha persones -pobretes!- que asseguren que aquesta història és inventada de dalt a baix.

MOSCOU-PARÍS,
2005-2007


Auxili perdó, Frédéric Beigbeder