bubble wrap: Seguim amb Itàlia i afegim Cuixà.

dimecres, 18 de juny del 2008

Seguim amb Itàlia i afegim Cuixà.

1 comentari:

Anònim ha dit...: Molt bones les fotus!!

Però la tercera¿¿

-> un llençols rebregats, un paqet de luqi i restes de crispetes¿¿ benu a part dls peus d'1 noia.. n fi q hi falta contextualització!!

Men vaig a studiar;

Sigues feliç i fés fotus!; 18 de juny del 2008, a les 3:44

Publica un comentari a l'entrada

fes memòria, ho recordes?
un moment, un somriure,
gravat per sempre més,
si mai es repeteix un semblant
mil punyals t'encongeixen el cor.
i ara et dic, tornaries enrere?
totes les memòries, cada instant
seria igual? mai. mai res és com era.
moments daurats, moments platejats,
mai la mateixa lluentor,
somriures radiants, somriures burletes,
mai la mateixa confiança.
les paraules canvien?
i es clar! ja..però com?
paraules que abans no deien res,
ara et regiren un món.

['Cause I've got you to make me feel stronger]*

Si acaso tu no ves
Mas allá de tu nariz
Y no oyes a una flor reír

Si no puedes hablar
Sin tener que oír tu voz
Utilizando el corazón

Amigo Sancho escúchame,
No todo tiene aquí un porqué
Un camino lo hacen los pies

Hay un mundo por descubrir
Y una vida que arrancar
De brazos del guión final

A veces siento al despertar
Que el sueño es la realidad

Bebe, danza, sueña
Siente que el viento
Ha sido echo para ti
Vive, escucha y habla
Usando para ello
el corazón

Siente que la lluvia
Besa tu cara
Cuando haces el amor
Grita con el alma
Grita tan alto
Que de tu vida, tu seas
Amigo el único actor

Sí acaso tu opinión
Cabe en un sí o un no
Y no sabes rectificar

Si puedes definir
el odio o el amor
Amigo que desilusión

No todo es blanco,
O negro: es gris
Todo depende del matiz,
Busca y aprende a distinguir

La luna puede calentar
Y el sol tus noches acunar
Los arboles mueren de pie.

He visto un manantial llorar
Al ver sus aguas ir al mar.

bubble wrap

dimecres, 18 de juny del 2008

Seguim amb Itàlia i afegim Cuixà.

1 comentari:

Alba

la sidia i la lindria

blog jo¿?