dilluns, 31 de març del 2008

This is the last time.

Perquè em va agradar semblar tant cosmopolites, anar tant diferents i veuren's igual, emperifollar-nos fins al punt de perdre el transport, aquell bus en la penombra verda d'uns llums antics i cremats pel sol, el silenci nomes trencat per el cruxit del mateix aparell, buscar sortides on no n'existeixen de possibles per la relació espai temps, parlar d'allò que vam quedar no ser anomenat més, per fer el ximple enmig d'una abraçada saltant pel carrer, riure i enfadar-nos, aplicar les qualitats mutues en un mateix instant, perquè m'encanta com una situació d'allò més corrent pren un altre color al teu costat.



[Horroritzada i espantada.
espero trobar la mà justa i que millor eixuga les llàgrimes quan toqui. tu ja m'entens.
XD]
petit parentesi sense sentit.


^^

Petó; i als homes de diumenge 30 a la tarda (fent unes ovelletes) a veure si se'ls veu el detall.

ara si, petó.

3 comentaris:

marta ha dit...

m'agrada aquesta frase: "perquè m'encanta com una situació d'allò més corrent pren un altre color al teu costat.". M'agraden aquets moments :)

una abraçada ben forta!!

q vagi be maca!

Anònim ha dit...

com diria algú....k xxxxxxxxxxulu!xd....sense comentaris

les coses escrites, pensades , viscudes d'una manera o d'una altra canvien el seu sentit, cla k sI!!!

n estc gota inspirada i no tinc ganes de re només de jugar a tennis...ja em diràs tu


apalins k no sigui res!!!

petonarru

Anònim ha dit...

(tot seguit detallo un detall)

M'agrada que escriguis, i ho pengis aquí, bé de fet el que m'agrada es llegir-ho (indiferentment de si és sobre un paper -reciclat és clar- una pantalla o encara millor sentir com ho dius en directe..

I el fet és que m'agrada conèixer, i en concret conèixer-te és d'allò més interessant -com tu mateixa-.

I per avui ja hi ha prou comentari, un detall sense importància (tot això que he escrit), i això que demanar perdó en la majoria de situacions no té sentit (ja que en el fons el que caldria són un "gràcies" mutu, la bona amistat ja ho té això);

Sigues feliç;