...no...

molts dels meus apreciats lectors (i comptant que sous pocs direm que tots en general) m'odiareu despres d'aquesta entrada per que si, amics, avui l'entrada ve a dir que l'estiu ja s'acaba i torna la fantastica rutina que tant estimem (ironia) avui he anat a veure Garfield a casa de la Laia (no em fa vergonya dir-ho) vull, vull abançar, cap al dema, i tot el que implica, siguent jo, i nomes jo, sense mutacions perverses fetes per els clons que m'esperen... a la vegada no vull, no vull endreçar el bikini i la tovallola, no vull posar a rentar la bossa de visites, no vull guardar al fons de l'armari del bany les cremes "after sun", no vull desar els pantalons curts, ni tancar la finestra, no vull començar a menjar sopa cremant altre vegada, vull sol, platja,ulleres de sol, pigues a la cara, el cos colrat pel sol, color canela a les espatlles, vull observar la lluna des del balco, amb les cames penjant, i la camisa de dormir en dansa, vull estirar-me al terre en plena nit i mirar al cel, amb recel, esperant un estel fugaç, cabells mes vermells, mullar-me sota la pluja, sense sentir fred...