Ara per ara s'ha posat de moda atribuir-se els mèrits aliens, fer patir pel propi plaer, i en front de tot això neixen altra vegada la ignorància, dels que no volen entrar en aquest joc i encara no han estat tocats; i la ironía, sarcasme i cinisme de qui no hi volia entrar i ha estat tocat de ple. Aquest joc sembla joc de gent amarga, sàdica i potser fins i tot dolenta; però res que l'aparença no ens mostri, encara que sembli així, aquestes característiques no tenen res a veure amb la realitat. Sovint veus meloses, dolces i fins empalagoses son les que porten el punyal per davant- el punyal, el puny, la ma estesa o la llengua solta-.Hi ha encara un altre tipus de gent; aquella que es troba dins el joc per voluntat, però que mai té el torn dels daus i que veu fer trampes però tanca la boca.
De fet no sé pq publicaré això, si anant molt bé ho llegiran 2 persones, i , anant malament cap. Potser per desafogar-me, potser pel desig d'opinió, potser per cap d'aquestes raons.
A cuidar-se
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Saps perfectament que sempre et llegirà algú.
Arriba un punt on la convivència permet veure clarament com és una persona. I cal remarcar que sovint no actuar és fer-ho malament. El mal es fa sovint pq la majoria es mostra indiferent.
També cal dir que al món difícilment hi ha persones bones, i les que ho són es mouen entre la ignorància, el sacrifici i l'autoconvenciment.. en un equilibri sovint precari.
Però creu-me, cal tenir principis, ètica i si cal fotre's per això. Però sempre creure en un mateix, pq això et fa millor q molts d'altres.
La vida és difícil per qui lluita per ser ell mateix, però la vida sempre és difícil igualment.
No et rebaixis al seu joc. Però si cal lluita al seu camp de batalla, amb les teves armes: un espasa ben forjada i no un punyal enverinat, un duel cara a cara i no la conspiració a l'esquena..
ara ja m'he flipat.. però mai oblidis el valor dels teus valors (tu ja m'entens)
sigues feliç;
davant de la bíblia que t'ha escrit en miquel, m'he quedat sense paraules... que estrany en mi!
per cert, que no saps que jo cada dia entro al teu blog?
Quanta raó Mr.Miquel. Desgraciadament som pocs els que ens hem parat mai a pensar en el que has escrit, i jo, mancat de tanta bona narrativa, seré més dur i conclueixo que la gent és autodestructiva amb les persones que l'envolten i en resum una colla d'amargats de l'existència.
Publica un comentari a l'entrada