el titol no te res a veure amb l'escrit;
massa feina i no hi ha ganes de fer-la.
vull ser a singapur.
La seva casa era amplia i clara, amb espais lliures i nets, que donaven sensacio de llibertat. Al segon pis, però, hi havia una estança càlida, amb un gran sofà i plena de prestatges i llibres,amb un gran finesrtal cober per cortines tupides, tot semblava fer-te companyia i creava un espai confident i intim. Era alla on anava quan es sentia rendida, es notava derrotada i les llàgrimes ja havien inundat els seus ulls, quan ni tant sols la poesia podia arrancar-li un somriure, quan semblaven haver-se apagat totes les bombetes.
Des de la butaca negra estant arribava al prestatge on hi havia àlbums i caixes de fotos, i algun llibre manuscrit de la mare, tots vells, tots empolsinats...de quan encara no publicava...
podria dir que ja gairabe se'ls sabia de memoria aquells petits relats.
La mare li deia que ella havia nascut sentida, i que per aixo era tant sensible, ella nomes es considerava extremadament feble i estranya. El pare li deia que era una noia molt valenta, pero que a la vegada tenia un gran cor.
(perdoneu les faltes, pero no tinc ganes de corregir ni d'esforçar-me )
que arribi l'agost;
ganes de fer grans coses.
i si dic grans son grans, pero tot queda en somnis impossibles,
1 comentari:
molta gent es sent com tu en aquets dies. Estem en aquella epoca de lany en q ja estem cansats d tot, qualsevol cosa ens afecta, poques coses motiven, la ilusio es va apagant... i necessitem vacances, fugir d'aquesta rutina, pero les vacances no arribem, ja ho diuen, les coses bones es fan esperar, d fet, es lunic q podem fer, esperar, esperar lestiu.
Quan falta x setmana santa¿? 2setmanes¿? somriu, aviat tindrem un "respiro" :)
prento en calma ;)
petons!
Marta
Publica un comentari a l'entrada