em sembla que mentres caminava ja tenia la ment alla, ben lluny, on res no em feia mal ni em molestava, feia temps que ja no podia callar el que em molestava i sabia que allo em podia dur maldecaps...en certa manera m'era igual en aquest moment. vaig buscar un punt on es veia bé el cel geometric de la ciutat, tant quadriculat pels edificis que fins i tot era bonic de veure al capvespre...vaig deixar-me anar, caient en un tou d'herba...em vaig treure les sabates...amanyagant cada bri d'herba amb la planta del peu. em vaig incorporar, la imatge era terriblement brillant, immensa. vaig estirar-me, sobre el meu cap es produïa un canvi de color subtil, d'entre el vermell de davant amb el blau de darrere, i un toc de blanc...la nit que s'acostava vestia un trajo de lluentons, magnific mantell sota el qual m'endormiscava jo...fins al punt de estar dins la meva imaginacio mes que en el mon real, fins al punt de no adonar-me que ja era hora de baixar, fins al punt que els ulls dansaven,tancant-se lentament, fins al punt que ja eren tancats....