va exhalar aire unes quantes vegades, seguides, neguitosa; va sentir, al exhalar l'ultima vegada que tota la seva força partia amb aquella bafarada d'aire. el carrer estava en silenci, no hi havia ningu, pero es notava que era festa, les llums amb motius nadalencs il·luminaven la nit solitaria, llum es sentien nadales, ella estava sola enmig del carrer, abric vermell, botes altes negres amb talo d'agulla, cabells negres per mitja esquena, mig ondulats mig llisos, ulls blaus, lluents en la gelida nit. tenia fred a les mans, i perdia la força i l'optimisme. feia anys havia lluitat per la justicia al mon en una nit com aquella, i en festes nadalenques mai demanava regals ni feia llistes... ara demanava amb tota la seva anima tenir força per superar el repte de cada any, des de en feia 4; la seva parella des de l'institut la va deixar per aquelles dates i pocs dies despres va sonar el telefon, era la seva cosina que...per algun motiu estava amb la seva parella, que li sabia greu pero que s'estimaven. va haver d'aguantar un nadal rere altre veure com estaven junts mentre que ella- a part de dos casos excepcionals- encara no havia trobat ningu.tenia panic arribar a casa de la seva tia i veure a tothom alegre... era egoista, pero encara l'estimava. cada any la temptava la idea de no anar-hi, de passar el nadal en qualsevol lloc que fos ober a aquelles hores, amb algu mes en situacio pitjor a la seva...pero sempre acabava anant a casa la tia, sopan un banquet delicios, i aguantant les llagrimes tota una nit. li quedava encara l'esperança, tot i que gairabe inexisten, que algun home meravellos la salves del martiri anual, pero no hi havia manera. les amigues ...si hi havia pensat, pero totes eren a casa els avis i els sogres i pensava que no tenia dret a trencar-los la nit per un cop de mala sort (que ja feia anys que durava)...es va mirallar en un aparador de vestits de gala. no es veia malament, i no sabia que espantava els homes...