temps
el temps s'escola, se'ns escapa, com els raigs solars entre els nuvols, formant imatges celestials, com la sorra de la platja entre els dits, quan feiem castells de petits, un castell que costa suor i esforços, i despres, quan et vas a treure la sorra a l'aigua, just en aquest temps, que es tan poc, pero es suficient, passa algu i el xafa, el deixa mig derruit, mig enfonsat. Pot semblar una estupidesa, pero per aquell nen, que des de l'aigua s'ho mira desolat, ha estat una patacada, s'estava traient la sorra per sortir de l'aigua i posar-se a jugar al castell i ara no hi es...pero aquell nen no s'enfonsa, cau, si, pero es torna a aixecar i fa un altre castell, i en faria un altre si fes falta, i dos mes, fins que aconseguis jugar-hi...no es rendeix, es tenaç, es per admirar.
el temps s'escola, se'ns escapa, com els raigs solars entre els nuvols, formant imatges celestials, com la sorra de la platja entre els dits, quan feiem castells de petits, un castell que costa suor i esforços, i despres, quan et vas a treure la sorra a l'aigua, just en aquest temps, que es tan poc, pero es suficient, passa algu i el xafa, el deixa mig derruit, mig enfonsat. Pot semblar una estupidesa, pero per aquell nen, que des de l'aigua s'ho mira desolat, ha estat una patacada, s'estava traient la sorra per sortir de l'aigua i posar-se a jugar al castell i ara no hi es...pero aquell nen no s'enfonsa, cau, si, pero es torna a aixecar i fa un altre castell, i en faria un altre si fes falta, i dos mes, fins que aconseguis jugar-hi...no es rendeix, es tenaç, es per admirar.
res a veure, pero el meu subconscient ho ha relacionat.
1 comentari:
feia temps que no escrivies un text d'aquets, eh! ja es trobaven a faltar.
Els temps passa, tens raó, i gràcies a això sempre, en qualsevol moment donat de la nostra vida, podre tornar a construir un castell :)
Publica un comentari a l'entrada