Emprenyada.

Bones!
Bé, el títol ara mateix no té res a veure amb com estic d'ànims, però si que té a veure amb com em sentia aquest matí. No és cap sensació nova, però amb tot, molesta. Sovint o no tant sovint decideixes anar a veure alguna cosa per passar una estona agradable, o anar al mercat , o anar a alguna fira,... o milers de possibles opcions.
Emprenya la gent que no té respecte per res i que no paren fins que et fan fora a cops de colze, o la gent que té la fantàstica filosofia de vida de " o passar o rebentar". O que se't emportaper davant i no es giren ni a dir HO SENTO, o que et trepitjen i no s'aturen a dir disculpi, i em treuen de polleguera, I SÍ, AVUI M'HE PICAT AMB UN HOME PER CULPA D'AIXÒ. Quan ja m'ha fet fora a mi a cops de colze i es disposava a fer el mateix amb me mare, m'he cremat, però quan ha anat just que no tir me mare sobre un cotxet he entrat en acció. Però quina vergonya!Com pot ser que la gent sigui capaç d'arribar a aquests extrem per pur egoísme? Per què coi no es queden a casa seva?!
Que ja tenim una edat per anar fent el SUBNORMAL pel món. Deixar passar als nens quan hi ha un espectacle està molt bé, és més trobo que s'hauria de fer sempre, però que gent que en teoria és adulta faci aquestes tonteries em rebenta molt.