si pugués!

Ara mateix voldria tenir una làmpada màgica al meu sevei, una làmpada que en fregar-la amb estima em regalés un geni, un geni que al parlar-li amb simpatia m'obsequiés amb un desig. sols un desig, el tinc molt clar, demanaria un somriure vostre, de cor, sincer, sentit, i dolç. un somriure d'una tarda, una tarda d'estiu, al banc del carrer torra saltant, amb formigues a terra i bosses de pipes i de llaminadures, de llavis untats per les restes d'un gelat de xocolata acabat d'esgotar, el so de l'aigua com a banda sonora...