Felicitats Marc!!
per què com ja saps, t'estimem, et trobem a faltar, i ens encantes.
No, la foto no té res a veure amb tu....Però l'he fet fa poc i l'he retocat i m'ha agradat.
Proximament: la nina de porcellana.
petons.
(sip)
| Si acaso tu no ves Mas allá de tu nariz Y no oyes a una flor reír Si no puedes hablar Sin tener que oír tu voz Utilizando el corazón Amigo Sancho escúchame, No todo tiene aquí un porqué Un camino lo hacen los pies Hay un mundo por descubrir Y una vida que arrancar De brazos del guión final A veces siento al despertar Que el sueño es la realidad Bebe, danza, sueña Siente que el viento Ha sido echo para ti Vive, escucha y habla Usando para ello el corazón Siente que la lluvia Besa tu cara Cuando haces el amor Grita con el alma Grita tan alto Que de tu vida, tu seas Amigo el único actor Sí acaso tu opinión Cabe en un sí o un no Y no sabes rectificar Si puedes definir el odio o el amor Amigo que desilusión No todo es blanco, O negro: es gris Todo depende del matiz, Busca y aprende a distinguir La luna puede calentar Y el sol tus noches acunar Los arboles mueren de pie. He visto un manantial llorar Al ver sus aguas ir al mar. |
3 comentaris:
Merci de britat alba!!
felicitats!!
et deixo una frase d einstein:
"No entiendes realmente algo a menos que seas capaz de explicarselo a tu abuela." creus q podries explicar tot el q saps a la teva avia¿? jo crec q explicar si.. pero q ho arribes a entendre... la meva em diria q si xq em calles xD
la number 1 xD
Molt bona foto, excel·lents sombres i millor composició!!
Continua fent fotus tant bones com aquesta i escrivint el blog!!
Pq la vida no s n blanc i negre, però les fotus axí reflexen dallò + bé els matisos qe té...
M deus 1 fotu;
Sigues feliç;
Publica un comentari a l'entrada