casualitats

i ja es casualitat que on acaba una historia, una altre te el seu inici, i si, son els teus passos i respiracio acompassats que escriuren cada paraula i cada linea de la teva historia, pilots de narracions que tu, el fil, "enllomes" en un llibre que creix per moments. I potser pots pensar que hi ha temps mort entre dues histories, pero erres, no es aixi, entre dues histories hi pot haver com a molt un epileg i un proleg, que enllaça les dues, pero no un espai buit, no un temps en blanc, i, els anomenats parentesis, son aixo, sols parentesis, res mes.Pots girar el cap, i endolçar-te en el que ja no es, i mirar endavant i alçar els ulls del paper i dixar fluir el que pot ser. I comptar milers d'estrelles i veure en punt en que una historia queda i la seguent neix.
recordo el millor inici de totes les narracions del mon, (i no busqueu autors de prestigi, ni estelars, perque l'autor d'aquest principi es ben a prop) parlava de formigues; tota la narracio parlava de formigues, de literatura i formigues, narracions i formigues, de la vida de les formigues, puntuacuio i formigues...fins arribar al punt final, on moren o es suiciden totes les formigues que t'han conduit per la narracio


pots cantar una canço mes de una setmana seguida i que et segueixi encantant tant com el primer cop!

[Who is your lover?
I couldn't tell,
When hell freezes over,
That's when I'll tell,
Who is your lover?
I couldn't tell,
When will this stop?]