-Si si, no n'has sentit a parlar?pobreta ara és òrfena...del seu pare no en sap res ningú...i la seva mare ha mort aquesta nit passada....aixafada per un arbre que ha caigut.
-Pobre noia, tan maca que semblava...i mira que morir aixafada per un arbre...jo la vaig advertir algunes vegades de que aquest bosc les nits de tempesta era molt perillós...
-Pobre noia...per cert Matilda, aquest te cada dia et surt millor.
-I on dius que és la nena ara?
-L'he deixat a dalt dormint, però crec que s'escapa...
-Deu estar patint un calvari.
-Si si,un calvari...
Per l'escletxa de la porta de l'armari, l'Ariadna veia i sentia com parlavem d'ella quatre velles xarrameques i corcades.Encara no les coneixia i ja els tenia mania...Esperava que la seva mare tornés aviat.Aquell armari feia pudor de pols, com tota la casa,va pensar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ola!!!
a mi em costa de seguir aket conte ...nivel.la...història...que fas, PERÒ NO DEIXA DE SEr impressionantment ben escrit!!!
ja he dinat(verduretes a la planxa, arròs bullit i pollastre a la planxa...pk és clar...tan menjar tan menjar i la meu mare ja diu que després de festes per esmorzar, per dinar i per supar mongetes tendres..sisi...qui s'ho creu això?¿?¿)Bé, això que ja he dinat i he fet algun deurot de mates.El títol de l'última actualització jajaja m'encanata "velles corcades"
Bé doncs beaucopu de merci per venir al supar!!! que desp`res ja va estar pro al moment ooooooooooiiiiiiiixxx benu ja deies k tenia un pal descombra al cul....xd jajaja com en martí!!!
bé, avui un dia indefinit n??? és com...el penúltim dia de l'any
bé avui potser no se`ra res de l'altre món eprò dema!!! ajajaja de sii la ostia!
vinga xurrique et vaig a trucar!
fins araaaaaa!!!
un petonàssssssssss
i tingues present k T'ESTIMU(jo i molta més gent)!!
Publica un comentari a l'entrada