08/11/08

Des de ben petita que a la meva vida hi havia hagut un home, un gran home, gran en edat i en sabiesa d'aquella que només s'aconseguieix amb el pas del temps, sabiesa de vida, era bo, molt bo, com un troç de pa i incapaç de fer mal. De petita em parlava d'un invent que segons ell en un parell d'anys havia de revolucionar el mercat. Jo, innocent me'l creia. Parlava de bicicletes que funcionaven amb piles, que no necessitaven la força de pedalar. Em va dir que ell tenia la única del món, i que quan jo fos més gran me la regalria. Després vaig crèixer, i vaig veure que el cert era que no hi havia tal bicicleta, però era bonic de recordar. Després va resultar que vaig tenir un germà, i de ben petit a ell li va explicar la mateixa història. Li va dir també que li regalaria quant fos més gran. A vegades, quan tal regal no existeix el que si que queda és un llegat, un record que s'ha de mantenir viu. Ara aquesta tasca és nostra.