si ara em demanessin per descriure com em sento amb simplicitat respondria:
- Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuggggggggggggggrgh!
No, no estic enfadada ni disgustada, només saturada. Estic traient temps de la feina per escriure això i comprovar si em relaxo. Necessito caminar poc a poc, necessito moments de pintura i lectura, no necessito ni tampoc vull paraules atalavadores, però si histories narrades des de l'afecte.
Sense res interessant a dir més que ¡Ja estàs de camí!, Encara ets mig món enllà! i...no sé on ets.
Vaig a pintar, llegir, i dur una vida momentàniament bohèmia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada