divendres, 22 d’agost del 2008

Diferent, i prou.

Altament pensativa, visualitzant la sala del temps, amb milers de rellotges pendents a les parets, milions de tic-tacs a l'uníson,records que tornen de la llunyania, que prenen forma i poder, la màgica frase: "I'm just a kid and live is a nightmare" que s'amplia es renova. Somriures estranys, plaents. El temps lent, altra vegada, tic-tacs cansats, pesats, llargs."There's a million things I hate about you". " I'd do anything". Més somriures estranys, ganes de saltar i cridar, de ballar i canta fins a dir prou. Aigües glaçades. "And leave this place To never come back".
Na na na na naaaa!
xD

petons.
[optimista, almenys de moment.]