Has notat mai que en sentir una paraula et ronda el fantasma d'un record?
Has sentit mai no tenir ganes d'un dia per una part i morir-te'n de ganes per una altre?
Has anhelat mia tant algun moment com s'anhelen les nits d'estiu?
Has passat mai moments tant bonics o intensos que volies ser infinit?
Has estat mai tant content com per no parar de somriure en tot un dia?
Acabat, per fi, el patir; ara ... una excursió ...que pot tenir alguns entrebancs,,, un cap de setmana un tant estrany però esperat, moltes ganes de treure de l'armari aquell conjunt que fa gairabé un mes que hi espera pacient. I massa feina per dues tardes...quin estress!!
Després de llevar-me uns quants dies d'hora i anar a dormir tard, avui per fi, reposo.
Ganes d'acabar el projecte, llegir-lo i comentar.
AiiiX!
petons a tothom qui els vulgi;
alba, ara si.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
1- si
2- demà mateix!
3- no...
4- clar! ;)
5- per sort, més d'un
Ja ha arribat l'hora de descansar :) ens ho tenim merescut, no? l'estiu ja és aquí i amb ell les seves nits, els seus matins a la piscina, les tardes de converses.. tot el pack!
Demà acabo la sele! què sigui el que deu vulgi amb la química... faré el que podré, sempre he sabtu que no tinc aquell criteri químic de què sempre parlar aquell que diu que es professor de química.
Jo si que en vull de petons, eh!
Marta
Publica un comentari a l'entrada