Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
-Y así se el león enamoró la oveja…
-Qué oveja tan estúpida…
-Qué león tan morboso y masoquista…
-Qué oveja tan estúpida…
-Qué león tan morboso y masoquista…
fes memòria, ho recordes?
un moment, un somriure,
gravat per sempre més,
si mai es repeteix un semblant
mil punyals t'encongeixen el cor.
i ara et dic, tornaries enrere?
totes les memòries, cada instant
seria igual? mai. mai res és com era.
moments daurats, moments platejats,
mai la mateixa lluentor,
somriures radiants, somriures burletes,
mai la mateixa confiança.
les paraules canvien?
i es clar! ja..però com?
paraules que abans no deien res,
ara et regiren un món.
['Cause I've got you to make me feel stronger]*
un moment, un somriure,
gravat per sempre més,
si mai es repeteix un semblant
mil punyals t'encongeixen el cor.
i ara et dic, tornaries enrere?
totes les memòries, cada instant
seria igual? mai. mai res és com era.
moments daurats, moments platejats,
mai la mateixa lluentor,
somriures radiants, somriures burletes,
mai la mateixa confiança.
les paraules canvien?
i es clar! ja..però com?
paraules que abans no deien res,
ara et regiren un món.
['Cause I've got you to make me feel stronger]*
Alba
- Alba!*
- Singapur, La Parra, Singapore
- Sóc jo;és molt difícil descriure a una persona i molt més descriure's a si mateix,tothom té una percepció de la realitat molt diferent, per tant deixo que vosaltres imagineu...feu la vostra! Actualment més complicada que a l'inici del blog. Segons diuen: lliure, gran, orella,ulls,boca i fada.I un pèl extraterrestre-perfeccionista.
la sidia i la lindria
blog jo¿?
-
►
2009
(37)
- ► de novembre 2009 (1)
- ► d’octubre 2009 (1)
- ► de setembre 2009 (1)
- ► d’agost 2009 (1)
- ► de juliol 2009 (1)
- ► de juny 2009 (2)
- ► de maig 2009 (2)
- ► d’abril 2009 (5)
- ► de març 2009 (7)
- ► de febrer 2009 (8)
- ► de gener 2009 (8)
-
▼
2008
(134)
- ► de desembre 2008 (7)
- ► de novembre 2008 (4)
- ► d’octubre 2008 (10)
- ► de setembre 2008 (8)
- ► d’agost 2008 (10)
- ► de juliol 2008 (12)
- ► de juny 2008 (14)
- ► de maig 2008 (9)
- ▼ d’abril 2008 (11)
- ► de març 2008 (17)
- ► de febrer 2008 (17)
- ► de gener 2008 (15)
-
►
2007
(180)
- ► de desembre 2007 (16)
- ► de novembre 2007 (11)
- ► d’octubre 2007 (14)
- ► de setembre 2007 (14)
- ► d’agost 2007 (14)
- ► de juliol 2007 (28)
- ► de juny 2007 (20)
- ► de maig 2007 (23)
- ► d’abril 2007 (35)
- ► de març 2007 (5)
| Si acaso tu no ves Mas allá de tu nariz Y no oyes a una flor reír Si no puedes hablar Sin tener que oír tu voz Utilizando el corazón Amigo Sancho escúchame, No todo tiene aquí un porqué Un camino lo hacen los pies Hay un mundo por descubrir Y una vida que arrancar De brazos del guión final A veces siento al despertar Que el sueño es la realidad Bebe, danza, sueña Siente que el viento Ha sido echo para ti Vive, escucha y habla Usando para ello el corazón Siente que la lluvia Besa tu cara Cuando haces el amor Grita con el alma Grita tan alto Que de tu vida, tu seas Amigo el único actor Sí acaso tu opinión Cabe en un sí o un no Y no sabes rectificar Si puedes definir el odio o el amor Amigo que desilusión No todo es blanco, O negro: es gris Todo depende del matiz, Busca y aprende a distinguir La luna puede calentar Y el sol tus noches acunar Los arboles mueren de pie. He visto un manantial llorar Al ver sus aguas ir al mar. |
1 comentari:
t'acabes de guanya el titul, sense tirate 5anys estudiant, de psicologa personal, mocador d roba (no pas dusar y tirar)... i mil coses q se'm podrien acudir si tingues la ment prodigosa q no tinc :)
un petonas!
infancia.. qui pogues viure al pais de nunca jamas
Publica un comentari a l'entrada