dia saturant

podeu imaginar 63 persones coordinades, llestes per passar a l'acció, saben què toca fer a cada moment, preparats per rebelió...63 persones enfadades, enfurismades, fartes de no ser escoltades, decidides;
això és el què ha passat avui a les 4h : 35 persones assegudes en una escala, manifestant-se en contra d'un professor, i unes altres 28 assegudes al terra de la classe perquè no han pogut sortir-ne. crits dins una aula, silenci a les escales, un grup de professors astorats, ningú sabia què passaria llavors ni com reaccionar.els professors intentant posar ordre i els alumnes oposant resistència... impresionant; ningú, ni tant sols entre nosaltres pensavem que podiem arribar a tenir tanta força si estavem units; això si, deprés de que tot surti bé, hi ha advertències, no sense raò de que això no és correcte; però de moment ens han escoltat!

altres coses de les que volia parlar;part d'un text vingut a la meva ment!(la resta no la recordo)

havia pensat que l'unica manera d'evadir-se dels seus problemes era ajudant a la gent i siguent millor persona; en els ultims dies s'havia dedicat a fer favors diversos, pero mai cap tens com l'ultim, havia acompanayat a algu que tenia problemes a casa, i mai podia haver imaginat relacio tant freda o mirada tant indiferent per part d'un familiar cap a un parent que tenia problemes, despres d'allo va decidir donar-li encara mes suport.