va caminar sobre la catifa per un passadis que s'acabava en una porta, la va obrir, segura de que no trobaria ningu alla dins. de cop unes mans van agafar-la, deixant-la sense mobilitat , una mà va deixar de fr pressio a la cintura i li va tapar la boca, la porta es va tabcar silenciosament.
aquella havitacio era com un armari, a mesura que els ulls se li acostumaven a la nova foscor anava veient abrisc i maletes, bosses de mà i alguna sabata. aquella olor que tant li agradava ara era mes forta, la font d'aquella olor era la persona que tenia darrere. volia recordar, volia girar-se i veure qui era, pero sentia temor, des que s'havia despertat no havia parlat amb ningu i tampoc recordava res del seu passat, poc a poc va moure una ma, i va palpar la mà del seu sagrestador, era la ma d'un jove.


avui he estat a la casa on el temps s'atura, alla tots els rellotges estan parats, el silenci es absolut, i on un petit suspir et sobresalta de la pitjor manera, t'eriça el pel, i el temps no passa...

examen horrible...

[NoPorMirarMasVerasMasHorizonte]