aquell moment i aquell lloc no eren els seus, pero tampoc li importava massa; sentia com les seves il·lusions eren retallades, l'horroritzava l'idea de pensar que la seva obra fos tan mediocre que ja ningu volgues llegir-la, no , les paraules ja no brollaven de dins seu com abans, ara ja tot era diferent, la memoria quedava enrere, havia d'esforçar-se per escriure, i res, res de res no l'impirava. caminava sobre un mur prim, amb els braços estesos per equilibrar el seu cos, ni tant sols la situacio de poder caure no li feia pujar l'adrenalina...què li passava?

[diari d'un escriptor frustrat]