| vagi plorar com mai fins llavors, no eren grans quantitats, pero si les mes profundes llagrimes. amb cada una un record, somni, il·lusio, pensament... vaig plorar sense fer soroll, sense moure'm , nomes deixant que llisquesin per mi, esperant quedar-me buida per un instant...vaig plorar tendrement, amb el cor a la ma, moll per les meves llagrimes. em prenc unes vacances, no se quan durara, pero no crec que actualitzi gaire sovint |
dimarts, 11 de setembre del 2007
plor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada