Tipa de menjar i tipa de la major part del món; M'espanta el meu propi cinisme o en menor grau sarcasme, i odio tantes coses en aquest moment,
encara que avui ha estat un dia molt bonic; sempre hi ha un punt capaç d'espatllar tantes coses.
Afirmo, que en aquest moment -si no em trobés com em trobo- agafaria una maleta obriria l'armari per omplir-la i marxaria allà on ningú pugués emprenyar-me.
En fi, encara hi soc a temps,
vagi bé,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
tots ens sentim així més sovint del què ens agradaria. A mi em consola saber que demà serà un altre dia, millor o pitjor, ara x ara no importa, simplement, un altre de diferent.
Publica un comentari a l'entrada