últim "dia" de l'any

crec que una bona companyia durant tota una tarda és molt important...
però...tot el meu món és ara runa, res és com fins fa unes setmanes, tot canvia a un ritme vertiginós, i... i crec que estic farta de cedir, d'acceptar-ho tot, de no tenir ni veu ni vot...i em pica el cervell, em bullen les neurones i em surt fum pels dits del peu...
el més impressionant és que nosé com reaccionar en situacions que veig a venir des de fa temps, ni sé com resoldre problemes que fa poc no m'haurien causat ni un sol maldecap...
alguna suggerencia???


"Ella era tant sols allò en què els altres l'havien convertit, era sols algú que menjava fins rebentar, que no practicava cap esport i ni tant sols estudiava, es portava malament amb els seus pares i no tenia cap mena de relació amb els seus germans,si , era això, fins el dia en que l'Ariadna va arribar a l'internat.Tenien mateixa edat, compartien dormitori i pupitre, seien de costat al menjador...des que l'Ariadna havia arribat eren poques les hores que passaven separades.El primer dia, s'havia portat molt malament amb l'Ariadna, per quedar bé amb les altres li va estirar les cues i li va donar una empempta tant forta que la va fer caure de cul en un bassal, però amb tot l'Ariadna no es va enfadar, era molt amable, i gairabé no plorava mai tampoc.També es valia que la seva "tia" era una de les amigues de la senyoreta Matilda, mestressa de l'escola, però tant sols ella sabia que no es sentia bé fent això, però no hi havia altre manera d'encaixar."