pluja

un ventijol suau em fa ballar els cabells, des del balco estant he deixat anar la meva ment mes enllà de la meva vista. aquesta curta rafega de vent em fa tornar. es una tarda estranya, tot tant callat, ni nens corrent i xisclant, ni veïnes parlant, el parc buit...hi ha una llum estranya, dóna a tot un toc verd, un aire sinó lúgubre, trist. els núvols abans blanc i de coto fluix ara s'han tenyit de fosc i semblen un mar fred, amb onades violentes. ara els vent els mou ràpid, ara el vent em mou els cabells amb vehemència, com si digués que s'acosta tempesta.aquesta sensació de que esta a punt de ploure m'agrada. veus córrer algú que s'espavila per endreçar-se i no quedar xop, sents portes que es tanquen i persianes baixar apressades. sents gotes que comencen a caure, l'una darrere l'altre, cada vegada més seguides i de cop semblen caure galletades d'aigua del cel. es fa clar per uns instants i sents el tro... tot deixa el negre i torna al verd, i per una banda del teu petit horitzó veus aparèixer un cel clar, i es deixa veure una posta de sol magnifica no tenia intencio d'atualitzar fins d'aqui uns dies... ^^