"¿Saps què era el meu marit? El fenomen més rar que et pots trobar a la vida: un home.
Però no pas en el sentit teatral de la paraula. No era un amorozo d'opereta italiana. No era un mascle com ho solen dir els boxejadors. Tenia una ànima masculina, reflexiva i congruent, inquieta, escrutadora i desconfiada. Aleshores això no ho sabia. Són terriblement difícils d'aprebdre, les coses importants de la vida."
Fragment de "La dona justa" de Sándor Márai; llibre acabar d'arribar a la meva biblioteca personal i que segons sembla en les 20 primeres pàgines promet.
Gràcies.
En teràpia de desintoxicació fotologuil (per tant es sobreentén que no em faré un compte flickr), i, com a conseqüència adicció a la lectura; he d'aprendre a matizar i utilitzar escales, no extrems.
Nus!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
te tota la rao el text, les coses importants costen d'aprendre i, en la meva opinio, s'aprenen a cops. Ara podriem començar a filosofa respecte el q es important i el q no... tot i aixi jo penso q sovint les coses no son tan importants despres d'haverles apres...es un tema molt relatiu i una opinio com qualsevol altre, el problema esta en q molts cops no volem aprendre coses... dit d'una altra manera: por a la realitat aixo es un bon problema. bueno, potser que ho deixem aqui, em motivo molt quan començo a filosofar xD
t'animo a seguir llegint!
Marta
pd: aix.. els homes... complexes pero sencills a la vegada, sera x aixo q magraden tan xD
Publica un comentari a l'entrada