-una vegada em va portar un ou, era molt bonic, d’un país exòtic, al cap de dues setmanes o així de tenir-lo, es va obrir, jo gairebé no me’n recordava de l’ou i va ser una gran sorpresa quan vaig arribar amb la meva mare i en entrar al menjador vaig veure un poll realment lleig saltant pels sofàs...va ser molt divertit caçar el poll, perquè tant a mi com a la meva mare ens feia por, ara és maquíssim aquell ocell, és molt petit, i amb molta ploma, sembla una boleta, i és molt agradable sentir-lo cantar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada